Desmantellar les instal·lacions i restituir els propietaris afectats: els reptes pendents d'Alcanar amb el Castor

Aparentment sentenciat de forma definitiva pel govern espanyol, el projecte Castor encara planteja importants reptes al poble d'Alcanar, el municipi català que més directament ha patit el fiasco del magatzem de gas submarí. Tot i que no serà un tema fonamental en el debat electoral de les pròximes municipals, els partits es posicionen, novament, al costat de la Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia assumint l'exigència d'un segellament i desmantellament definitiu, així com de la plena restitució dels propietaris agrícoles locals afectats pels gasoductes: de fet, el que connecta la planta terrestre amb la xarxa general està declarat il·legal pel Tribunal Suprem. Tot i això, els pagesos continuen sense poder gaudir de l'usdefruit de les seves terres i temen que el desmantellament d'aquesta canonada els malmeti, de nou, les finques.

«Volem que es torni a cadascú el que és seu: l'usdefruit de la terra. Sí que és cert que aquí la gent no acostuma a vendre, però si algú ho vol fer i hi ha un usdefruit el preu que obtindria mai serà com si la finca estigués neta. I ja que es va fallar en contra de l'empresa amb el gasoducte hem d'aconseguir que les finques estiguin netes per a tota la gent d'Alcanar», reclama el portaveu de la Plataforma, Evelio Monfort.

En total, són prop de 170 les finques afectades pels gasoductes terrestres del Castor, al llarg de més de 20 quilòmetres entre la costa i la xarxa general que uneix Paterna i Tivissa. Tot i que els terrenys es troben principalment dins del terme veí de Vinaròs –l'empresa promotora va evitar en tot moment trepitjar territori català per evitar la legislació ambiental més estricta que la valenciana-, la gran majoria dels propietaris són veïns d'Alcanar.

En el moment que es va declarar d'utilitat pública el projecte i es van executar les obres, van haver de patir una ocupació temporal d'una franja de 14 metres d'ample. Un cop ja construït, van haver de respectar una servitud de set metres, en la qual tenen prohibit plantar qualsevol arbre i només poden aprofitar-la per conrear verdures o vivers. Unes restriccions que encara continuen, aparentment, vigents malgrat les resolucions judicials en contra dels promotors i del mateix govern espanyol.

Infraestructures anul·lades

Anys després de la seva construcció i, fins i tot abans de la renúncia de l'empresa de Florentino Pérez al projecte, la justícia espanyola ja va declara com a il·legals les principals infraestructures terrestres del projecte Castor. Primer va ser l'Audiència Nacional, l'abril del passat 2013, que va declarar nul el tram d'11,6 quilòmetres de gasoducte que connecta la planta terrestre del projecte Castor amb la xarxa general, a l'altura d'Ulldecona, arran de la denúncia d'un dels propietaris.

A diferència del gasoducte de vuit quilòmetres entre la planta terrestre i la costa, que va superar l'estudi d'impacte ambiental, l'empresa promotora, Escal UGS, i Enagás van intentar fragmentar indegudament el projecte per evitar que fos escrutat ambientalment. L'actual ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, llavors secretària d'Estat pel Canvi Climàtic, va beneir aquest plantejament i va emetre una resolució eximint les dos empreses del tràmit.

El setembre de 2015, el Tribunal Suprem va ratificar la decisió de l'Audiència Nacional declarant il·legal aquest gasoducte. Nou mesos abans, a principis del mateix any, el jutjat número 2 del Contenciós Administratiu de Castelló anul·lava també la llicència d'obres per a la planta terrestre sol·licitada i atorgada durant els dies festius de Nadal de 2009. Segons la sentència, la instal·lació és incompatible amb el plantejament urbanístic: es va instal·lar en uns terrenys rurals, quan hauria d'haver estat situada en una zona industrial.

Aquestes sentències judicials, de facto, incapacitaven legalment i tècnicament qualsevol possible posada en marxa del magatzem de gas submarí. És il·legal la canonada que ha de portar el gas de la xarxa general a la planta terrestres, que urbanísticament també està fora de la llei. «El gasoducte fins al mar ja no val per a res», resumeix Monfort. Però, malgrat els revessos als tribunals l'anunci del govern espanyol sobre el desmantellament del Castor, els propietaris dels terrenys afectats no poden encara dormir tranquils i es veuen condicionats pels drets de servitud que encara els imposen les canonades.

Amenaces als propietaris

Fins i tot, just en el moment que ja s'havia formalitzat la renúncia d'Escal UGS al projecte, a finals de 2014, la mateixa promotora trametia cartes als propietaris afectats advertint-los que no podien plantar en la zona de servitud i que, en cas contrari, els denunciaria davant de la subdelegació del govern espanyol a Castelló. Des de llavors, segons el portaveu de la Plataforma, cap notícia al respecte. És per això que l'entitat, coneguda la presumible intenció del govern espanyol de clausurar definitivament i desmantellar el projecte, s'ha posat en marxa per recuperar els seus drets.

