Xavier Pallarès atribueix al clima l'explosió de mosca negra a l'Ebre

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha negat que les restriccions pressupostàries de la Generalitat hagin contribuït a l'expansió de la plaga de la mosca negra aquesta primavera, un fenomen que atribueix, principalment, a les condicions climàtiques. Pallarès, que durant les últimes setmanes ha rebut cartes de queixa d'alcaldes del Baix Ebre reclamant solucions immediates, aposta per una major coordinació amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per plantejar avingudes controlades que netegin d'algues el riu –plantes on proliferen les larves- i no descarta efectuar més tractaments un cop s'hagin completat els cinc previstos a mitjan juliol. Per determinar aquesta necessitat addicional de recursos, ha posat sobre la taula la possibilitat de redactar un estudi tècnic sobre l'efectivitat de les mesures i els tractaments per al control de la plaga des de l'any 2006.

Tot i que els tècnics reiteren, any rere any, la necessitat d'iniciar els tractaments a finals del mes de gener o principis de febrer, si les condicions del cabal del tram final de l'Ebre ho permeten, el primer d'aquesta temporada va arribar el 30 d'abril. Des de llavors, se n'han efectuat ja dos més i la setmana vinent està previst efectuar el quart. El cinquè i, en principi, últim, serà a mitjan mes de juliol, moment a partir del qual la població de la mosca negra comença a decaure.

Pallarès ha admès que el retard del Govern a l'hora de prorrogar els pressupostos ha condicionat enguany el calendari. Però ha volgut desvincular aquesta demora de l'expansió de la plaga experimentada enguany. «En alguns punts, la plaga és similar. En d'altres, superior. Em diuen els tècnics que és un tema del clima, no dels tractaments», ha argumentat. Segons ha afegit, el 2012 «va ser l'únic any» que es van poder iniciar al gener. «Altres anys, per diferents motius no s'ha fet», ha apuntat, tot recordant diversos condicionats: al marge de l'elevat cabal del riu, les poques ofertes d'empreses d'helicòpters que efectuen aquests tractaments o venen el larvicida biològic autoritzat, fet que acaba encarint el cost.

Ha destacat que entre 2015 i 2018, el conveni signat per la Generalitat i la Diputació de Tarragona ha permès abocar 4.460.000 euros al combat contra la mosca encarregat al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE). I, malgrat això, ha insistit, també van començar els tractaments retard. Aquest 2019, però, l'acord ja no està vigent i l'ordre per poder finançar els tractaments va arribar a l'abril. En última instància, ha assenyalat que es tracta d'una decisió que prenen els tècnics en funció de les necessitats de cada campanya. «No és el president Torra qui decideix els tractaments, no és competència nostra», ha reblat.

Tot i relativitzar l'abast de l'explosió de la mosca negra, el delegat assegura ser sensible a les queixes que li han transmès formalment en sengles missives l'alcaldessa de Benifallet i el de Xerta. En el cas de Benifallet, adjuntant la moció aprovada per unanimitat exigint solucions a la Generalitat. «Si escolto els alcaldes hi ha més problemes enguany», ha concedit. També ha anunciat que es reunirà en breu amb el responsable de la plataforma En aquest sentit, ha plantejat la possibilitat d'estudiar de prolongar els tractaments més enllà del mes de juliol per evitar que un allargament de l'estiu prolongués el període d'activitat de la plaga.

En teoria, la despesa prevista per aquest 2019 rondarà els 900.000 euros habituals –incloent el tractament d'altres plagues com el mosquit, a la zona del Delta-. En el cas de plantejar tractaments addicionals i ampliar la dotació econòmica, Pallarès advoca per plantejar ara un estudi que permeti estudiar, des del punt de vista «tècnic i científic», l'efectivitat de les mesures empreses per controlar la plaga des de l'any 2006. «Hem de mirar si destinant més diners podem incrementar l'efectivitat», apunta. També ha posat sobre la taula instar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, perquè programi avingudes controlades al tram final del riu per netejar la llera d'algues, l'hàbitat de les larves de la mosca negra.