Els criadors de braus de l'Ebre reivindiquen el paper del bou com a gestor de la biodiversitat

Reinventar-se o morir. Aquesta filosofia ha estat la clau perquè els criadors de bous braus de les Terres de l'Ebre, amb una desena de ramaderies i una població estable d'uns mil caps de bestiar, s'unissin l'any passat. Han posat en marxa una associació per reivindicar l'animal però sobretot per fer «renàixer i refundar» el món del bou, amb criteris científics, mediambientals i econòmics, i no només amb «cops al pit» i arguments de «festa i tradició». Reivindicar el brau com un dels principals gestors d'ecosistemes i fixador de la biodiversitat als dos parcs naturals, centrarà la segona Taula Rodona que han organitzat diumenge. L'any que ve començaran a vendre carn de brau amb una marca pròpia i crearan dos museus sobre la història del brau a l'Ebre, al Delta i als Ports, mentre treballen per obrir les finques a activitats turístiques regulades.

A les Terres de l'Ebre hi ha més d'un miler de caps de bous brau criats en cultiu extensiu, és a dir, a l'aire lliure. Mentre que el cens de vaques manses o ovelles és, actualment, una cinquena part del que havia estat l'any 2005, la població de braus es manté estable. És així en bona part perquè, a diferència de vaques o ovelles, darrera hi ha una activitat econòmica regulada, com són els correbous, una tradició no exempta de polèmica, malgrat que forma part del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre.

Ara bé, els criadors tenen clar que no poden subsistir només de les festes amb bous i estan convençuts poden desenvolupar moltes altres activitats econòmiques i culturals a l'entorn dels seus ramats de bestiar. Per aquest motiu, l'Associació de Criadors de Braus de l'Ebre, format per deu ramaders del territori, s'ha posat a treballar per reformular el seu futur i per defensar-se des de criteris científics i mediambientals. «Estem davant d'un renaixement i una refundació de la qüestió del bou des del punt de vista mediambiental, un discurs adaptat per buscar més arguments dels que són la festa, pegar-te cops al pit i cridar que és tradició», ha defensat Paco Palmer, president de l'entitat i propietari de la ramaderia de brau més antiga de Catalunya, Germans Margalef.

El projecte, del que se senten molt orgullosos i que genera altes expectatives, es desplega en tres línies de treball: la mediambiental, la gastronòmica i la turística. D'una banda, comencen a impulsar estudis en defensa de la raça 'Ur' de brau de l'Ebre, que és única a la península, i s'han posat a treballar per demostrar que el brau en llibertat és un important gestor de l'ecosistema del Delta i els Ports. Com explica Palmer, arran de la canalització dels marges dret i esquerre del delta de l'Ebre, els bous es van introduir a les zones ermes, a finals del segle XIX, per menjar-se la boba i el semill, per fer l'estopa dura, per abonar la terra i marcar els ullals. «Van ser les desbrossadores de fa 150 o 200 anys», ha remarcat el president dels criadors de braus ebrencs.

En aquest període, que compren des de 1850 fins a 1920, els braus van contribuir i permetre el creixement econòmic i demogràfic del Delta però després, entre 1920 fins a 1984, quan s'implanta el Parc Natural i es despleguen les mesures de protecció de l'espai, els braus van permetre que sobrevisquessin «a la Guerra i al monocultiu de l'arròs» quatre dels espais de més valor de la plana deltaica. La Bassa de l'Encanyissada, les Olles, els Ullals de Panxa i la platja de l'Eucaliptus en són un exemple. «Si no, l'home els hagués transformat en camps d'arròs», ha dit Palmer.

«Gràcies a l'activitat regulada dels correbous, les vaques braves han contribuït, en la seva mesura, a què el Parc Natural del Delta de l'Ebre sigui una realitat. Els bous estan tan lligats a nosaltres i no tenim intenció de deixar-los anar», ha defensat. Altres espais naturals conservats per la presència de braus al territori són les Foies i les Rases d'Alfara de Carles (Baix Ebre), les Eres d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), el barranc de Lloret de Roquetes (Baix Ebre) o Montsagre de Paüls (Baix Ebre), tots ells al Parc Natural dels Ports.

Justament en la segona Taula Rodona que celebraran aquest diumenge, en el marc de la Fira de Mostres d'Amposta, se situarà el brau com a gestor dels ecosistemes i la biodiversitat. Exemples com el bitó (Botaurus Stellaris), que nidifica en més quantitat en espais de pastura dels bous – perquè li obren passadissos a les bobes-, o espècies de plantes que depenen de la seva pastura, justifiquen aquesta defensa. El fet que des de 2013, les Terres de l'Ebre siguin Reserva de la Biosfera per la UNESCO també els porta a defensar «uns drets i uns deures per mantenir la sostenibilitat de la interacció de l'home i la terra», emmirallats en zones de més tradició com la Camarga francesa, Reserva de la Biosfera des de 1975.

Producte alimentari ecològic i de proximitat

Una altra de les estratègies que es desplegarà en breu és la marca pròpia, The Aurochs Project, amb què es comercialitzarà carn de brau i productes elaborats. Començaran a promocionar aquests productes, a partir de la primavera, en algunes fires gastronòmiques i multisectorials del territori. S'han elaborat xoriços i cecines –mentre es treballa en altres possibilitats com paté de brau-. Es faran demostracions en viu i degustacions per fer-ne difusió i promoció.

Turisme amb història

El Museu de les Terres de l'Ebre està elaborant els projectes de museïtzació per crear dos centres sobre la història dels bous braus al territori. Es crearan dos espais, un al Delta i l'altre als Ports. La proposta que s'ha fet als alcaldes és obrir un concurs públic analitzar quin ha de ser el municipi que els acullis, valorant la ubicació més idònia i el projecte amb més viabilitat.

I és que, emparats en un estudi de la Universitat de Zaragoza, els criadors han documentat que la presència del brau a les Terres de l'Ebre ve de molt enrere. El rei Alfons I d'Aragó hauria repoblat la zona de la Vall de l'Ebre – la conca actual del riu-, oferint-la als militars francs que l'havien ajudat en la reconquesta de la zona contra els musulmans. En aquests nous repobladors estaria l'origen del brau de l'Ebre i s'ha impulsat un projecte per demostrar amb estudis genètics que l'Ur de l'Ebre té una línia genètica derivada de races germàniques, franceses o gregues, entre altres.

Activitats turístiques regulades

Pel que fa a les possibilitats turístiques de les explotacions, s'ha fet la petició per instal·lar cartells informatius i s'ha demanat finançament al Govern. La idea és ubicar al visitant perquè entengui que és a dia d'avui el bou brau per a les Terres de l'Ebre, «adaptar-lo als nostres temps», ha defensat Palmer. No descarten més endavant fer una pàgina web i buscar la manera d'obrir les finques a visites turístiques regulades on poder explicar al feina que és fa, el paper mediambiental dels braus als espais naturals protegits del territori o promoure la degustació i venda de la carn i els productes elaborats que comercialitzaran. Ja adverteixen que no proposen res similar a algunes activitats turístiques que s'havien fet en algunes ramaderies per a turisme estranger i que van ser motiu de denúncia per part dels animalistes.