Medi Ambient
La població hivernal d'ocells aquàtics del Delta es manté per sobre de la mitjana de referència
El cens va remuntar l'any passat pel fred intens a Europa i la sequera després d'anys de davallada
La població hivernal d'ocells aquàtics al delta de l'Ebre s'ha tornat a mantenir enguany per sobre de la mitjana de referència, l'etapa de 2005 a 2010 quan els arrossars es mantenien inundats durant l'hivern com a mesura agroambiental. Per frenar la plaga del caragol maçana i sense el suport econòmic europeu, la inundació dels arrossars durant la hivern s'ha reduït al 40% i fins a l'any passat el cens d'aus aquàtiques durant l'hivern havia anat caient. Enguany s'ha registrat 238.716 exemplars, un 5% sobre la mitjana de referència però un 2% menys que l'any passat. Amb el canvi climàtic algunes espècies comencen a hivernar al Delta enlloc de marxa a l'Àfrica.
La població d'ocells aquàtics al delta de l'Ebre aquest hivern ha estat de 238.716 exemplars, de 92 espècies diferents. Entre les particularitats, el darrer cens d'aus que han fet els tècnics del Parc Natural del Delta de l'Ebre, els Agents Rurals i els voluntaris, mostra una davallada significativa de les espècies dependents de la inundació d'arrossars, que enguany només s'ha estès en un 40,6% de superfície. Es tracta de espècies com ara la fredeluga, amb 7.543 exemplars, un 49% menys que l'any passat, i la daurada grossa, amb 1.800 exemplars, un 54% menys. L'any passat es va aconseguir frenar una davallada anual del cens des que s'havien començat a assecar els arrossars a l'hivern per lluitar contra el caragol poma. Va ser el primer anys des de 2014 que la població hivernal d'aus aquàtiques creixia.
Les espècies
Els limícoles constitueixen el segon grup d'ocells aquàtics més ben representats al delta de l'Ebre, amb 64.165 exemplars. Dins d'aquest grup, hi ha algunes espècies que han augmentat el nombre de població hivernal. Destaquen el territ variant, amb 33.099 exemplars (un 22% més), i el territ tresdits, amb 842 exemplars (un 13% més).
El grup més nombrós del cens ha estat el dels anàtids amb 114.592 exemplars i que es manté lleugerament per sota de la mitjana de referència (la de 2005-2010). En nombre d'exemplars, destaca sobretot l'ànec collverd amb 66.847 exemplars, el xarxet comú amb 17.583 exemplars, i l'ànec cullerot amb 16.960 exemplars. En canvi, hi ha hagut una davallada del 16-17% d'altres espècies com l'ànec collverd i l'ànec blanc, i fins i tot la població hivernal d'ànec xiulador, amb 1.438 individus, s'ha reduït un 62%, així com el xibec amb 2.557 exemplars (-51%), o el morell de cap roig amb 754 exemplars (-35%).
Les novetats
Durant aquest hivern s'han pogut veure espècies amenaçades dels grups anteriors com 6 exemplars d'ànec capblanc, 4 individus de morell xocolater i 2 de fotges. També s'han albirat espècies que només apareixen en hiverns freds al nord i centre d'Europa, com ara l'èider i el morell d'ulls grocs. A més a més, com ha apuntat el tècnic del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Toni Curcó, a falta encara de registres a més llarg termini, es comencen a detectar alguns exemplars d'espècies que emigraven a l'Àfrica durant l'hivern que es queden a hivernar al Delta.
Altres famílies
Les poblacions de cigonyes, capons, becplaners i flamencs s'ha registrat en 21.445 exemplars, amb destacats "màxims històrics" com el de la cigonya blanca amb 116 exemplars, el becplaner amb 164 exemplars o el capó reial amb 9.202 individus. A més, dins de la família de les gavines i xatracs, destaquen els 591 individus de gavina capblanca i les 2 àguiles cuabarrades que s'han vist.
En canvi els ardeids s'han reduït un 32% per sota del nivell de referència, amb 8.871 exemplars. Això ha afectat espècies que fins ara molt abundants a l'hivern, com ara el martinet blanc (-78%), l'esplugabous (-45%) i el bernat pescaire (-30%). Només el martinet de nit ha superat el màxim històric de la sèrie amb 1.879 individus.
Enguany el cens es va fer entre el 7 i el 21 de gener amb la participació de 38 persones observadores. Es tracta d'un treball de gran complexitat pel que fa a la diversitat d'espècies i d'hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies i aiguamolls), i per la gran quantitat d'ocells.