Arqueologia del so als abrics de la Pietat: a la recerca de la influència acústica en la localització de l'art rupestre

Una gran pilota blava sobre un trípode, amb dotze altaveus escampats per tota la seva superfície, presideix l'imponent escenari de la Cova Fosca, als abrics rupestres de la Pietat, a Ulldecona (Montsià). Asseguts als laterals, un grup d'investigadors escolta atentament el xiulet que emana repetitivament de cadascun dels altaveus. Gràcies a un micròfon especial i un programa informàtic són capaços de representar visualment l'origen i el rebot del so. Es tracta del projecte Artsoundscapes, impulsat per l'European Research Conuncil i liderat per científics de la UB. Amb l'experimentació d'aquestes tècniques innovadores volen determinar la influència que el paisatge sonor i l'entorn acústic exercia en els seus rituals així com en la plasmació de les pintures en aquests abrics. Una investigació que volen estendre a totes les mostres d'art llevantí de Catalunya.

«Mirem l'art rupestre amb nous ulls, buscant com podia haver influït en la localització de l'art rupestre des d'un punt de vista diferent del que s'ha seguit. Els historiadors de l'art han buscat els llocs i han documentat on estaven. Nosaltres ens preguntem el per què i si el so va tenir a veure en aquestes localitzacions, si van decidir pintar-hi per l'acústica especial del paisatge», subratlla Margarita Díaz Andreu, professora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA-UB) i investigadora principal del projecte Artsoundscapes.

Es tracta doncs, de la recerca de la «raó ritual» per la qual pintaven i on situaven aquestes representacions. I, en aquest context, el significat i la influència de la «sonoritat especial» en alguns llocs concrets, de factor «immaterials» que sovint no han estat tinguts en compte a l'hora d'explicar aquesta localització. Els abrics de l'ermita de la Pietat són, precisament, un espai amb una «acústica privilegiada» i contrastada des de fa milers d'anys: fins al punt que es continua manifestant en els temps actuals com a escenari de jornades musicals i concerts. «Ha estat un lloc especial durant mil·lennis», constata. «Hi ha moments que certes coses es perden però si el lloc té una sonoritat especial i es percep pot venir gent nova i donar un nou significat, com aquests concerts: no són de música religiosa majoritàriament, però aquesta sonoritat i sentiment de comunitat segueix existint», detalla.

L'equip ja havia visitat la zona anteriorment i havia constatat aquest immens potencial acústic després d'estudiar-la. «Ni en altres llocs de Catalunya ni del món on investiguem és tan evident», remarca. Saben que es tracta d'una zona concreta, on es concentren la majoria d'abrics, els situats més amunt de l'ermita, la que presenta una millor acústica. I és, precisament, en aquest espai on se situa la major concentració de pintures rupestres. Ara, però, han tornat per experimentar i afinar la nova metodologia, més avançada, incorporant nous dispositius que han dissenyat i construït ells mateixos per poder captar noves i més precises dades. «Esperem repetir el que vam fer amb la nova tècnica i amplificar els resultats a altres conclusions», referma la investigadora.

En marxa des del passat mes d'octubre i amb una durada prevista de cinc anys, el projecte Artsoundscape just acaba d'iniciar els treballs de camp. Díaz Andreu lidera, al costat del neuropsicòleg i catedràtic de la UB, Carles Escera, i el catedràtic d'enginyeria acústica de la Universitat de Parma (Itàlia), Antonio Farina, un equip internacional i interdisciplinar, amb investigadors en matèries científiques que van des de l'arqueologia, l'enginyeria acústica, especialistes en psicoacústica i neuroacústica, neuromusicòlegs i antropòlegs. Han viatjat a diferents indrets del món per estudiar aquest fenomen: recentment, van estar a la Cueva Pintada – a la Baixa Califòrnia, Mèxic- i, aquest estiu, preveuen traslladar-se a Sibèria i, posteriorment, a Namíbia.

Ara disposen de dispositius molt més avançats i autònoms que han posat en pràctica a Ulldecona, gràcies també a la bona accessibilitat que ofereix l'espai. La base de tot plegat és la pilota amb dotze altaveus que permet llençar el so en totes les direccions possibles i que ha estat construïda pels enginyers sonors italians. Situada en un punt central de la Cova Fosca, tècnicament denominada Abric d'Ermites IV, on es conserven restes de pintures i substrats materials, cada altaveu emet durant uns deu segons una senyal que cobreix totes les freqüències de l'espectre audible. Un micròfon especial permet captar els sons. El mateix procediment l'han posat en pràctica a l'Abric I, el més conegut del conjunt de deu que concentra la zona.

Estudis psicoacústics

«La idea es poder construir en el futur com sonaria una flauta en aquest espai o algú cantant o fent un soroll. Amb aquest senyal ho podem reconstruir tot: no necessitem ningú amb una flauta aquí, ho podem fer posteriorment», revela. Gràcies a una fotografia prèvia de 360 graus i un programa informàtic, poden «reconstruir» el so en aquest espai en 3D. A la pantalla de l'ordinador, taques de diferents color se superposen a la imatge de la cavitat, mostrant gràficament on s'emet i on rebota el so. La investigació, però, no es limita a corroborar la relació entre acústica i representacions rituals, sinó que vol anar més enllà i tenir una translació pràctica. «Hi ha una fase que és la de la psicoacústica: experimentarem amb gent, amb ulleres i sons, per veure les sensacions. Tota aquesta experimentació es podria plasmar en museus», sosté Díaz Andreu

Les característiques especials dels abrics de la pietat pròxims a l'Ermita, amb representacions pictòriques situades entre el postpaleolític i el neolític d'una antiguitat mínima de 4.000 anys, no les han trobat a tots els llocs que han estudiat. Els investigadors han constatat riquesa sonora, amb ecos i reverberacions, en espais que concentren moltes figures representades, com al barranc de la Valltorta –a Tírig, Alt Maestrat-, un dels primers que van estudiar. Matisen, però, que el paisatge condiciona també el caràcter «especial» que emeten aquests llocs. A la Baixa Califòrnia, per exemple, la Cueva Pintada, amb grans figures, genera un gran efecte però els ecos no funcionaven. «No tenim fórmules que funcionen a tots els llocs perquè cada societat és diferent i entén el paisatge de forma diferent», admet. Els costums i rituals diferents així ho testimoniarien.

Estudi de l'art llevantí català

Segons precisa Díaz Andreu, però, aquesta influència entre paisatge acústic i representacions rituals s'estendria de forma generalitzada a tot l'art llevantí existent a Catalunya. Una relació, reitera, que ha estat evidenciada per diferents investigacions anteriors. Ara, i gràcies a la disponibilitat d'aquesta nova metodologia i instruments, han demanat permís a la Generalitat per poder estudiar tots els jaciments prehistòrics d'aquest període per corroborar de forma més precisa aquesta tesi.