Més de 300 persones es manifesten contra l'abocador de Riba-roja d'Ebre

Unes 350 persones s'han manifestat aquest diumenge per rebutjar el projecte del dipòsit de residus industrials no perillosos que s'està construint al municipi de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) des de fa uns mesos. Les plataformes Ribera Digna i Almatret Net, conjuntament amb alcaldes i veïns del territori, s'han concentrat a Móra La Nova i han marxat fins al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, ubicat a Móra d'Ebre, per demostrar la cohesió i l'oposició del territori, segons ha explicat el seu portaveu Àlex de la Guia. En contraposició, més d'un centenar de veïns de Riba-roja d'Ebre també han protestat a les portes de l'Ajuntament per defensar el projecte. Els partidaris asseguren que l'abocador suposarà una alternativa laboral i permetrà revertir la despoblació.

Els detractors del projecte de l'abocador de Riba-roja s'han concentrat aquest diumenge al matí al Pavelló d'Esports Municipal de Móra la Nova i, des d'aquest punt, han marxat uns dos quilòmetres fins al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, on s'ha llegit un manifest. Durant la manifestació s'han cridat consignes contràries a la instal·lació del dipòsit de residus acompanyats de lemes com 'Prou agressions al territori', 'la brossa és una nosa' i 'més pagesia, menys porqueria'. El portaveu de la Plataforma Ribera Digna, Àlex de la Guia, ha recordat que els alcaldes de la zona estan treballant amb un contenciós administratiu i que la Generalitat està revisant les llicències ambientals. «Ens toca mobilitzar-nos per demostrar a les empreses i a l'alcalde de Riba-roja l'oposició del territori», ha defensat de la Guia.

En la manifestació hi han participat càrrecs electes com l'alcalde de la Torre de l'Espanyol, i portaveu dels batlles que s'oposen al projecte, Joan Juncà, i la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim. Per la seva banda, Juncà ha subratllat que no estan en contra de la reindustrialització de la comarca però, ha assenyalat que volen un altre tipus de model. «Un abocador no és una indústria com s'està venen», ha argumentat.

Comparteix parer Carim que ha afirmat que el dipòsit de residus és un «atemptat més» contra el territori. «El desenvolupament de la comarca no passa per tenir més porqueria, que no ve ni tan sols de Catalunya, els abocadors són negocis per uns quants però no desenvolupen els pobles», ha denunciat la presidenta del Consell Comarcal.

Protesta dels veïns de Riba-roja en defensa de l'abocador

Més d'un centenar de veïns del municipi de Riba-roja d'Ebre s'han concentrat passades les dotze del migdia a les portes de l'Ajuntament i han llegit un manifestat per demanar que s'escolti la seva opinió. Els veïns són partidaris del projecte perquè apunten que revertirà la despoblació que pateix la vila. Segons l'alcalde, Antonio Suarez, viuen en un poble on ara mateix hi ha ja dos jubilats per cada persona que es troba en situació activa i, on enguany, no es preveu cap naixement. En aquest sentit, ha sostingut que Riba-roja és una de les zones del país amb un «fort» despoblament rural.

Des de la Plataforma Riba-roja Decideix han remarcat que els residus que s'hi emmagatzemaran no són perillosos. La seva portaveu, Maria Torres, ha lamentat que el president Quim Torra hagi cancel·lat diverses reunions programades amb el moviment veïnal i ha acusat al Govern de vetar-los. «Tenim clar que hi ha una trama política i econòmica, Riba-Roja ha de tenir la seva veu i lluitarem per no quedar silenciats», ha tancat Torres.

Les contraprestacions econòmiques del projecte

L'Ajuntament per poder explotar durant 21 anys el dipòsit de residus i els centres de valorització rebrà una inversió inicial d'uns 10 milions d'euros, amb mínim anuals de 240.000 euros els tres primers anys, i de 265.000 euros a patir del quart. Els veïns també deixaran de pagar la taxa municipal de la brossa a partir d'enguany i s'invertiran 4 milions d'euros en un vial d'accés al camí de Maials que convertirà aquesta via d'evacuació del Pla d'Emergències Nuclear (PENTA). A més, generarà 44 llocs de treball.