Un desbrossament fet per ecologistes que va frenar l'incendi de l'Ebre evidencia la manca de gestió forestal

Una finca desbrossada per una entitat ecologista de Flix va evitar que l’incendi de la Ribera d’Ebre es propagués en un dels fronts. El Grup de Natura Freixe ha demostrat que una petita actuació pot ajudar a frenar un gran foc que ha tornat a encendre la polèmica sobre la manca de gestió forestal al territori. L’entitat s’indigna davant la irrupció de debats sobre la necessitat d’intervenir quan aquest grup de voluntaris ja fa temps que batalla sobre el terreny en accions que sovint passen desapercebudes. L’any passat, en el marc d'un projecte anomenat Agroforesta, van netejar quatre finques de dues hectàrees cadascuna, envaïdes de massa forestal descontrolada. Una d’elles ha servit de tallafocs en aquest devastador incendi. Els ecologistes sostenen que la seva iniciativa, extrapolada a gran escala, ajudaria a controlar els incendis forestals i que més val destinar esforços en mesures preventives que pal·liatives.

Creixen les veus a les Terres de l'Ebre denunciant la manca de gestió en zones boscoses i camps abandonats i la necessitat d’un mosaic agroforestal més resistent per fer front a incendis com el de fa dues setmanes a la Ribera d'Ebre, en un foc que va trigar onze dies a extingir-se i va afectar vuit termes municipals, un dels quals és Flix, on van cremar 4.000 hectàrees.

El Grup de Natura Freixe, ubicat a Flix, demana que es tinguin en compte models de gestió exitosos com Agroforesta, impulsat fa dos anys amb el suport de Fundación Biodiversidad. El desbrossament dut a terme en vuit hectàrees de conreu abandonades del terme municipal va resultar clau per reduir la potència i extensió d’un flanc de l'incendi forestal.

En una de les finques roman simbòlicament dempeus un pi al qual li van arribar les flames, però va resistir perquè li havien talat les branques més baixes. Gràcies a la neteja general de tota la finca, el foc no va aconseguir propagar-se per aquest sector. En aquesta finca ja hi torna rebrotar vegetació. No hi ha finançament per al manteniment. Però l’acció ha resultat efectiva.

«Si el repliquem a gran escala a tota la Ribera d’Ebre podem tenir resultats importants i no hauríem de lamentar-nos de conseqüències», afirma el director del Grup de Natura Freixe, Pere Josep Jiménez. Segons Jiménez, aquella acció no sols va permetre generar tallafocs naturals, sinó que també limita l'erosió i ajuda a captar recursos hídrics davant del canvi climàtic.

El projecte Agroforesta, amb una inversió global de 60.000 euros, va consistir en la neteja de quatre finques del terme i també un estudi tècnic que serveix de radiografia de la proliferació dels camps d’oliveres abandonats i de zones boscoses sense gestió, entre els anys 50 i l’actualitat, en relació a la superfície conreada que hi havia antigament al terme municipal.

Segons aquest anàlisi, prop de 700 hectàrees que abans eren conreus estan envaïdes d’arbusts i unes 300 s’han convertit en masses forestals sense control. En definitiva, la xifra d’hectàrees de camps abandonats s’eleven a gairebé un miler només al terme de Flix. «I això és un polvorí», sentencia Jiménez, que també és el director de la Reserva Natural de Sebes.

En l’opinió de Jiménez, no n’hi ha prou amb projectes de curt abast i infrafinançats per mitigar els impactes del canvi climàtic. «Les entitats de custòdia, per proximitat, tenim el coneixement del terreny, i per formació, la capacitat suficient per dur a terme projectes de país, però no tenim ni el reconeixement ni el finançament estructural per dur-los a terme», conclou Jiménez.