Emotiu comiat a Neus Català amb una crida a preservar la seva memòria

La lluitadora antifeixista, Neus Català, que va morir dissabte als 103 anys, ha estat acomiadada en una emotiva cerimònia pública al tanatori de Móra la Nova (Ribera d’Ebre), on han assistit prop de 400 persones. El fèretre, amb una bandera republicana al damunt, i un centre de flors blanques i vermelles, ha presidit una sala plena de gom a gom. Desenes de persones han seguit l'acte des de l'exterior del centre funerari. Després d'aquesta cerimònia pública, la família farà un comiat íntim. La seva lluita feminista, pels drets i les llibertats, així com els records més íntims i maternals dels seus fills s'han recordat en aquest acte de comiat, que ha comptat amb la presència d'una àmplia representació del Govern i d'altres representants institucionals del país.

Les notes de l’Himne de Riego han donat inici a la cerimònia de comiat, que ha arrencat amb els assistents dempeus retent homenatge al fèretre de Neus Català, envoltat de nombroses corones i rams de flors. La cerimònia, que ha combinat parlaments i emotives interpretacions musicals, l’ha conduïda la periodista Montserrat Armengou, amiga de la família.

Una de les intervencions més sentides ha estat la de la seva filla, Margarita Català, qui ha recordat que la seva infància «va ser del més normal» i que la seva era una casa «oberta a tothom». «Ens explicava històries abans de dormir, cantava en qualsevol moment del dia, ens parlava del seu poble i de Catalunya», ha recordat, emocionada. Margarita Català ha dit que, en els darrers anys, la seva mare va ser «un testimoni incansable de l’horror nazi» i ha agraït el fet que pogués gaudir «d’uns anys feliços» en una residència del seu poble -Els Guiamets (Priorat)- i que se n’anés tranquil·la i acompanyada.

Torra: «La teva memòria ens donarà força i dignitat per les nostres lluites de cada dia»

Per la seva banda, el president de la Generalitat Quim Torra, ha reconegut que ha estat un comiat «trist» però ha agraït el testimoni de Neus Català, la seva experiència vital i com en va fer memòria i la va transformar en exemple col·lectiu. Neus Català, ha dit Torra, ha fet de la nostra una societat millor perquè «ens ha fet conèixer la barbàrie, la foscor i voler-la mirar als ulls per no deixar que ens venci la seva mirada desafiant». Neus Català ha estat «memòria viva» i «ens ha ensenyat què vol dir ser militant de l'antifeixisme». «Solidaritat, antifeixisme i llibertat: tres lluites en una que tornen a ser necessàries», ha remarcat Torra.

Segons el cap de l’executiu, Neus Català ha explicat més bé que ningú què vol dir lluitar. «Molta gent creu que lluitar és agafar una arma, però és unir-se per defensar una idea», ha dit. Torra ha destacat que, havent viscut l'horror més indescriptible, va decidir lluitar contra el franquisme des de l'exili i que aquest exemple de la lluita que no s'acabava el descrivia a la perfecció Montserrat Roig al final del seu llibre Els catalans als camps nazi. Torra considera que el millor homenatge a Neus Català és continuar la seva lluita. «Les paraules són fortes i importants, però les actituds poden ser revolucionàries. Estimada Neus, admirada lluitadora», ha dit. «Ens comprometem a preservar la teva memòria, ens donarà força i dignitat per les nostres lluites de cada dia i pel gran combat per un mon lliure i just», ha conclòs.

Torrent: «Neus Català representa tantes heroïnes que, com ella, ho han estat involuntàriament i que canvien el món»

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha explicat que per la Neus, la vida era lluitar i que ella mai va renunciar ni a lluitar ni a aquesta «incansable vocació de transformació social» perquè deia que si havia sobreviscut a Ravensbrück, era perquè tenia «un ideal, un objectiu i un compromís amb uns principis que no va abandonar mai, ni quan va veure tan d'a prop l'horror i la barbàrie». A la seva biografia, ha dit Torrent, s'hi troba el somni de la república, la cruesa de la Guerra civil, la duresa de l'exili, la lluita contra feixisme, la resistència contra el nazisme i llarga marxa del feminisme, i ha afegit que en la seva vida s'hi troba sobretot «compromís amb els ideals republicans d'igualtat, lleialtat i fraternitat».

