Adam Tomàs (ERC) aspira a revalidar quatre anys més la majoria absoluta a Amposta

L'Ajuntament d'Amposta no coneix altra forma de govern que la majoria absoluta des de les eleccions de l'any 1991 i les probabilitats que així continuï a partir del pròxim 26 de maig són força elevades. Adam Tomàs, actual alcalde per Esquerra d'Amposta-ERC, arriba a la contesa amb la confiança que podrà revalidar la còmoda majoria absoluta aconseguida fa quatre anys i que va permetre posar fi a 28 anys de mandats ininterromputs de CiU. Tomàs va saber capitalitzar el descontentament ciutadà fruit del desgast, vicis i sonats escàndols dels últims governs convergents. Convertit en el principal grup de l'oposició després de perdre quatre regidors, el rebatejat com a Junts per Amposta aspira a continuar mantenint el pols amb un nou cap de llista però condicionat per fractures internes. Socialistes i l'ex-PxC, Germán Ciscar, encapçalant Som Amposta, intentaran reforçar la seva representació per liderar l'oposició.

Tomàs tanca un mandat sense grans sobresalts i durant el qual s'havia proposat endreçar el funcionament intern municipal, tancant alguns dels projectes que havien quedat encallats o resolent herències enverinades dels anteriors mandats. Després que l'escàndol d'Innova esquitxés el grup Sagessa i acabés amb l'entrada de la Guàrdia Civil a l'Hospital Comarcal i l'Ajuntament, l'alcalde i candidat republicà ha apostat per trencar llaços amb Reus, a l'espera que es resolgui el pas de la gestió a mans de la Generalitat. Això, però, no li ha estalviat algunes crítiques sobre la qualitat de l'atenció sanitària en aspectes concrets, com el servei de pediatria.

El govern municipal ha aconseguit equilibrar els comptes i reinvertir recursos públics en obres de millora dels espais públics i el foment directe de l'ocupació. També ha intentat posar a ratlla, amb múltiples operacions policials, l'activitat dels venedors de drogues en els barris del Grau i les Quintanes, que estan causant una considerable sensació d'inseguretat entre els veïns. Un dels aspectes més visibles d'aquest mandat, però, ha estat la proliferació d'activitats culturals, espectacles i celebracions en espais públics, que ha portat molts ciutadans a qualificar-los, no sense certa ironia, com «el govern de les festes i festetes».

Per revalidar la majoria, els republicans mantenen als primers llocs de la llista els noms capdavanters amb els quals van concórrer el passat 2015, com els d'Inés Martí, Ramon Bel, Miquel Subirats, Susanna Sancho o Marc Fornós, juntament amb les incorporacions de cares noves, com Núria Marco i Carla Bonfill. Els resultats de les últimes eleccions generals, en els quals van aconseguir més de 4.000 vots –més del doble que el segon, el PSC- i algunes enquestes internes són alguns dels indicis que avalarien les previsions optimistes.

Masià lidera la travessa del desert

Molt tocats pels resultats de 2015, els convergents enquadrats ara sota la marca de Junts per Amposta continuen immersos en la seva particular travessa del desert. Manel Masià, fill del president de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, un dels poders fàctics més importants del Delta, encapçala un projecte que ha definit com «L'Amposta Magnètica» i amb el qual vol recuperar la il·lusió dins de les pròpies files. No li resultarà fàcil. Masià intenta vendre la seva opció com una aposta renovada, evitant referències als polèmics últims mandats de Manel Ferré. Salvant les distàncies i les diferències de context, el partit va quedar quart el passat 28 d'abril amb poc més d'un miler de vots. Uns resultats absolutament impensables fa pocs anys.

Als primers llocs de la llista amb l'actual secretària general d'Administració i Funció Pública, Annabel Marcos –destituïda durant el 155 per haver transportat urnes i que anys enrere va arribar a presentar-se a les llistes locals pel PP- i l'actual portaveu municipal, Isabel Ferré, com el principal vincle amb els passats governs convergents. Masià, molt actiu a les xarxes socials, intenta desplaçar el debat al terreny econòmic i la necessitat de captar empreses perquè s'instal·lin al municipi, generant activitat i ocupació, un dels grans reptes de futur que té pendents la ciutat.

