Troben restes de l'espai públic de la Tortosa romana i la façana fluvial del Renaixement

Les excavacions arqueològiques als terrenys situats entre la catedral de Tortosa i el riu Ebre han posat al descobert noves restes de la Dertosa romana i part de la façana fluvial dels segles XV i XVI. En concret, s'ha trobat, a l'entorn del que va ser el Fòrum romà, un conjunt de tabernae, la base d'un temple amb un podi. Es referma així que aquest era «el principal espai polític i econòmic de la ciutat romana». També en les excavacions més properes al riu, a tocar de l'avinguda Felip Pedrell, s'han descobert murs i embarcadors, i dos escales d'accés a les edificacions des del riu, que corresponen a la façana fluvial de Tortosa en l'etapa del Renaixement. L'Ajuntament ha anunciat que comptarà amb 1,8 milions d'euros dels fons FEDER per urbanitzar i museïtzar la zona.

La Tortosa romana estava documentada però fins ara, només s'havien pogut trobar monedes amb referència a Dertosa. L'espai que s'ha descobert als peus de la basílica «correspon de manera fidedigna» amb el dibuix que el paisatgista flamenc Anton van den Wyngaerde va fer al 1563 de tota la ciutat des del marge dret del riu, un fet que afegeix valor a la troballa.

En les fases d'excavació anteriors ja s'havien localitzat les restes de l'absis d'una basílica visigòtica, que podria correspondre a la primera església de la ciutat; una fàbrica de salaons del segle V o diverses construccions de l'època andalusina. La construcció de la plaça davant de la catedral farà visitables aquestes restes per convertir-les en un actiu turístic i cultural de primera magnitud.

L'alcaldessa Meritxell Roigé i el tinent d'alcalde Josep felip Monclús han explicat, aquest dijous, que Tortosa ha obtingut 1,8 milions d'euros dels fons FEDER per posar en valor aquests vestigis i altres espais històrics de la ciutat. El projecte rebrà el nom de 'Dertosa-Turtuxa-Tortosa: una ciutat, tres noms i 2.000 anys' que inclourà a més, un espai interpretatiu. El projecte també inclou la creació d'un mapping permanent que es projectarà sobre la façana de la catedral que esdevindrà «una atracció única» i es vincularà amb el call jueu a través de la Casa de les Tres Cultures i amb el passeig del Castell que s'ha de construir a la costa de Capellans, en el qual també s'instal·laran les escultures dissenyades per Ignasi Blanch, amb personatges històrics de la cuitat.