Els consumidors continuen pagant a la seva factura els 39,22 MEUR del Castor

Tot i les sentències judicials d'inconstitucionalitat i ordenant el retorn dels pagaments pel manteniment i el retorn de la indemnització del projecte Castor, els consumidors de gas continuen pagant el rastre de factures pendents que deixa el fracassat magatzem de gas submarí. Concretament, els 39,22 milions d'euros que Enagás Transporte va invertir per adquirir el gas matalàs que es va començar a injectar l'any 2013 al projecte Castor. El govern espanyol del PP va demanar al gestor tècnic del sistema que es fes càrrec de la compra davant la incapacitat financera de l'exconcessionària Escal UGS per fer-hi front. Segons ha reconegut l'actual executiu del PSOE, arran d'una pregunta dels senadors de Compromís, els consumidors estan pagant des de llavors aquest cost amb quotes anuals. La de 2018 ascendeix a 3,56 milions d'euros.

Segons precisa el govern espanyol en la seva resposta per escrit, la inversió pel gas matalàs esta essent retribuïda «segons el procediment estàndard» ficat en la Llei 18/2014 de mesures urgents «per al creixement, la competitivitat i l'eficiència», que inclou també l'amortització. Abans de la d'aquest 2018 ja s'havien abonat cinc anualitats: 1,58 milions el 2013, 4,73 el 2014, 3,86 el 2015, 3,76 el 2016 i 3,66 el 2017. Aquestes quantitats, apunta la resposta, s'integren en la retribució coneguda a Enagás Transporte com a gestor dels magatzems subterranis estatals en les diferents ordres ministerials que aproven els peatges i retribucions per les activitats regulades del sector gasista que es carreguen a la factura dels consumidors.

Fins aquests moments, almenys de forma pública, era una incògnita encara el cost real del gas matalàs i com es finançava la seva adquisició per part d'Enagás Transporte. L'any 2012, el govern espanyol va impedir en un primer moment Escal UGS participar en la subhasta d'adquisició. L'exconcessionària no havia acreditat la solvència financera necessària. Davant d'això, l'executiu del PP va acordar que l'empresa de Florentino Pérez subrogués tots els drets i obligacions per a la injecció d'aquest gas matalàs a Enagás Transporte, la mateixa empresa que posteriorment negociaria el crèdit per a la indemnització de 1.350 milions i que havia de percebre 16 milions d'euros anuals per mantenir les instal·lacions hibernades –dels quals, n'hauria cobrat 33 fins les recents sentències anul·lant els pagaments i obligant a retornar-los als consumidors-.

114 milions de metres cúbics adquirits

La compra del gas es va fer efectiva, finalment, a mitjans de maig de 2013. A partir d'aquell moment, però, ningú va voler concretar quin cost concret tindria i sobre qui recauria el pagament final. Únicament l'exministre d'Indústria del PP, José Manuel Soria, va assegurar el 10 d'octubre al Congrés que el cost del gas matalàs podia arribar als 186 milions d'euros que, suposadament, fan referència al cost del volum total necessari per al Castor. Ara, la resposta governamental apunta que Enagás havia adquirit en nom d'Escal UGS 114,5 milions de metres cúbics -1.208 GWh-, a un preu de 32,46 euros/MWh per a una primera fase.

De fet, per posar en marxa el magatzem, calia injectar prèviament 600 milions de metres cúbics del que es coneix com a gas matalàs: és aquell que queda atrapat entre l'aigua i les roques, permetent extreure a la pressió adequada el gas de treball o útil-1.300 milions de metres cúbics més en el cas de Castor-. L'empresa controlada per Florentino Pérez, però, només en va poder injectar 103 milions de metres cúbics entre juny i setembre de 2013, quan les instal•lacions encara estaven en període de proves.

Abans de finalitzar el primer cicle previst d'injecció del gas matalàs, que havia d'acabar a l'octubre, les operacions van desencadenar l'onada sísmica –finalment, amb més de 1.000 terratrèmols- i el govern espanyol va decidir aturar els treballs i tancar les instal·lacions a finals de setembre d'aquell mateix any. Així les coses, l'exconcessionària del Castor només va arribar a injectar el 17% del total del gas matalàs i únicament un 5,42% sobre la capacitat total teòrica del magatzem, que es va estimar en 1.900 milions de metres cúbics en total –la suma del gas matalàs i el de treball-.

«Desastre econòmic i financer»

«El projecte va ser un desastre econòmic i financer des que va començar el desviament econòmic respecte el pressupost inicialment previst i els sobrecostos i va seguir el fiasco amb les injeccions de gas i els terratrèmols. En l'actualitat els efectes d'aquest nyap i el descrèdit que va suposar aquest projecte segueixen retribuint-se a Enagás Transport, titular d'aquest magatzem i que segueixen abonant els consumidors de gas natural de forma injusta», ha subratllat el senador de Compromís, Jordi Navarrete, qui ha mostrat la seva sorpresa davant del fet que Enagás continuï cobrant pel gas matalàs després de les sentències dels tribunals Constitucional i Suprem anul·lant els pagaments i obligant a retornar els diners als consumidors.

El senador també ha carregat contra «el silenci, l'opacitat que envolta Castor i els interessos en joc que han existit per la connivència amb la classe política han d'acabar». «Els consumidors han de tenir accés a la informació existent, obrir les finestres a la transparència i que els ciutadans deixen de ser els pagans d'un nyap del qual ningú ha assumit responsabilitats i que el PP evita investigar a qualsevol preu», ha insistit.

Segons ha recordat, els actuals Pressupostos de l'Estat contenen 96 milions d'euros en indemnitzacions vinculades als costos d'operació i per a la hibernació de Castor que realitza Enagás sense que s'hagi efectuat «cap auditoria sobre l'estat de la planta, el seu correcte funcionament i disseny i castigant als consumidors per damunt dels veritables causants d'aquest despropòsit de l'enginyeria i del sistema energètic». El senador ha anunciat que reclamarà més informació al govern espanyol i ha instat la ministra per la Transició Ecolgica, Teresa Ribera, a desmantellar definitivament el projecte.