Fa unes setmanes, amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Alcanar, va convocar una reunió amb propietaris per començar a treballar. De moment, pocs s'han interessat activament. Monfort, però, avisa que en el cas que s'executi la sentència que declara il·legal el gasoducte d'interconnexió, i es procedís a un desmantellament de la canonada, les conseqüències serien, de nou, nefastes per als pagesos: l'entrada de les màquines a les finques podria obligar a arrencar, de nou, els arbres replantats en la zona d'ocupació temporal que es va habilitar per a les obres i, possiblement, podria provocar destrosses en les vies d'accés, interrupcions del regadiu o, en funció de l'època, també impedir la collita. «Volem que se'ns torni l'usdefruit però sense tocar el que hi ha a sota i permetre que cadascú sigui amo de la seva finca, propietari total i ningú hi pugui entrar per mirar que hi ha a sota», conclou.

Canalitzar les reclamacions

L'actual govern municipal d'ERC es continua mostrant disposat a col·laborar en aquesta línia amb la Plataforma del Sénia. La candidatura republicana, que encapçala l'actual alcalde, Joan Roig, ja ha inclòs al seu programa un epígraf específic mostrant aquesta voluntat a l'hora d'exigir el desmantellament de les instal·lacions i la restitució de l'usdefruit dels propietaris agrícoles expropiats. «Durant molts anys els pagesos no han pogut produir en aquest tram de finca. Això és un greuge comparatiu i s'ha de solucionar», ha explicat l'alcaldable republicà a l'ACN, tot mostrant la seva sorpresa davant la possibilitat, plantejada pel govern espanyol, de desenterrar la canonada, fet que podria convertir-se en una nova font de problemes.

El consistori s'encarrega de recollir la informació dels propietaris per poder posar en marxa els tràmits de reclamació. «Sobretot, volem que ens donin un calendari amb les accions de desmantellament. Ens interessa molt per saber el temps de resposta. A partir d'aquí, donarem forma a les reclamacions. L'administració estarà al costat i esperem que la resta de partits polítics municipals també ho facin», ha afegit Roig.

Des de Junts per Alcanar, l'alcaldable Ivan Romeu recull el guant. «S'ha de donar resposta a tota aquesta gent. Tot i no tenir competència directa, l'Ajuntament s'ha de posar a disposició amb la Plataforma i també estar al costat dels veïns i veïnes», subratlla. Demana que, estant al govern o des de l'oposició, cal tenir en compte totes les forces representades al consistori i posar a disposició tota la informació . Aquesta, creu, és la base que ha de permetre buscar solucions davant les administracions, «sigui el Ministeri o la via europea» així com aconseguir «indemnitzacions més que justificades» per als propietaris expropiats i també els veïns afectats pels moviments sísmics. «Això s'ha quedat a l'aire i no s'ha resolt», lamenta.

El segell provisional dels pous, a punt de caducar

De moment, ni el futur dels gasoductes ni de les instal·lacions, tant terrestres com marines, sembla del tot clar davant l'opacitat i passivitat mostrades pel govern espanyol socialista. Si bé la ministra Ribera va anunciar la clausura definitiva, el desmantellament continua sense disposar de cap calendari ni projecte. Un fet que preocupa a la Plataforma i també als partits polítics municipals. «Ens van dir que el segell provisional dels pous duraria com a molt quatre anys. Ja anem cap al cinquè: qualsevol dia pot rebentar un d'aquests segells i fer-ho costaria molts diners, va dir la ministra. Com s'hauria de fer bé? Fent el segellat definitiu. Un cop això estigui fet, la planta marina és un perill i s'ha de treure», argumenta Monfort.

Roig recorda que, a més de demanar un calendari, van convidar a la ministra Ribera a visitar Alcanar per conèixer de prop el problema i plantejar solucions als veïns. De moment, el silenci és l'única resposta. «Fem una crida a qualsevol partit que governi en el futur que tingui en compte que el segellament caduca. Ens preocupa molt: hem patit més de 500 terratrèmols, hi ha milers de milions llençats a les escombraries i s'ha de donar una solució definitiva. Per a nosaltres és el desmantellament, però el primer pas és ocupar-se del segellat», indica el candidat republicà.

«Això s'ha quedat a l'aire i ningú ho ha resolt. El PSOE ens dona ara aquesta solució quan ells mateixos el van autoritzar, amb fons del Banc Europeu d'Inversions, quan podien triar entre dos projectes: el corredor del mediterrani o el Castor, que només ens ha portat maldecaps i problemes», ha raonat per la seva banda, Romeu, que ha lloat també la tasca de la Plataforma del Sénia en la lluita contra aquest fiasco.

De moment, el cost del projecte Castor continua incrementant a mesura que passa el temps. A l'espera que els tribunals acabin decidint qui, finalment, s'ha de fer càrrec del despropòsit, la broma ascendeix ja a més de 3.300 milions d'euros. «Hi ha experts que diuen que una plataforma marina sempre és rendible si la té una empresa. Bé, ho tindrà el govern: que no ho enviï per a ferralla. Servirà, potser, per treure gas al mar del Nord o Nigèria. Que busquin algú i l'aprofiti i no ho perdin tot. La planta marina, que sempre serà un perill estant dins del mar, quan ja desaparegui, la planta terrestre no té motiu de ser», tanca Monfort.