Per Torrent, Neus Català representa «la memòria històrica d'aquest país tants anys silenciada i amagada» i «a tantes heroïnes que, com ella, ho han estat involuntàriament i que canvien el món». Torrent ha destacat que Neus Català no va deixar de lluitar cap segon, per honrar la memòria d'aquells que no van sobreviure però sobretot ho feia perquè al segle XXI «els negres núvols de la intolerància, l'odi que sobrevola Europa i la foscor del feixisme tornen a ser amenaça i correm risc de perdre allò que crèiem haver conquerit per sempre». Per tot això, ha afegit, cal lluitar cada dia i cada minut, com deia la Neus. «Fem-ho per honrar el seu sacrifici i la seva memòria» i, si avui ens pregunten què és la vida, «la vida és la Neus», ha tancat.

Crida a preservar el llegat de Català

Al seu torn, l’alcalde dels Guiamets, Miquel Perelló, ha destacat que Català ha estat i és «la més important guiametana» i n’ha destacat el fet que hagi estat «un referent femení de la Catalunya rural». «Contra el monstre del nazisme va perseverar; va ser lliure i els va derrotar de manera total», ha exclamat. L’alcalde ha agraït a Català que els seus valors quedin associats per sempre més al nom del poble i s’ha compromès «a preservar-los i a ser dignes perquè no s’oblidin».

«Ha mort físicament, però la seva presència perdurarà», ha exclamat Anna Sallés, presidenta de l'Amical de Ravensbrück –el camp de concentració on va ser deportada Neus Català. Sallés ha fet un repàs a la vida de la lluitadora antifeixista i ha cridat a seguir defensant els valors republicans de la igualtat, la llibertat i la fraternitat que, ha advertit, «segueixen sent amenaçats». Sallés també n’ha destacat la lluita per la democràcia i la igualtat entre homes i dones, i s’ha compromès a «ser fidels al llegat que ens ha deixat».

El polític Joan Josep Nuet, que també ha fet un parlament públic com a amic de la família, ha recordat que Català va ser comunista i que «ens ha ensenyat que a la trinxera antifeixista no se li pregunta a ningú què pensa ni d’on ve, sinó si és demòcrata i antifeixista».

Durant la cerimònia, la cantautora ebrenca Montse Castellà ha interpretat Un trosset de terra, un poema de Desideri Lombarte musicat Daniel Sesé. La cloenda ha anat a càrrec d’una altra amiga de Neus Català, la cantant Marina Rossell, qui ha cantat la cançó de L’Emigrant adreçant-se al fèretre de la lluitadora antifeixista. Per acabar, la filla de Català ha tornat a prendre la paraula per cloure l’homenatge. «El cant de l'alegria, la lluita, la memòria i l'amor. Així era, és i serà per sempre més en la nostra memòria», ha reivindicat.

A més de Torra i Torrent, l’acte ha comptat amb una àmplia representació del Govern, amb els consellers Alfred Bosch, Josep Bargalló, Alba Vergés, Mariàngela Vilallonga, Chakir El Homrani, Teresa Jordà i Ester Capella. També han acudit al funeral l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello.; diputats i dirigents polítics com Gabriel Rufián, Maria Sirvent, Joan Garriga o Ferran Bel, així com el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté. També han assistit a la cerimònia cares conegudes com l’actriu Mercè Aranega, el periodista Albert Om i l’editor Eliseu Climent.

Més de 400 persones han omplert la sala d’actes del tanatori de Móra la Nova (Ribera d’Ebre) i algunes desenes ho han seguit des de l’exterior. Posteriorment, la família ha fet una cerimònia en la intimitat al tanatori de Móra d’Ebre, on Català ha estat incinerada.