L'obertura de tres fosses a Caseres i Batea posa el focus en la silenciada Batalla del riu Algars

El Pla de Fosses segueix recuperant víctimes de la Guerra Civil a la Terra Alta. Aquests dies s'excava la zona del Mas del Primo, a Caseres, i el Mas del Cabo i el barranc de Trufes, a Batea. Són tres emplaçaments del front de la silenciada Batalla del Riu Algars, uns combats molt violents on es van produir més de 3.000 baixes, la majoria republicans i brigadistes internacionals que defensaven la retirada del front d'Aragó, abans de la Batalla de l'Ebre. Els arqueòlegs fins i tot busquen víctimes a peu de carretera, al costat de l'N-420, i és que els comandaments franquistes van donar l'ordre de deixar les restes dels soldats republicans en superfície «per fer un escarni i desmoralitzar» les tropes republicanes que es retiraven en direcció a l'Ebre.

A les fosses de Batea i Caseres es recuperaran víctimes de la Batalla del Riu Algars. Es va produir entre finals de març i principis d'abril de 1938. L'exèrcit republicà va crear una línia defensiva al llarg del riu, que fa de límit administratiu entre la Terra Alta i el Matarranya, per intentar aturar l'avanç del front franquista. Els combats van ser molt intensos i l'exèrcit republicà va acabar amb més de 3.000 baixes, molts d'ells brigadistes internacionals. Els nacionals van trencar la defensa la matinada del 2 d'abril. La següent gran contesa de la Guerra Civil ja seria la Batalla de l'Ebre, que va començar el 25 de juliol de 1938.

En aquell combat els comandaments franquistes van donar dues directrius al seu exèrcit. «Una era executar tot aquell presoner republicà que no tingués nacionalitat espanyola i que les restes de tots els soldats morts quedessin en superfície perquè signifiqués un escarni per a les tropes republicanes que s'estaven recuperant en direcció a l'Ebre, per desmoralitzar i treure les ganes de seguir combatent», ha explicat Aitor Garcia, historiador de Batea que ha editat una obra per documentar aquella batalla.

Això ha suposat també que, 81 anys més tard, els cossos apareixen sense excavar massa i al costat mateix de les carreteres, a tocar, per exemple de l'N-420. És el cas de la fossa del Mas del Primo, a Caseres, que aquest dijous han començat a obrir els arqueòlegs. Segons les fonts orals, hi ha enterrades les restes de brigadistes internacionals i com ha recordat la consellera de Justícia, Ester Capella, que l'ha visitat, els cossos haurien estat sepultats als cràters de les bombes i a les mateixes trinxeres.

Antonio Montserrat és el propietari de la finca. Recorda que quan tenia uns deu anys, es van endur els cadàvers d'alguns soldats. «Van trobar set cartutxeres i sabates i voltava per aquí un crani que el meu padrí, al final, va amagar en un rostoll perquè no el veiéssim més», ha explicat. «Mai vam tocar res. Només van treure dos o tres soldats, no tan prop de la carretera i els van prendre», ha detallat.

El seu avi Josep li havia explicat que durant els combats els van alertar de possibles bombardejos i van marxar del mas, on vivien. Van anar fins a Bot i en tornar, un tros de mas havia estat derruït i es van trobar tota la finca amb matalassos i estris del que havia estat un campament de soldats. «De projectils i material en trobàvem molt. No fa molts anys encara vaig avisar els Mossos. Llaures, llaures i encara en surt algun», ha recordat Montserrat. «El meu padrí ho posava en una cova a la muntanya, ho colgava de rama, ho encenia i els feia petar allí dins perquè així no passava res», ha afegit.

Batalla de les forces d'elit

Garcia ha explicat que al llarg de tota la Guerra Civil, només es van aglutinar i concentrar tots els brigadistes internacionals en dos moments: la Batalla de Casp i també la dels Algars. «Posen un campament aquí i es reforcen amb els efectius que tenien a les bases d'Albacete, que després es tanquen. Venen amb el suport de més unitats d'elit, com la 11a Divisió de Líster i altres unitats de xoc», ha detallat Garcia.

Passat el combat, no hi va haver un tractament de les restes en fosses i es van degradar allí on van morir. «A les cunetes de la corba de Sant Joan n'hi havia molts i els van treure fa uns seixanta anys», recorda Montserrat. Va ser una batalla molt violenta, i amb els cossos a la superfície, les restes s'han degradat.

Tot l'exèrcit sollevat estava esperant, a la zona dels Algars, per a la Batalla de l'Ebre. «Hi havia molt control sobre la població local i els casos que hem trobat de memòria oral que van fer enterraments de restes humanes, diuen era molt superficial. Dos pams i molt ràpid per tal que no t'enxampés la Guàrdia Civil o els soldats que hi havia», ha apuntat l'historiador. «Totes aquestes circumstàncies han suposat, sobretot per a la historiografia de postguerra, l'oblit de la batalla», ha lamentat Garcia.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha recordat que les fosses s'obren per tancar «dols» i perquè les famílies i el país «puguin començar a recordar». «Volem recuperar aquells soldats enterrats en aquelles condicions, intentar identificar-los i sepultar-los dignament. Posar-los noms i cognoms, saber qui són i rendir-los l'homenatge que es mereixen després d'anys de silenci, un silenci que ha estat deplorable que es mantingués en plena democràtica», ha defensat la consellera.

Dues fosses més

A més del Mas del Primo, també han començat els treballs d'excavació a Mas del Cabo, a la vall del Riu Algars, i s'ha conclòs aquesta mateixa setmana l'excavació del barranc de Trufes. Segons les fonts orals, hi havia un brigadista internacional enterrat, però la zona s'ha obert i no s'hi ha trobat res. Abans de l'excavació, els arqueòlegs hi van trobar un fragment d'húmer i no descarten que el soldat hi hagués estat enterrat, però les restes podrien haver-se perdut a causa de les pluges i el pas del temps.

En dos anys de funcionament, el Pla de Fosses ha facilitat l'obertura de 17 fosses i la recuperació de 290 cossos. Des de la Transició fins a l’inici del Pla, només s'havien obert a Catalunya 28 fosses i recuperat 58 cossos. Capella ha recordat que al país hi ha més de 500 fosses amb més de 20.000 víctimes.

Amb el programa d'identificació genètica s'han identificat 5 persones recuperades de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Soleràs.