Reprenen l'extracció de llots tòxics del pantà de Flix tres anys després

Tres anys després que el govern espanyol del PP i l'empresa FCC donessin per finalitzada la descontaminació del pantà de Flix, el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha oficialitzat la represa de les actuacions en una visita a les obres. La primera fase, segons ha recordat, va deixar al fons de l'embassament 80.000 metres cúbics de llots tòxics a la llera. Ara, amb els treballs encarregats a l'empresa pública Tragsa per 44,65 milions d'euros, l'actual govern espanyol assegura que no marxarà de Flix fins completar una operació que, si és necessari, allargarà més enllà dels divuit mesos previstos. L'Ajuntament de Flix ha celebrat aquest plantejament així com el fet que el govern espanyol hagi acceptat aplicar mesures més estrictes per controlar les emissions atmosfèriques.

L'actual govern espanyol vol evitar que es repeteixi l'escenari de la primera fase, que encara cueja pels jutjats en un dels escàndols de corrupció al voltant del medi ambient més sonat dels últims anys. Per això, Morán ha acudit a Flix amb un missatge clar: «m'interessa molt més el resultat final que els calendaris». Ha anunciat que el Ministeri per a la Transició Ecològica i Tragsa analitzaran la llera del riu de forma detallada abans de cadascuna de les tres etapes a partir de les quals s'ha programat l'actuació.

«Per tant, no avançarem el calendari: si fos necessari prorrogar el temps de treball, ho farem. El que no farem serà treure els equips de descontaminació abans que els treballs quedin perfectament finalitzat. Anem a fer-ho bé, ens prendrem el temps necessari per fer-ho bé. No ens marcarem una data concreta, tot i que intentarem que sigui al més aviat possible perquè no estem fent una cursa contra el temps sinó contra la contaminació», ha elaborat.

De moment, i amb la seva visita, el secretari d'Estat de Medi Ambient ha donat per oficialment iniciades unes obres que, durant els últims dies, i segons el relat oficial, s'havien començat a desplegar en fase de proves. «Pels volums que es tracten no són proves, sinó que ja es treballa efectivament en el procés de descontaminació», ha subratllat. «Confio que estiguem en l'últim tram d'un procés que s'ha allargat des de fa massa temps», ha afegit.

Per davant queda pendent l'extracció de 80.000 metres cúbics de residus tòxics que van quedar dipositats al fons del pantà malgrat els 160 milions d'euros invertits fins 2015. L'esclat del cas de corrupció al voltant de la societat estatal Acuamed, amb el projecte de descontaminació com un dels focus principals de la investigació, ha suposat un nou contratemps per unes obres que haurien d'haver quedat enllestides fa anys i, segons Morán, obligaran ara incrementar «les cauteles i el seguiment del procediment administratiu».

Fa pocs dies, a més, la Cort d'Arbitratge de Madrid fallava a favor d'FCC en el litigi obert amb el govern espanyol per la rescissió del contracte. Segons aquest estament, la constructora va complir l'acord. La sentència, fins i tot, considerava que no es podia provar la quantitat exacta de residus que queden exactament al fons del pantà. Més enllà de mostrar el seu respecte i voluntat de col·laboració amb el procés judicial, Morán ha estat taxatiu al respecte «hi ha 80.000 metres cúbics que s'han d'extreure perquè no es va fer inicialment».

Hi ha zones amb DDT, PCBs, HCHs, tetraclorurs de carboni, tricloroetilè, tetracloretilè, hexaclorobenzè i mercuri que la draga succionadora haurà de retirar, fins una profunditat màxima de 14 metres, per al seu posterior tractament i deposició controlada. «Al final sabrem, no sobre la previsió de l'arbitratge, sinó pels treballs efectius i el material extret quin era el volum de residus no depurats a la llera», ha reblat.

També es tractarà l'aigua continguda dins de la zona confinada amb tablestaca. L'empresa exconcessionària rebutjava aquesta responsabilitat. El secretari d'Estat ha explicat que l'ús inicial d'una draga succionadora limitava considerablement la dispersió dels contaminants a l'aigua, però que el canvi posterior per un pala que va remoure els fangs als treure'ls, traslladant-se els contaminants a l'aigua.

Control estatal de l'aire

La represa de les actuacions, l'anomenada segona fase del projecte, ha resolt també un dels aspectes controvertits que l'Ajuntament de Flix havia reclamat des de fa mesos: l'establiment de majors i més estrictes controls sobre les emissions a l'atmosfera durant els treballs d'extracció. «S'ha millorat substancialment la capacitat de control de les emissions. Si no és una situació extrema o extraordinària no s'haurien de produir. Hi ha un control permanent», ha afegit. A banda d'aquestes proves en continu, Tragsa efectua auditories internes setmanals i se'n faran d'externes de bimensuals, a disposició del consistori i la Generalitat. «Absoluta transparència en aquest procés», ha afegit, recordant la voluntat d'aportar informació a la ciutadania i als tribunals.

L'alcalde de Flix, Marc Mur, ha agraït que el secretari d'Estat de Medi Ambient hagi complit el compromís de visitar la població i la garantia anunciada «que ningú marxarà de Flix fins que l'embassament estigui totalment descontaminat». Especialment, Mur ha destacat que el Ministeri hagi incorporat, finalment, els suggeriments traslladats pel govern municipal sobre el control de les emissions atmosfèriques. A banda dels controls estatals, la Generalitat es va comprometre a vigilar de prop aquests paràmetres i el consistori també podria encarregar mesuraments.

«A la primera fase ens va preocupar molt i no va sortir bé. En aquesta ocasió s'han implementat mesures que faran que els ciutadans de Flix i la zona dormin més tranquils. L'objectiu: que les coses s'acabin com més aviat millor però que es facin bé», ha tancat Mur.