L'Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mediterrani, segons un estudi de la UAB

El riu Ebre aboca cada any 2.200 milions de microplàstics al mar Mediterrani. És la conclusió d’una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que per primer cop s’ha centrat en analitzar la concentració d’aquests elements al delta de l’Ebre, tant a les platges, com a les aigües més superficials i als sediments. Els investigadors adverteixen que la concentració de contaminants a l’Ebre és «mitjana-baixa» perquè el cabal està regulat per les preses de Riba-roja i Mequinensa. Per això adverteixen que el volum real de contaminants del riu és major. El 70% dels microplàstics trobats a l’Ebre i abocats al mar són fibres sintètiques que ocuparien 600 km si es posessin en línia recta.

La recerca, publicada a la revista Science of the Total Environment, se centra en totes aquelles partícules o filaments de plàstic de mida inferior a 5 mil•límetres. N’hi ha de caràcter primari, com els que s'utilitzen per crear productes, petites partícules de cosmètica i neteja abrasiva o fibres per a usos tèxtils. Altres, es consideren d’ús secundari i són els generats de la degradació de plàstics majors.

Patrizia Ziveri, coordinadora del grup de recerca, recorda que, fins al moment, els estudis sobre microplàstics han abordat la seva presència en els oceans i mars, i lamenta que s'ha prestat molt poca atenció als rius com a font d'aquest contaminant. La recerca publicada ara, demostra, però, que els rius són «una de les majors entrades de plàstics als oceans».

En l'estudi a l’Ebre, on s’han constatat 2.200 milions els microplàstics abocats al mar, els valors obtinguts en els sediments de la llera són entre 3 i 6 vegades més grans que els trobats a les platges, que haurien estat distribuïts pels corrents. «Aquesta concentració s'explica per la influència de la falca salina -espai de separació entre l'aigua dolça i salada- on la velocitat és més baixa i hi ha un major temps de retenció», apunta l'investigador Michaël Grelaud.

En conjunt, el 70% dels microplàstics trobats al delta de l'Ebre es corresponen amb fibres sintètiques, seguit de fragments de plàstics i films. «La majoria arriben a la llera del riu a través de les canalitzacions municipals i les plantes de tractament procedents del rentat domèstic i industrial de peces de roba, cadascuna de les quals perd unes 2.000 fibres en cada rentat. Les plantes de tractament no són capaces d'eliminar íntegrament aquestes fibres tèxtils», assenyala la investigadora Laura Simón.

El grup de recerca destaca la gran potencialitat dels deltes i estuaris per acumular microplàstics, que són alhora grans acumuladors de tòxics. La transició entre aigua dolça i marina fa que aquests ecosistemes oberts es considerin de gran importància per calcular els fluxos de microplàstics que arriben al mar. Per això, els autors destaquen la necessitat de seguir investigant els temps de residència dels microplàstics en les diferents zones i avaluar el risc que suposa la seva existència per als organismes aquàtics i, per extensió, per a la salut humana.