Retiraran un monument feixista italià a Horta per petició del ministeri

La Direcció General de Memòria Històrica del Ministeri de Justícia ha demanat a 656 ajuntaments, sis dels quals catalans, que eliminin els vestigis del franquisme que encara queden a l’espai públic en els seus municipis, en compliment amb la Llei de memòria històrica. Són els ajuntaments de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa, i Horta de Sant Joan. També reclama als governs autonòmics que verifiquin l’eliminació dels elements d’exaltació de la Guerra Civil i la dictadura. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha detectat que destacades figures del franquisme donen nom encara a 1.171 carrers i places espanyoles, repartides entre més de 637 municipis. A aquest cens, la direcció ha incorporat 19 més segons informacions pròpies.

En el cas d’Horta de Sant Joan, el seu alcalde, Joaquim Ferràs, destaca que la creu dels caiguts ja va ser retirada a un magatzem el 2017, però encara roman, a la part alta del nucli, un monument consistent en «unes pedres i un escut» homenatjant una brigada de feixistes italians. «Són elements ja integrats al poble, però no volem que siguin un reclam per a grups feixistes, per això la intenció és treure’ls», afirma. Aquesta és l’única població de la demarcació que consta al llistat, donat que la font del ministeri és l’INE.

Als governs municipals que han rebut una carta del director general per a la Memòria Històrica, Fernando Martínez López, els demanen la certificació de la «no existència de simbologia d’exaltació en el seu municipi» i, en cas que hi fos, «procedeixi a donar compliment a la llei elaborant el catàleg de vestigis municipal, amb la immediata retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació de la revolta militar i la repressió de la dictadura».

En la seva carta, el director també recorda que una sentència del Suprem estableix que l’article 15 de la Llei de memòria històrica imposa a totes les administracions retirar els monuments commemoratius que suposin una exaltació de la Guerra Civil, «amb l’objectiu de donar compliment a l’esperit de reconciliació i concòrdia que va permetre l’aprovació de la Constitució». Amb aquella sentència va rebutjar un recurs contra la retirada de l’estàtua eqüestre del dictador Franco de la plaça San Juan de la Cruz de Madrid.

A més d’adreçar-se als municipis, el govern espanyol també ha demanat als executius autonòmics informació sobre aquesta simbologia als seus territoris. A més d’objectes, la llei també preveu la retirada de subvencions o ajudes públiques.