Tortosa ja ha entregat al contenciós de Tarragona el catàleg de vestigis franquistes
La ciutat inventaria una trentena d'elements on s'inclou el monòlit de l'Ebre
consulta, monument franquista, Tortosa
L'Ajuntament de Tortosa ja ha entregat al jutjat contenciós número 2 de Tarragona el catàleg de vestigis franquistes de la ciutat que se li reclamava en la sentència de 2017, responent a la demanda de l'advocat madrileny Eduardo Ranz, que ja havia denunciat per via administrativa la retirada del monument franquista de l'Ebre. El magistrat considerava en aquesta resolució que el catàleg pot aclarir si s'ha de retirar el monòlit del riu, complint amb la Llei de Memòria Històrica, tot i que reiterava que no és propietat de l'Ajuntament de Tortosa ni està situat en un espai de domini públic municipal. Com ha confirmat l'ACN, el catàleg que ha presentat el consistori inclou el monument i 26 elements més, sobretot plaques, retolacions, gravats i inscripcions en habitatges.
Per decret d'alcaldia del desembre passat, es va donar traslladat al jutjat contenciós administratiu 2 de Tarragona del catàleg de vestigis franquistes de Tortosa en compliment de la sentència del 16 de febrer del 2017, en la qual es va estimar parcialment el recurs presentat per l'advocat madrileny Eduardo Ranz, que ja havia intentat per la via administrativa la retirada del monument franquista del riu Ebre.
En el catàleg d'elements franquistes s'ha inclòs el monòlit, tretze plaques d'habitatge en carrers, places i travesseres, la retolació de dos grups d'habitatges - al carrer de l'Hospitalet de Jesús i el carrer Francesc Queralt de Tortosa, vuit plaques i rètols més, i tres casos de relleus, gravats i inscripcions.
En un comunicat al qual ha tingut accés l'ACN, l'advocat demandant considera que un cop inventariat com a vestigi franquista el monument del riu, «en coherència a l'article 15 de la Llei de memòria Històrica», l'Ajuntament de Tortosa «hauria de retirar-lo». Ranz apunta que si aquest «atac municipal a la legalitat» persisteix, existeixen «dos vies d'actuació», la judicial, «incloent la responsabilitat penal contra l'alcaldessa», i també la democràtica, «amb propostes de grups de l'oposició» per forçar «l'eliminació dels vestigis franquista més gran de Catalunya» als plenaris.