La Festa del Vi de Gandesa bat rècords d'assistència i ofereix més de 10.000 degustacions al llarg de tres dies

La 31a edició de la Festa del Vi de Gandesa tanca aquest diumenge després de tres jornades amb la previsió de batre rècords d'assistència després d'haver dispensat més de 10.000 degustacions. El certamen ha congregat 32 de cellers de la DO Terra Alta –la meitat dels registrats a la zona de producció- que ofert tastos dels més de 200 vins diferents que elaboren. Si bé la venda directa de vi és un dels atractius de la mostra, el Consell Regulador de la DO Terra Alta remarca que l'objectiu més important és la promoció de la qualitat. Enguany, les expectatives després d'una verema excepcional -amb 40 milions de quilos- són bones. La gran assignatura pendent, continua sent embotellar una part més important de la producció.

Jornades professionals, tastos i una gran carpa on els cellers participants ofereixen els seus productes. La Festa del Vi, ara més professionalitzada de la mà del Consell Regulador de la DO, ha atret aquest cap de setmana llarg milers de persones a Gandesa, tant de Catalunya com d'altres punts de l'Estat i l'estranger. Segons el secretari de l'organisme, Jordi Rius, s'han repartit 2.200 copes i ofert més de 10.000 degustacions, a partir de la venda de tiquets.

Periodistes especialitzats, prescriptors i someliers tampoc han faltat a la cita. La DO, recorda Rius, més enllà de vetllar pel control, la traçabilitat i la qualitat, treballa sobretot per promocionar els vins de la Terra Alta. «És una fira on es vent molt de vi. La gent marxa amb caixes. Però el principal motiu és la notorietat, la promoció i la marca col·lectiva Terra Alta en l'àmbit de la qualitat», certifica.

Per als cellers, la projecció dels seus vins és, efectivament, el gran valor d'aquestes jornades. «Ens porta gent de Catalunya i de fora, que ve aquí a conèixer els nostres productes i tenim l'avantatge que juguem a casa», apunta Laia Arrufí, responsable del celler Arrufí. La internacionalització és ja un fet a la Terra Alta. L'exportació suposa, actualment, al voltant de la meitat del mercat dels vins de la comarca. Arrufí apunta que, en el seu cas, entre el 30 i 40% dels vins se'n van a l'estranger. «Hem notat que a la Festa ve molta gent de França i d'altres països».

Canvi generacional i renovació

De fet, en l'àmbit vitivinícola, explica Rius, la comarca està «de moda» d'uns anys ençà. El terme, però, no acaba de convèncer Rius: «el productors i els vins de la Terra Alta han vingut per quedar-se. No és una moda passatgers, són vins de gran recorregut. S'ha produït un canvi generacional, hi ha una il·lusió renovada gràcies als vins i els reconeixements de la zona productora gràcies a la garnatxa blanca, que és el nostre símbol d'identitat i ha obert les portes a la resta de vins».

Tot i que encara perdura a l'inconscient col·lectiu de molts consumidors i ciutadans, la Terra Alta ha deixat de ser una zona productora per excel·lència de vins a doll, d'elevat cos i graduació alcohòlica. «Afortunadament, això ha canviat: fem vins refinats i de gran qualitat, reconeguts en l'àmbit nacional i internacional», apunta Rius, tot recordant l'èxit dels vins de la DO en l'últim concurs internacional «Garnatxes del Món», que es va organitzar a la mateixa comarca.

Enguany, després d'una verema «espectacular», les expectatives són molt elevades. S'ha arribat als 40 milions de quilos de raïm, per sobre dels 37-38 milions de mitjana dels últims anys. Un fruit que ha estat recol·lectat en òptimes condicions de qualitat, sense problemes sanitaris –no s'ha detectat cendrosa, míldiu o cap altra malaltia important-. Els rendiments han arriat als 8.000 quilos per hectàrea les varietats negres –que suposen un 55%- i uns 10.000 les blanques –amb el 45% restant-.

El bon moment de vi de la DO Terra Alta, però, no oculta els reptes i assignatures pendents. Segons Rius, cal que els cellers vagin «junts», amb un «mateix discurs» i potenciant la «garnatxa blanca» com a gran símbol d'identitat i qualitat de la zona productora, a més de la resta de varietats recomanades. «Promocionar la marca col·lectiva és el que ens dona valor en un molt gran, on hi ha molt bons vins a tot arreu», indica. Més enllà d'això, el Consell Regulador creu que encara existeix un marge «brutal» de creixement pel que fa al vi embotellat: actualment només es produeixen 7,5 milions d'ampolles pels 40 milions de quilos de raïm produïts. «Es pot embotellar cinc cops més», tanca Rius.