Un ebrenc impulsa una campanya per ajudar 120 famílies indígenes de Colòmbia

Dos catalans, un de Les Cases d'Alcanar i un de Manresa, impulsen una campanya de micromecenatge per millorar la vida de 120 famílies indígenes de Colòmbia. Concretament es tracta de la comunitat que viu a Chachajo, que després d'anys desplaçant-se per la guerra, volen començar de nou. Els impulsors volen recaptar 8.000 euros per comprar una màquina que s'utilitza per a extreure el suc de la canya de sucre, que ja han començat a cultivar. El suc els permetrà elaborar altres productes de primera necessitat per vendre o intercanviar amb altres comunitats de la zona.

Nil Camprubí, veí de Manresa (Bages), i Jordi Queral, de Les Cases d'Alcanar (Montsià), han arrencat la campanya després de visitar la zona. Els catalans es van conèixer per causalitat a Colòmbia i van passar uns dies a Chachajo, on viu una comunitat indígena de 120 famílies. El líder els va explicar que després d'anys traslladant-se per culpa de la guerra, el trapiche, la màquina que utilitzaven per extreure el suc de la canya de sucre, s'havia trencat i, per tant, no podrien seguir elaborant tots els productes de primera necessitat. Va ser llavors que els catalans van decidir emprendre la campanya de micromecenatge.

La iniciativa, batejada com Un futur per a la comunitat indígena de Chachajo, estarà coordinada per la Universitat del Tolima, que s'encarregarà de dur la màquina a la comunitat i del seu manteniment. Es dona el cas que els catalans van acabar coneixent Chachajo després d'unir-se, de forma improvitzada, a l'expedició bianual que organitza aquesta universitat amb futurs enginyers agroforestals.

Chachajo es troba sobre el riu San Juan, escenari de guerra fins fa uns mesos. Des del 2014, quan el procés de pau amb les FARC avançava, va començar el replegament de grups organitzats. Van arribar les Autodefenses Gaitanistas de Colòmbia (AGC), l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) i la Força Pública amb el mateix objectiu: controlar un riu que té set sortides al mar, estratègiques pel tràfic d'armes, narcòtics i altres mercaderies il·legals.

A finals del 2016, a causa de la intervenció militar del govern, van ser desplaçades 30 comunitats negres i 24 pobles indígenes de la zona a Buenaventura, la capital del districte. No ha estat fins al 2018 que les comunitats indígenes han pogut tornar a Chachajo.