La literatura ebrenca torna al carrer per Sant Jordi amb una salut de ferro i molts títols nous

A les Terres de l'Ebre el temps ha donat una treva, aquest dimarts, amb el sol que ha guaitat de bon matí, per poder celebrar als carrers la diada de Sant Jordi. El territori torna a fer valer els seus escriptors i poetes, amb moltes estrenes per aquestes dates, com els darrers títols de Francesca Aliern o Marta Rojals, els paisatges descrits per Gerard Vergés i il·lustrats per Ignasi Blanch o el recull de relats de literatura negra a Assassins de l'Ebre, entre d'altres. La literatura ebrenca arriba a aquest Sant Jordi amb una salut de ferro, impulsada i vertebrada per les fires del llibre ebrenc i el Litterarum de Móra d'Ebre. A la capital de la Ribera d'Ebre, les parades, més d'una vintena, s'aglutinen a la plaça de Dalt.

A Móra d'Ebre, la diada de Sant Jordi s'ha convertit en una prèvia de la fira del llibre ebrenc i el Litterarum, que enguany celebra el Premi Nacional de Cultura. Amb els anys, la repercussió d'aquestes dos iniciatives ha anat més enllà del territori i del país i és ja un referent als Països Catalans. «El premi el dediquem a tota la població i a tots els col·laboradors que van creure en aquest projecte», ha apuntat el tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, Ferran Roca.

«La fira del llibre ha estat un abans i un després a l'Ebre. Primer perquè hem promocionat moltíssim els autors d'aquí. Ara la gent els coneix i ve expressament a comprar el llibre que aquell any editen. I també perquè hem marcat un camí a seguir en el món de la literatura», ha defensat Roca. «El que volem és que el model de literatura ebrenca pugui ser el de la literatura pirinenca o osonenca o per denominacions d'origen literàries. Sabem que el riu i el seu voltant crea sinergies i complicitats que altres territoris no tenen, per la falta d'aquest element tan potent, però segur que en tenen d'altres que formen la seva literatura i la fan especial», ha defensat el llibreter Sergio Bassa, de la Papereria La Bassa de Móra d'Ebre.

Salut de ferro

Justament amb aquest impuls morenc, la literatura ebrenca arriba a Sant Jordi 2019 amb una salut de ferro, amb desenes d'estrenes cada any i amb escriptors de l'Ebre que aconsegueixen cada any ser els més venuts al territori, per davant dels noms més mediàtics de la diada. És el cas de Francesca Aliern, que estrena enguany La jove Laura, una obra que reedita vint anys després de la seva primera aproximació. «L'Aliern sempre ens denota l'arribada de la primavera ebrenca i sempre és dels llibres més venuts», apunta Bassa. El llibreter constata que els títols d'escriptors de l'Ebre o amb temàtica ebrenca s'han consolidat i encapçalen el rànquing de vendes al territori Sant Jordi rere Sant Jordi. «Això ens omple de goig. Potser és un llibre que no es tan fàcil de trobar a altres llibreries, i en tenim un bon assortiment tot l'any i es nota. Esperem que enguany també sigui així», ha dit des de la Llibreria la Bassa.

Entre les novetats que es poden comprar aquest Sant Jordi, a més d'Aliern, destaquen La generació #LoRiuésVida, d'Àlex de la Guia i Núria Caro, sobre la lluita social de les últimes dos dècades a les Terres de l'Ebre, El riu d'Ignasi Blanch sobre el poema Parlo d'un riu mític i remorós de Gerard Vergés, els recull de gènere negre a Assassins de l'Ebre,El cel no és per a tothom, última obra de Marta Rojals, A passes comptades de Valer Gisbert, premi Narrativa de la Ribera d'Ebre, o El risc més gran de Laura Piñol, contextualitzat en la despoblació de Prat de Comte (Terra Alta).

Sant Jordi a Móra d'Ebre

A Móra d'Ebre des de fa anys, les entitats esportives, socials i polítiques es barregen amb parades de llibres, roses o manualitats, a la plaça de Dalt. Les llibreries, com ha explicat el tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, cedeixen la venda de llibres a les AMPA dels col·legis Santa Teresa, Lluís Vinyes i l'IES Julio Antonio, i constitueixen el centre neuràlgic de la plaça i les vendes.

Sant Jordi és també un dels 192 actes de la primavera cultural que se celebra aquests dies a la capital de la Ribera d'Ebre, enguany dedicada a l'escultor local Julio Antonio, quan es compleix el centenari de la seva mort. El programa compta amb 52 col·laboradors.