Els restauradors ebrencs reclamen més places hoteleres per superar el model turístic de visites d'un dia

Els restauradors de les Terres de l'Ebre reclamen la creació de noves places hoteleres al territori per poder superar el model de visites turístiques d'un sol dia que, asseguren, predomina en l'actualitat. Així ho han posat sobre la taula diversos empresaris ebrencs del sector en el marc de la jornada del III Congrés Català de la Cuina que ha tingut lloc aquest dijous a Poblenou del Delta. Dedicada als productes autòctons i la innovació en la restauració i el territori, la trobada ha servit per constatar, novament, l'elevat potencial de creixement del sector però també les mancances que arrossega en àmbits com l'allotjament turístic i la formació de professionals, que li permetin donar el salt.

Segons dades de la Càtedra d'Economia Local i Regional del Campus Terres de l'Ebre de la URV, organitzadora de la jornada, l'any 2016 el territori comptava amb 4.995 llits d'hotel -un 1,6% del conjunt del país- d'un total de 13.286 places d'allotjament –incloent les 7.413 de càmpings i les 878 de turisme rural-. Unes xifres que s'han estancat a la baixa des del passat 2012, quan es va registrar el pic màxim de 5.377 places hoteleres –l'1,8% de tota l'oferta catalana-.

És, asseguren els restauradors, la gran assignatura pendent del sector turístic ebrenc, que malgrat els esforços de projecció continua encara força estancat més enllà de l'estiu, dins d'una dinàmica d'estacionalitat molt complexa de capgirar. «El Delta s'ha convertit en destí d'un dia i ha de canviar, ha de ser una setmana», assegura Fran López, del restaurant Villa Retiro, amb una Estrella Michelin. Argumenta, en aquest àmbit, que el repte és atreure empreses privades que inverteixin en la creació de places hoteleres. «No hi ha casos de grans hotels que vinguin, grans hotels però amb sentit comú: poden ser amb molts llits però adaptats al territori i amb harmonia», aclareix.

L'objectiu de tot plegat és que els visitants puguin quedar-se més dies, «conèixer més el territori i hi hagi un volum important de gent», durant i més enllà de l'estiu. Creu necessari que el creixement de l'oferta d'allotjament permetria reforçar el bon moment de la restauració i la gastronomia ebrenques. «El territori guanyaria globalment, més enllà de les empreses», tanca López. «Hem d'aconseguir que hi hagi més llits. Si hem d'estar dies de visita buscarem llocs per menjar», insisteix Jeroni Castell, del restaurant Les Moles d'Ulldecona, també amb Estrella Michelin. Apunta, en aquest sentit, que els turistes busquen variació en l'oferta gastronòmica, des d'establiments amb plats més tradicionals a d'altres que en proposen de més innovadors.

El pes de la restauració a les Terres de l'Ebre

El director de la Càtedra i professor de la URV, Juan Antonio Duro, corrobora la percepció del sector sobre la manca de places hoteleres, que no ha seguit la mateixa evolució a l'alça que ha experimentat en els últims anys la restauració. Segons ha precisat, l'ocupació al sector al territori ha passat de les 4.881 persones el 2012 als 5.197 de 2018, un miler més. Proporcionalment, el percentatge sobre la xifra total de treballadors que cotitzen a la Seguretat Social, 9,6%, es troba molt per sobre de la mitjana catalana -6,9%-.

«Quantitativament, el sector és fort, però allò que vol la jornada és encetar el procés congrés per treure recomanacions perquè des del país es pugui impulsar la gastronomia ebrenca, els seus agents, el territ i la seva marca. Volem utilitzar congrés com a palanca per projectar l'Ebre al país, que es conegui i es faci visible molt més», raona Duro, tot remarcant el potencial de desenvolupament «impressionant» que les activitats vinculades amb la restauració i el turisme tenen encara al territori. Amb aquest objectiu, la primera jornada ha aplegat restauradors i productors «de prestigi», però amb la previsió d'obrir-se a altres àmbits en el futur.

Un potencial que ha refermat el cuiner terrassenc, Artur Martínez, del restaurant El Capritx, que ha participat en aquesta primera trobada a les Terres de l'Ebre en el marc del III Congrés Català de Cuina. El president de la Federació i Hostaleria de les Terres de l'Ebre i propietari del restaurant l'Estany, Lluís Garcia, ha confirmat aquesta percepció, al mateix temps que ha reclamat a les administracions que solucionin els problemes d'infraestructures o serveis, especialment a la zona del delta de l'Ebre, amb mancances important en matèria de carreteres i subministrament elèctric.

Els restauradors també han posat també el dit sobre una de les nafres que els empresaris asseguren patir també actualment. «Amb tanta formació estem desaprenent. Falta el model», ha qüestionat Martínez, amb l'exemple que molts estudiants i cuiners no estan preparats per a tasques bàsiques que formaven part de l'anomenada «cuina emocional» o de la «memòria». Això obliga els establiments a proporcionar aquesta formació al mateix lloc de treball, apunten. «Cal facilitar que la formació arribi al territori o tindrem problemes amb les borses de treball i el personal», ha avisat, per la seva banda, Jeroni Castell.