Un grup de treball jurídic buscarà «escletxes» legals que permetin aturar l'abocador de Riba-roja d'Ebre

La Generalitat i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre han creat un grup de treball jurídic per buscar «escletxes» legals que permetin «aturar» i «treure de la comarca» el projecte de dipòsit de residus industrials de Riba-roja d'Ebre. El 12 de març es presentaran les conclusions d'aquest grup i, amb elles, s'asseuran a negociar amb els promotors del projecte i l'Ajuntament. Aquest és el compromís assolit en la reunió del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre. Les plataformes Ribera Digna i Almatret Net s'han concentrat tot el matí a les portes de la institució comarcal per mostrar el rebuig a l'abocador. Calvet ha assumit que «la comarca no vol l'abocador i que el seu model socioeconòmic n'és incompatible».

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat que assumeix l'oposició unitària de la comarca al projecte de residus industrials de Riba-roja d'Ebre i s'ha compromès a trobar les fórmules per «treure'l de la comarca». Després d'escoltar tots els alcaldes de la Ribera d'Ebre, així com alcaldes del Segrià i altres representants dels grups polítics comarcals, s'ha arribat al compromís d'establir un front comú, a través d'un grup de treball jurídic, format per les assessories jurídiques de Departament de Territori i Sostenibilitat i les del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, per explorar «els límits de revisió de projecte», des del punt de vista «mediambiental, urbanístic i de futures llicències municipals».

Calvet ha assegurat que la Generalitat no pot fer una «revisió d'ofici» de les llicències ambientals i urbanístiques que ja es van atorgar... «Buscarem escletxes per revisar el projecte», ha dit el conseller. «I ho farem amb diàleg constant amb els promotors del projecte i l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre», ha afegit. El grup de treball s'ha emplaçat a presentar conclusions el 12 de març.

Protestes a la porta del Consell

Calvet també ha atès els portaveus de les plataformes contràries a l'abocador que han comunicat que continuaran amatents a les accions que facin a partir d'ara les administracions. La plataforma Ribera Digna i la plataforma Almatret Net (Segrià) s'han concentrat a les portes del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre a primera hora d'aquest dijous i hi ha estat durant les més de quatre hores que s'ha allargat la reunió.

Unes cent cinquanta persones han mostrat pancartes i han fet sonar els xiulets, entre crits de «Fora la merda de la Ribera» i «que s'ho posin a Collserola». El portaveu de la plataforma d'Almatret, Francesc Gironès, ha apuntat que les comarques veïnes de ponent se sumen a rebutjar el dipòsit de Riba-roja d'Ebre, cansats d'un model que consideren esgotat. «Ja hem sofert prou. Només ens envien indústries d'aquesta classe que hem d'aturar manifestant-nos», ha dit. «La merda també ha de ser de Quilòmetre Zero. Cadascú, la seva», ha reivindicat.

Gironès ha demanat que enviïn altres tipus d'indústria, com l'automobilística, que genera llocs de treball. «Així, la gent ja vindrà». El portaveu d'Almatret Net considera que els residus de les àrees metropolitanes s'han de quedar allà. «Si tenen la comoditat dels llocs de treballs i els serveis, que tinguin la incomoditat de gestionar la seva porqueria. Aquí per tenir instal·lacions ramaderes ens exigeixen un pla de gestió de residus perfectament qualificat. Si no tenen pla per posar la porqueria, que no facin les activitats. Aquí estem tips d'això», ha dit. «Que s'ho posin als peus de Collserola, ben arregladet i ben apiladet», ha afegit.

També el president de la plataforma, Dani Prunera, ha advertit dels riscos d'una instal·lació d'aquest tipus per a tot el territori ebrenc. «Si hi ha un accident, farà cap tot avall i arruïnaran tota la zona. Tenim l'exemple de Flix, amb un pantà ple de porqueria, només cal que en posin més», ha apuntat Prunera.

La portaveu de la plataforma Ribera Digna, Tere Margalef, ha llegit un manifest minuts després que es donés inici a la reunió. L'entitat social ha recordat que s'han unit per aturar el «macro abocador» i «crear consciència ciutadana». La plataforma insisteix que el dipòsit de Riba-roja d'Ebre és «un problema de país» i del desenvolupament social, econòmic i ambiental que es projecta. Denuncien que aquest tipus de projectes «s'escapen dels principis de gestió de residus que emanen de la legislació europea» i lamenten que es deixin en mans de grans corporacions empresarials «que tan sols en cerquen els màxims beneficis econòmics».

Des de Ribera Digna han assenyalat que ja existeix a la comarca un gran dipòsit, a Tivissa, malgrat que havia de ser un abocador de residus urbans per a les necessitats de les comarques veïnes. Han demanat «no repetir la història» de la comarca, «amb grans instal·lacions industrials i energètiques que generen un enorme passiu ambiental amb beneficis que es privatitzen i pèrdues que se socialitzen i hipotequen el futur del territori».

Riba-roja no dona per tancada cap alternativa

L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, Antoni Suárez, ha apuntat que «no és moment de decisions precipitades», sinó d'explorar totes possibilitats al voltant del projecte. Suárez s'emplaça a esperar les conclusions del grup de treball jurídic i a treballar amb l'empresa promotora del dipòsit. «A cop calent avui és precipitat dir res al respecte. El conseller ha assumit compromisos i veurem, quan fem feina, on arribem», ha dit l'alcalde. «En el seu dia vam manifestar prudència i treballarem amb la mateixa cautela que fins ara», ha afegit.