El retorn de la pluja a l'Ebre deu mesos després beneficia els conreus, especialment l'olivera

L'olivera és un dels conreus que més beneficiat ha resultat de les pluges que han afectat les Terres de l'Ebre durant aquest passat dimarts. Després de gairebé deu mesos sense precipitacions importants sobre el territori, des dels aiguats de la passada tardor, els més de 40 litres per metre quadrat caiguts en municipis com el Perelló i l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) no salvaran una collita ja molt tocada per la sequera, però sí que ajudaran a millorar considerablement la qualitat de l'oli obtingut. El responsable de sectors agrícoles de la Unió de Pagesos, Rafel Verdiell, ha assegurat que són precipitacions molt benvingudes i que beneficiaran tots els conreus en general. En aquest context, Verdiell ha descartat de ple l'existència d'avionetes que es dediquin a dissoldre les tempestes com la causa de la sequera.

Les pluges, segons ha remarcat Verdiell «han anat bé per a tots els cultius». «L'aigua sempre és benvinguda. Des de la tardor de l'any passat no teníem pluja», ha celebrat. Especialment en el cas de l'olivera, un conreu especialment resistent a la sequera però que està resultant molt castigat per la persistent manca de precipitacions dels últims anys a les Terres de l'Ebre, la principal zona productora d'oli de Catalunya.

Enguany, Unió de Pagesos preveu que aquesta escassetat sigui responsable de la pèrdua d'aproximadament la meitat de la collita. Una situació que considera un «drama» per a pagesos i especialment cooperatives, que han de fer front als mateixos costos de producció amb produccions molt inferiors. «La sequera va fer que no arribés a quallar bé l'oliva. Però les poques que tenim es posaran ara a un nivell suficient per fer un oli de qualitat. Tindrem poc oli però serà de qualitat. Si no haguéssim tingut aquestes pluges, al quedar-se l'oliva seca l'oli pren gust de la fusta del pinyol. Això ja tenim garantit que no passarà», prediu el responsable del sindicat agrari.

No només això: pot ajudar a fer brotar novament els arbres. «L'olivera no necessita grans quantitats d'aigua: plovent quatre o cinc cops a l'any molt ja aniria bé. El problema que tenim és que plou en moments puntuals fort i la resta de l'any no ho fa. Si en un mes i mig o dos mesos tornés a fer-ho, aniria molt bé», constata. Això, a més, podria ajudar les oliveres a rebrotar després d'uns últims mesos molt complicats.

Paral·lelament, Verdiell reconeix que les precipitacions d'aquest dimarts beneficiaran també els citricultors, perquè els permetrà durant aquestes pròximes setmanes estalviar aigua de regadiu, una de les principals despeses a les quals ha de fer front un sector també molt tocat per la crisi de preus. Per contra, els més de 68 litres per metre quadrat caiguts a l'illa de Buda –superant la quantitat de precipitació acumulada durant els últims nou mesos- no haurien ocasionat importants afectacions en la collita de l'arròs més enllà d'aplanaments d'espigues puntuals en alguns camps de la varietat bomba. «La forma que va ploure va ser força pausada i no va fer danys. De moment no tenim notícies que hagi tingut pedra. És una pluja molt benvinguda i que anirà bé als nostres conreus», ha sentenciat.

La «llegenda» de les avionetes

La continuada manca de precipitacions dels els últims mesos ha retornat també al pla de l'actualitat la creença de que avionetes finançades per les companyies asseguradores sobrevolen i desfan les tempestes just abans que descarreguin per evitar que provoquin danys importants en collites com la de l'arròs, a punt de segar, o la de la sal de la punta de la Banya, que s'està recollint aquest dies. Són molts els pagesos i fins i tot càrrecs electes dels ajuntaments del territori que atribueixen a aquests vols la greu sequera dels últims temps.

Des d'Unió de Pagesos, Verdiell nega, novament, la veracitat d'aquesta «llegenda» rural. De fet, les cooperatives olivareres del territori van demanar un dictamen al Ministeri d'Agricultura sobre la qüestió. La resposta, avalada per experts de l'Agència Meteorològica estatal, és taxativa: «no volen, el iodur de plata no es tira, és absurd i no funciona», subratlla del dirigent del sindicat. Recorda que, fa dècades, al delta de l'Ebre existien les coeteres per disparar coets de nitrat de plata quan possibles tempestes de calamarsa amenaçaven al collita. «Però el que feien era dissoldre la pedra, en cap moment espargia la tronada: era la mateixa, plovia, queia aigua però no pedra. Estic convençut que l'avioneta no vola», sosté.

Per apuntalar la seva tesi, Verdiell compara el cas ebrenc amb el d'altres indrets de Catalunya. «Si fos així, a Lleida que hi ha molta fruita, el valor de la qual és molt superior al nostre arròs, com és que tots els anys toca pedra? Si tant bé funcionés també es tiraria iodur de plata i també volaria l'avioneta. I això no passa: tots els anys els agafa la pedra», conclou el responsable d'UP.