Ports invertirà 9,5 MEUR als ports ebrencs el propers quatre anys

Ports de la Generalitat invertirà 9,5 milions d'euros a la zona portuària ebrenca. Així ho preveu el Pla d'Inversions 2019-2022 que ha presentat, aquest dimarts, el gerent Joan Pere Gómez. Ports iniciarà contactes per buscar promotors i empreses interessades en les dàrsenes comercials de les Cases d'Alcanar i Sant Carles de la Ràpita (Montsià), on es pressuposta la construcció de noves naus per desenvolupar activitats d'I+D, construcció naval o hivernació i manteniment d'embarcacions. Un 36% de la inversió es destinarà al port de la Ràpita on es preveu un dragatge, la millora del port pesquer i del passeig marítim i una passarel·la d'accés a la dàrsena est, entre d'altres. Gómez ha anunciat que els creuers tornaran al port rapitenc l'any 2020 després d'aconseguir acords amb Sea Cloud Cruises i FTI Cruises, totes dues amb seu a Hamburg (Alemanya).

Les inversions per a la Zona Portuària Sud, amb 11 instal·lacions, incloent el port de Cambrils (Baix Camp), rebrà el proper quadrienni 10,7 milions d'euros de fons públics de Ports de la Generalitat, 9,5 milions per als ports ebrencs. La previsió d'inversió del sector privat és de 33,8 milions d'euros, que farà créixer la inversió final fins als 44,5 milions d'euros. Els principals objectius del pla són la protecció i l'abric dels ports, la mitigació del canvi climàtic, l'impuls del sector pesquer, nàutic, comercial, industrial i tècnic, i la millora de la connexió entre els ports i els municipis.

Al port de Sant Carles de la Ràpita, que registra el major valor de venda de peix dels ports catalans - més de 13 milions d'euros-, s'hi destinarà el 36% de la inversió territorial, amb 3,57 milions d'euros. Entre les actuacions previstes, destaca l'adequació de la zona tècnica industrial de llevant, on es faran obres marítimes, d'estructura i de pavimentació per preparar l'espai per al desenvolupament d'activitats lligades a la indústria nàutica. També s'ha pressupostat la segona fase del passeig marítim, la reordenació del moll comercial i la neteja del fons marí per garantir la correcta operativitat del port.

Amb col·laboració publico-privada, i de la mà de l'Ajuntament, es construirà una Escola de Vela per centralitzar tota l'activitat nàutica de base del port rapitenc, s'urbanitzarà l'entorn i es proposarà la gestió externa d'aquest nou equipament. El gerent de Ports ha destacat les immillorables condicions de la Badia dels Alfacs per incentivar els esports nàutics. Finalment, s'ampliarà la vorera del vial d'accés a la dàrsena est del port mitjançant la creació d'una passarel·la volada sobre l'escullera existent, sobre el canal Carles III.

Potenciar les dàrsenes comercials

Gómez ha remarcat que els ports han de continuar sent centres de dinamització socioeconòmica per al territori, generant activitat i ocupació i creant riquesa. Un cop instal·lades les Drassanes Nicolau, que van perdre les seves instal·lacions en un incendi a l'estiu, a la dàrsena comercial de la Ràpita, Gómez ha destacat que s'ha de treballar per incentivar en aquest espai activitats I+D, la construcció naval, així com la hivernació i el manteniment d'embarcacions -un mercat saturat en ports com els balears o el de Barcelona. En aquest sentit, es preveu una inversió d'1,2 milions d'euros a la zona tècnica industrial de llevant del port rapitenc. «Si ho potenciem, pot ser una àrea tècnica important dels ports de Catalunya», ha defensat Gómez. La setmana que ve s'ha convidat al Clúster Barcelona per mostrar les possibilitats d'aquestes instal·lacions portuàries a empresaris. «Que s'adonin que hi ha molt potencial i que es posaran totes les facilitats perquè les hectàrees lliures que tenim aquí no estan en un altre lloc. Per ganes i per tenir pressupost i idees, no ens guanyaran i hem de ser prou atractius per atreure inversions», ha defensat el gerent de Ports.

