Els veïns que han fet tancar la pista poliesportiva de la Galera retreuen la passivitat de l'Ajuntament

Els veïns de la Galera (Montsià) que han fet tancar la pista poliesportiva municipal per les molèsties del soroll que els produïa retreuen a l'Ajuntament la seva passivitat a l'hora de prendre mesures correctores quan, temps enrere, els les van requerir. En un comunicat fet públic per la seva representant legal, els propietaris que han guanyat el contenciós administratiu contra el consistori, residents en una casa construïda fa 20 anys al costat de la pista ja existent, argumenten que la sentència, lluny de solucionar el problema, ha empitjorat la seva situació de forma «dràstica» perquè ara també han de fer front a la «incomprensió i crispació de la resta de veïns». A més de tancar la instal·lació, el govern municipal haurà d'encarregar un estudi d'impacte acústic.

«Manca d'empatia i indolència de l'Ajuntament» cap al seu problema «durant anys i anys». Aquest, asseguren, és el motiu que ha portat els veïns a recórrer a la via judicial que els ha acabat donant la raó. Una «inactivitat del deure legal de l'Ajuntament, d'exercir les seves competències i complir la legalitat» que, sostenen, podria afectar a qualsevol altre veí i no s'hauria de repetir.

Critiquen que, un cop la sentència ha esdevingut ferma, des del passat 20 de juliol, el consistori només s'hagi limitat a encarregar un estudi d'impacte acústic i «encara no s'ha materialitzat cap mena de mesura efectiva per a evitar els sorolls i esmenar tècnicament les mancances de l'equipament». En aquest sentit, subratllen que la suspensió d'activitats només s'allargarà fins que s'apliquin efectivament aquestes mesures per evitar les molèsties als veïns.

Els propietaris denunciants defensen que van iniciar el procés per defensar la seva «salut i els seus drets» davant del consistori. Argumenten que el seu habitatge, construït al costat de la pista fa 20 anys «amb els corresponents permisos i llicències municipals per a l'ús residencial» llinda amb l'equipament, fet de formigó i amb planxes metàl·liques tant als laterals com al sostre.

Diuen que la instal·lació no compta amb cap restricció d'accessos per evitar l'ús incontrolat i que van requerir a l'Ajuntament «en incomptables ocasions», com a administració «plenament» competent en la matèria, perquè pal·liés els sorolls provinents de les activitats que s'hi feien. El novembre de 2009, la tècnica de la Diputació de Tarragona els hauria traslladat la necessitat de mesures correctores per evitar els valors de contaminació acústica superiors a la normativa. Tot i reconèixer que el consistori va assumir el problema i va aplicar algunes d'aquestes accions, no les va acabar d'instal·lar i aviat van comprovar que eren «del tot insuficients».

Però tot i la sentència que els dona la raó, ara es queixen que la seva situació, lluny de millorar, ha empitjorat arran del «judici públic» que, asseguren, s'ha obert arran els bans i la difusió mediàtica del cas. La parella, que té dos fills, explica a través de la seva advocada que han de fer front ara a la «incomprensió i crispació de la resta de veïns», amb els quals, sostenen, «sempre» han tingut «una relació de convivència cordial per damunt de tot».