Caldrà veure, però, quin és l'efecte finalment de les dissensions internes que aquest mandat han acabat portant la regidora democristiana Rosita Pertegaz a deixar el grup de CiU i mantenir-se com a regidora escrita. Especialment, davant el fet que la mateixa edil liderarà la llista de Demòcrates de Catalunya, que es presenta per primer cop a les municipals.

Les expectatives del PSC

Qui si s'aferra als bons resultats aconseguits per la seva formació en les eleccions generals a Amposta –segona força amb més de 2.000 vots- per poder aspirar a millorar la seva representativitat al ple és el candidat del PSC, Francesc Miró. Relegats a un paper cada cop més poc prominent dins de l'oposició, amb només dos regidors el passat 2015, el veterà polític, que entre d'altres càrrecs va ser durant diversos mandats alcalde de Godall (Montsià), aspira a un major protagonisme a partir del 26 de maig. Ho farà, novament, acompanyat de l'actual regidora Anna Tomàs, com a número dos, i força noms nous a la resta de la llista.

Miró, que havia estat soci d'ERC al consell comarcal del Montsià, fins que va ser rellevat de la presidència per fer retirar uns cartells per al referèndum de l'1-O, mai ha descartat la possibilitat de governar conjuntament amb els republicans a la ciutat. La seva tasca a l'oposició s'ha volgut distanciar de la tasca de fiscalització del llavors govern convergent que va assumir Toni Espanya. Els socialistes van decidir girar estratègicament cap una vessant més propositiva, que ha accentuat la crítica amb la proximitat del nou cicle electoral.

Desprès ja formalment de les sigles de la ultradretana PxC, el regidor Germán Ciscar, convertit en el martell crític al ple del govern de Manel Ferré i, durant l'última part del mandat, també d'Adam Tomàs, abandera la candidatura d'una nova formació independent: Som Amposta. Responsable de destapar i portar als jutjats casos com el de les dietes de l'exalcalde convergent Manel Ferré, Ciscar confia que la ciutadania acabarà premiant el seu particular, incisiu i en alguns moments groller, estil de fer política municipal. Des del seu despatx a la part posterior de l'Ajuntament, ha escoltat i treballat per resoldre problemes concrets de molts veïns davant l'administració local, fet que li ha permès guanyar simpaties més enllà de la seva filiació política anterior.

Candidatura alternativa d'esquerres

A banda dels Demòcrates de Catalunya de Pertegaz, dos noves formacions concorreran en aquests pròxims comicis municipals a Amposta. Podem Amposta entra en la competició per primer cop. Ho farà presentant com a cap de llista Rosabel Recio, que fa quatre anys va concórrer com a número 4 a la candidatura d'ERC en qualitat cap de llista d'ICV, formació que es va aliar amb els republicans. Pocs mesos després de la seva elecció presentava la seva dimissió per motius de salut, deixant els ecosocialistes virtualment sense representació. Ara torna amb voluntat de sumar esforços i sensibilitats a l'esquerra d'una ERC que, asseguren, no representa el canvi progressista a la ciutat, sinó que aspira a erigir-se en la successora de CiU com a força dominadora majoritària. Els 1.270 vots aconseguits el 28 d'abril els donen esperances de poder aconseguir representació amb una llista que compta, a banda de membres del mateix Podem, amb noms que aparegut vinculats a ICV, moviments socials i veïnals.

La tercera nova formació que presenta candidatura a Amposta per al pròxim 26 de maig és la de Cs, encapçalada per l'advocada Cecília Castelló, i de la qual en forma part també el seu pare, el dirigent territorial i excoordinador a Catalunya de l'associació patronal agrària ASAJA, Albert Castelló.