També al port industrial d'Alcanar, amb una dàrsena comercial alliberada després del dragatge del port que es va pactar amb la cimentera Cemex, s'ha pressupostat la construcció d'una nau, amb 900.000 euros, mentre es busquen empreses interessades en operar-hi.

Al port de les Cases d'Alcanar també s'estudien accions que mitiguin els efectes de les llevantades. La bocana està orientada al nord-est, en sentit contrari a la majoria de bocanes dels ports catalans - que s'obren al sud-, i els temporals provoquen importants problemes de seguretat per a les embarcacions. Per corregir l'orientació de la bocana caldria una inversió de més de 15 milions d'euros però és un port petit – amb una dotzena d'embarcacions pesqueres i 140 punts d'amarratge- i s'invertiran 2,115 milions d'euros amb actuacions que ajudin a frenar els efectes dels temporals.

El port de Deltebre triplica la capacitat

També al port de Deltebre el Pla d'Inversions preveu un important creixement. Es preveu ampliar la capacitat actual, de 163 embarcacions - 146 d'esportives i 17 de pesca-, a 358 embarcacions, de les quals 321 seran esportives i 37 de pesca. La dàrsena pesquera es reordenarà amb diferents espais destinats a activitats vinculades a la pesca professional, i es milloraran les xarxes de subministrament d'aigua potable, energia elèctrica i evacuació d'aigües residuals per tal de garantir el serveis amb l'ampliació. La inversió prevista és de 200.000 euros.

Altres inversions

A Cambrils s'invertirà 1,2 milions d'euros en un dragat general, la millora de l'espigó de la bocana i la millora de la mobilitat a la dàrsena pesquera. A l'Ampolla s'invertiran 685.000 euros per millorar el dic de recer i les xarxes de servei de la tercera alineació.

Finalment a l'Ametlla de Mar el pla preveu d'1,3 milions d'euros, dels quals 650.000 euros destinats a l'edifici de sector serveis que va quedar fora de l'anterior pla d'inversions perquè l'Ajuntament va rebutjar el projecte que s'havia previst. El gerent confia que en aquest nou període s'arribarà a un consens, també per la demanda que hi ha dels promotors d'activitats nàutiques que ja operen al port calero. «Ha de ser sostenible, funcionalment i socialment, i esperem arribar aviat a un acord. Si no és així, la inversió s'haurà de destinar a altres municipis», ha advertit. «La bona fe de Ports és absoluta. Ho hem incorporat al nou Pla d'Inversions i esperem arribar a acords perquè si no es fa, qui perdrà serà la ciutadania, el port i el turisme de l'Ametlla de Mar», ha afegit.

Al port de la Cala també està previst el reforç del mantell de la tercera alineació del dic, la millora del passeig del dic i la urbanització del front portuari.

Els creuers tornen

Joan Pere Gómez ha reconegut que només el 6% dels creuers de les companyies de tot el món encaixen en les característiques del port de Sant Carles de la Ràpita, amb un calat de 6,5 metres i un moll d'amarratge de 140 metres. «Es podria fondejar com a Roses però és una reserva natural i està limitat i les companyies tant lluny del port, no volen ni poden, mentre que la tendència és que cada vegada els creuers són més grans i això va en contra nostra, a més amb la competència ferotge que suposa el port de Tarragona, que també ofereix paquets turístics de les Terres de l'Ebre», ha detallat. «Ara bé gràcies a la tenacitat i la feina feta, hem anat a buscar el 6% d'aquestes empreses per animar-les a venir aquí», ha afegit.

De fet, el 29 d'abril de 2020 arribarà a la Ràpita el Sea Cloud II, amb creueristes nord-americans, i a l'octubre de 2020, l'MSBerlín de FTI Cruises, amb 500 creueristes, sobretot del mercat francès i amb qui també s'han tancat paquets turístics a l'Ebre. «Estem contents de tenir tancades dos escales i el següent pas és treballar per tenir escales regulars i que no estem el 2021 com el 2019», ha apuntat Gómez.