El Consell de la Terra Alta es compromet a frenar la massificació eòlica

El sector vitivinícola i les entitats socials de la Terra Alta que s'oposen a la massificació eòlica han aconseguit arrencar el compromís polític del Consell Comarcal de posicionar-se unànimement en contra de la implantació de nous aerogeneradors al territori. El ple de l'ens comarcal ha aprovat aquest dijous al migdia la moció impulsada per la DO Terra Alta en aquest sentit i reclamant que s'apliqui una moratòria a la instal·lació de nous molins a la comarca. «El pas d'avui és històric», ha subratllat el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí. Representants del sector vitivinícola i d'entitats socials de la comarca es va reunir també aquest dimecres a la tarda amb la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, qui es va comprometre a treballar per aturar la massificació.

Una trentena de persones amb pancartes contra la implantació de centrals a la Terra Alta s'han concentrat aquest migdia a les portes de la seu de l'ens comarcal. El president del Consell, Carles Luz, ha portat a debat i votació del ple, finalment, la moció impulsada per la DO, que ha acabat aprovada per unanimitat. «Ha passat una cosa que fa molt temps que veníem demanant: la unitat de la comarca per aturar projectes d'aquestes magnituds, com el seguit dels parcs eòlics que es volen implantar sense consens. Necessitàvem posar el debat sobre taula aquest debat de deu anys d'implantació eòlica i poder posicionar els partits amb representació, que diguessin la seva. Ha estat una victòria que la moció s'hagi aprovat per unanimitat», ha resumit Júlia Urgell, de l'Ateneu Popular la Pastora.

El compromís de l'ens comarcal s'ha vist reforçat també pel posicionament de la consellera d'Agricultura en la reunió mantinguda al Parlament aquest dijous a la tarda durant una hora i mitja, amb representants de la DO Terra Alta, l'Ateneu Popular la Pastora i la Plataforma en Defensa de la Terra Alta. Les entitats van traslladar a Jordà la inquietud i preocupació que generen els tres projectes recentment aprovats i que suposarien instal·lar 30 nous aerogeneradors, que se sumarien als 184 de les deu centrals ja en marxa actualment. «Ens va escoltar i va donar la seva paraula per aturar la massificació eòlica al territori», ha apuntat Arrufí.

Malgrat tot, tant la DO com les entitats socials són conscients que la declaració d'intencions polítiques, tot i que important, és només un primer pas davant el repte plantejat. En aquest sentit, Arrufí ha instat els departaments d'Empresa i d'Agricultura, així com al mateix consell comarcal, a «escoltar el poble de la Terra Alta o pronunciar-se a favor de l'Ibex 35», en referència a algunes de les empreses promotores de les centrals, com Naturgy, antiga Gas Natural. «Hi ha un missatge claríssim perquè els nostres dirigents es posicionin», ha sentenciat. Tant des de l'àmbit polític, com social i econòmic . «És una molt petita victòria», ha reconegut Urgell, per la seva banda. «Hem de seguir treballant per aturar aquests tres parcs eòlics, però n'hi ha més amb permisos i la cosa segurament no acabarà aquí. Serà un tema que haurem de posar sobre la taula per a la transició energètica que hem de fer i que, de moment, no està planificada», ha afegit.

Urgell precisa que, fins aquests moments, només s'ha desplegat un 45% dels aerogeneradors previstos a la comarca després que els promotors decidissin, anys enrere, ajornar la seva implantació per motius d'oportunitat econòmica. Ara, volen que es desestimin aquests projectes i una moratòria eviti que se n'instal·lin de nous. «Són empreses amb voluntat lucrativa i especuladora. Sense sentit ecològic ni de transició cap a energies renovables», subratlla. Arrufí, per la seva banda, recorda que si aquests projectes s'acaben concretant, la comarca podria acabar passant de concentrar el 25% de l'energia eòlica instal·lada actualment a Catalunya, a prop de la meitat. «Això suposa un trencament total del modus vivendi del sector primari i agrari del qual depenem, del paisatge per potenciar el turisme, de l'enoturisme i la restauració. Significa trencar el futur de la comarca i el territori», ha conclòs.