La conservació dels boscos públics ebrencs enfronta el dilema entre la conservació i la gestió de la massa forestal

Aquesta és la història d'un vell i encara vigent enfrontament entre dos visions que es manifesten sovint oposades sobre la gestió dels boscos en un país on ocupen dues terceres parts de la seva superfície. El dels partidaris de retornar el bosc a un estat de conservació sense pràcticament cap intervenció humana, d'una banda, i el d'aquells que propugnen gestionar la massa forestal per, des de la perspectiva de la prevenció, fer-ne un aprofitament sostenible. La denúncia presentada pel grup ecologista Gepec per la tala d'arbres efectuada al bosc públic de Refalgarí, al massís dels Ports, és l'últim capítol d'aquesta eterna controvèrsia. El Departament d'Agricultura reitera que es tracta d'actuacions necessàries i que respecta les prescripcions de conservació trameses pel parc natural.

Les màquines van abandonar divendres el bosc de Refalgarí després d'haver-hi treballat durant les últimes setmanes efectuant actuacions de tala en una superfície de poc més de 20 de les 105 hectàrees previstes. Un dels vehicles, conduït per un experimentat tècnic gallec, disposa d'un braç i un capçal capaç de tombar un pi de qualsevol mida, trinxar-lo segons la mida desitjada i treure-li l'escorça en qüestió de pocs segons. La intenció del Departament, titular de l'espai, és reprendre les tasques després de l'estiu, per evitar impactes en la flora i la fauna. Tot i que, d'entrada, es preveia que les tasques continuarien de forma manual davant les dificultats orogràfiques trobades, no es descarta que també hi torni a intervenir maquinària.

Coneixedors de la tala i de l'informe que el parc natural dels Ports havia emès, amb prescripcions ambientals i recomanacions per dur-la terme, els ecologistes han posat el crit el cel. Argumenten, i així ho han ratificat després de les explicacions de la Generalitat, que no s'han respectat aquestes consideracions. Principalment, que és l'empresa que s'encarrega de la tala la que selecciona els arbres en funció del seu valor industrial i també que les tasques poden afectar espècies protegides de flora i fauna d'un valuós espai.

Els retrets no estan dirigits únicament de forma genèrica contra l'administració. El Gepec ha personalitzat el seu blanc en l'enginyer forestal del Departament a les Terres de l'Ebre responsable de dirigir aquests treballs. Eusebi Casanova, qui reconeix que no és el primer cop que viu friccions amb els grups conservacionistes –li retreuen també el projecte de construcció d'una pista entre el Perelló i Tivenys creuant tota la serra del Boix- assumeix el paper de traslladar a l'opinió pública el com i el per què d'aquesta actuació, de defensar-la sobre el mateix terreny.

Deixar entrar la llum i regenerar

La zona de Rafalguerí, explica, té un pla d'ordenació aprovat que inclou un pla especial on es detallen les actuacions que s'hi ha de realitzar «els pròxims 20 anys». Poden ser de millores, especialment, quan es tracta d'un bosc que no és adult. També es poden deixar com a «zones protectores». En d'altres, per l'elevada qualitat de la fusta es deixa per a investigació i tampoc s'actua. En aquest cas concret, es tracta d'impulsar la regeneració del bosc amb una esclarida que permeti que la llum arribi fins al sòl i creixin nous exemplars. Unes mesures que també ajuden a la prevenció d'incendis, subratlla. Tot això, de retruc, permet aprofitar la fusta aconseguida i reinvertir els guanys en noves actuacions.

Una de les principals idees que Casanova intenta traslladar és que aquestes tasques formen part d'un «pla estrictament forestal», per a l'execució del qual se sol·licita un informe al parc natural dels Ports –que depèn actualment del Departament de Territori i Sostenibilitat- amb les limitacions que s'han de respectar per no danyar la fauna i la flora de l'espai. L'enginyer forestal apunta que, juntament amb els tècnics del parc natural, s'han delimitat les zones on es troba la flora protegida, que s'han marcat sobre el terreny per excloure-les de l'espai d'actuació. També pel que fa a la fauna, s'ha delimitat un espai on s'ha corroborat la presència d'una parella d'astors, on tampoc s'hi ha actuat, a l'espera de trobar un moment que sigui possible sense alterar els rapinyaires.

Tot i negar insistentment qualsevol conflicte al respecte amb Territori, els responsables d'Agricultura sostenen que la competència del parc natural a l'hora d'introduir condicionants o limitacions a la tala finalitza aquí. De fet, Casanova reconeix que el document incorporava recomanacions sobre la necessitat d'assenyalar un per un els arbres que s'havien de tallar i els que s'havien de conservar, tal i com retreuen els ecologistes. «Vam considerar que és un criteri estrictament forestal i no és viable marcar tota la superfície», respon.

En aquest sentit, referma que els criteris sobre els exemplars, les densitats o les àrees basals són marcades pel director de l'aprofitament, que les revisa anteriorment i pot introduir correccions en funció de l'evolució observada en les parcel·les de prova. «La finalitat d'aquesta actuació, regenerar el bosc, en cap moment implica la necessitat de dir-li a l'operari quin arbre va fora i quin es queda. Allò que interessa és l'estat general del bosc, el rodal. En funció de l'arbrat que hi ha i volem que quedin, deixant clar quin és el criteri no és necessari marcar-li tots els arbres a peu», indica. Per exemple, assenyalant quin seria el diàmetre mínim o màxim.

L'administració «controla» tot el procés

De fet, una de les principals suspicàcies plantejades pel Gepec era que el propi criteri de l'empresa que efectua la tala i la comercialització de la fusta prevalgui per sobre de qualsevol altra consideració. Casanova nega aquest extrem i recorda que, des fa cinc o sis anys, Agricultura va decidir modificar el sistema d'explotació fustera dels boscos públics. Així, mentre que anteriorment es treien a subhasta els aprofitaments de fusta, es marcaven els arbres i qui se l'acabava adjudicant el tallava i se l'emportava –el conegut com a «rematant» era l'encarregat de fer tota l'actuació: des de tallar, treure les rames, transportar la fusta i vendre-la, ara és la Generalitat qui controla tot el procés. «Oferim productes acabats a la indústria», aclareix l'enginyer.

Així, és la Generalitat qui encarregar els treballs a empreses especialitzades per fer només aquesta tasca i seguint les seves directrius. Una altra empresa diferent s'encarregarà del transport. «S'acaba actuant sobre els arbres que el bosc necessita, el que diu el pla d'ordenació. No es deixa en mans d'un rematant, una empresa externa, que decideix quins es tallen i quins no», indica. Un sistema «diferent» amb objectius «diferents» que, sobre el paper, condiciona l'aprofitament a les prescripcions del document i beneficia el bosc.

Al final del procés, és el Departament qui fa la venda a la indústria de la fusta. «Que subministris a la indústria no vol dir que els arbres més grans siguin els de més valor. El valor el dona el producte posat a la indústria. Qui executa els treballs fa que li diu el director de l'aprofitament. No són treballs a pes, a tones, sinó també per qualitats», afegeix. Detalla que els troncs més grans solen destinar-se a construir palets. Els més petits, per a biomassa. Sovint, són els de mitjana dimensió els més ben valorats.