Medi Ambient
La Terra Alta exigeix a la Generalitat que «assumeixi els costos» d'aturar els nous parcs eòlics
Entitats socials i econòmiques celebren que es vulgui derogar la llei del 2009 i que se'ls convidi a debatre la futura normativa
La plataforma en Defensa de la Terra Alta i l'Ateneu Popular La Pastora exigeixen a la Generalitat que «assumeixi els costos» d'aturar la implantació de tres nous parcs eòlics a la comarca, a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, indemnitzant, si cal les empreses adjudicatàries dels projectes. La consellera d'Empresa, Àngels Chacón, anunciava dissabte des de la comarca la intenció de derogar la llei d'implantació eòlica del 2009. En una dècada, no s'ha projectat cap central en tot el país, excepte les tres previstes a la Terra Alta. «Si la deroguen és que veuen que hi ha hagut un error. Si ha estat un fracàs han d'assumir el preu que calgui pagar per no fer bé les coses», ha defensat Xavier Fortuño, portaveu de la plataforma.
Dissabte, en una reunió urgent a Gandesa, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, anunciava a la plataforma en Defensa de la Terra Alta, l'Ateneu Popular la Pastora, i representants polítics del territori i la comarca, que el Govern iniciarà la derogació del decret 147/2009 que regula la segona fase d'implantació eòlica al país, basada en vuit Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) a l'Alt Empordà, la Segarra i la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i l'Alt Camp, la Ribera d'Ebre i el Baix Camp, el Segrià i la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, i l'Anoia i la Segarra.
En deu anys, només s'han tramitat tres noves centrals a Catalunya –i una quarta ha començat també els tràmits a la Fatarella-. Totes, a la Terra Alta. A la zona nord de la comarca ja es van instal·lar amb la normativa anterior 184 aerogeneradors. Produeixen el 25% de l'energia eòlica de tot el país. La comarca representa el 0,16% demogràfic. Amb 30 nous molinets en tràmit, la mitjana de producció gairebé es duplicaria fins al 45%.
Aquestes xifres, per a les entitats socials i econòmiques de la Terra Alta, demostren que el decret del 2009 no ha funcionat. «Evidencia el fracàs del sistema en què les empreses i l'administració decideixen quina és la manera d'implantar les centrals sense fer molt cas al sectors que se'n veuen afectats», ha assenyalat Xavier Fortuño, portaveu de la plataforma i l'Ateneu. «Si la llei es deroga és perquè no funciona i si no funciona, tot allò que porta de bracet hauria de paralitzar-se», ha afegit.
Al compromís de la consellera Chacón d'abolir el decret d'implantació eòlica, la comarca reclama també que s'aturi la tramitació dels parcs de Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. El Consell Regulador de la DO ha iniciat un contenciós administratius, després d'al·legacions i recursos d'alçada ignorats per la Generalitat. Empresa també intenta negociar amb la promotora de les noves centrals, amb Naturgy (Gas Natural). La consellera va admetre en la reunió que la «retirada» dels parcs fora de la Terra Alta «és difícil» i que caldria pagar indemnitzacions.
«Entenem a les empreses al mateix temps que demanem formalment a la Generalitat que faci prevaldre l'interès de tota una comunitat com és la Terra Alta, que té molt en joc, i que és especialment desafavorida, amb una greu despoblació i envelliment», ha defensat Fortuño. «Si deroguen una llei, que des del Govern s'havia donat per bona, és que veuen que hi ha hagut un error. Si ha estat un fracàs han d'assumir uns costos i si suposa indemnitzar les empreses, ho hauran d'assumir. Serà el preu a pagar per no fer bé les coses. No ens poden carregar aquesta responsabilitat a la comarca», ha insistit.
Moratòria
Els moviments socials també insisteixen en reclamar «responsabilitat i coherència», als representants polítics territorials i sobretot comarcals que van acordar la petició d'una moratòria amb una moció aprovada per unanimitat al Consell Comarcal al desembre. Els sectors econòmics més importants de la comarca estan afectats per la implantació eòlica i s'han mostrat en contra de la massificació insistentment. «El paisatge ja està degradat i és difícil trobar racons on encara hi hagi mosaics de cultiu i bosc i terrenys verges, que són els que agraden al visitant i els que tenen una empremta i aporten un valor afegit sobre el producte de qualitat», ha dit Fortuño.
Preparats per a un debat energètic de futur
La consellera d'Empresa va aprofitar la reunió per convidar la plataforma i les entitats socials i econòmiques de la Terra Alta a participat en la redacció de la nova llei d'energies verdes del país. Des de la comarca proposen dos eixos bàsics: cal reduir els consums energètics i incentivar l'autosuficiència energètica d'empreses i llars. Fortuño ha reivindicat que cal un model que permeti desconnectar del sistema elèctric tradicional i d'instal·lacions allunyades dels grans centres de consum i ha assegurat que, com ja han fet altres vegades, participaran en el debat i les taules de treball que es creïn per desenvolupar una nova normativa.
Ara bé, la Terra Alta «ha de quedar fora» del nou pla. «La comarca, amb un 25% de producció, ja ha patit les conseqüències de la massificació, s'ha trinxat el territori, s'ha agreujat la despoblació. Si d'alguna cosa hem de parlar és de com revertir la situació i no de seguir implantant parcs eòlics. Ja hem estat molt generosos i exemplars amb la contribució energètica al país», ha sentenciat.