Diari Més

Cas Castor

El govern segueix sense esclarir l'origen dels arguments que desaconsellaven desmantellar el Castor

El senador de Compromís, Carles Mulet, recorda que les instal·lacions marítimes i terrestres es poden retirar sense haver de tocar el gas del magatzem

Plataforma marítima del projecte Castor, davant la costa del Sénia. Imatge d'arxiu.

L'Observatori del Deute de la Globalització recorrerà l'arxiu de la querella del Castor contra exministres i empresariACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El govern espanyol segueix inactiu davant del desmantellament del projecte Castor i es manté enrocat a l'hora de no voler esclarir els arguments als quals s'aferra des de fa anys per no procedir al desmuntatge de les instal·lacions. El senador de Compromís, Carles Mulet, ha rebut com a resposta a les seves preguntes al respecte l'enllaç a la nota de premsa i la part de l'informe encarregat a experts del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard feta pública el maig de 2017. Mulet volia conèixer l'origen de les afirmacions atribuïdes per l'executiu del PP als redactors de l'informe, segons els quals desmantellar les instal·lacions podria «desestabilitzar» sísmicament la zona. El govern espanyol ha de prendre de forma imminent una decisió sobre els segells provisionals dels pous del magatzem hibernat, que s'han de reforçar cada quatre anys o abandonar-se definitivament.

Tot i que l'esmentat informe recomanava –després d'exonerar de qualsevol responsabilitat prèvia la promotora ACS i al govern espanyol- no posar en marxa el magatzem de gas submarí per la seva perillositat, tant l'exministre d'Indústria del PP, Álvaro Nadal, com el secretari d'Estat d'Energia, Daniel Navia, es van aferrar als arguments que qualsevol activitat per retirar les instal·lacions podia «desestabilitzar» geològicament el jaciment per descartar-ne el desmantellament.

Nadal, fins i tot, va arribar a parlar al Congrés d'un «globus» de gas que, en el cas de desinflar-se, podria afectar els «fonaments» de les instal·lacions. Experts independents, però, es pregunten quin objectiu tindria tocar el gas injectat, l'anomenat matalàs, que és molt complicat extreure o, fins i tot, que es podria haver perdut. En aquest sentit, Mulet ha criticat «l'opacitat, la desinformació i les excuses emparades en un suposat perill que no entenem». «Sense tocar el gas del subsòl el magatzem pot segellar-se definitivament i començar el desmantellament tant de la indústria en terra com offshore», ha afegit.

Atribuïdes als experts nord-americans, les advertències de perill pel desmantellament no apareixen als informes del MIT i de Harvard, que van costar 600.000 euros. Per aquesta raó, Compromís va preguntar i demanar per escrit la totalitat de l'informe, davant la possible existència de documents addicionals, apèndix o un estudi més ampli que no s'hauria fet públic. Ara, el nou Ministeri per la Transició Ecològica, que ha assumit les competències al respecte, es remet, novament, al document presentat pels seus antecessors del PP.

Dos anys i mig de la publicació de l'estudi del MIT, i després que l'actual ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, anunciés la voluntat de fer efectiu el desmantellament, però sense fixar cap horitzó temporal concret, tant la plataforma marina com les instal·lacions terrestre continuen inactives a mercè dels elements. Una situació insòlita en la indústria gasista i petroliera arreu del món, on la norma és desmuntar les instal·lacions un cop se segellen i abandonen els pous.

En aquest cas, sense arribar a entrar mai en funcionament, continuen intactes tal i com es van construir. Com ja va fer el PP, Ribera s'escuda en la necessitat de demanar estudis tècnics previs per procedir al desmantellament. No hi ha notícies que el govern espanyol hagi fet encara, però, cap encàrrec en aquest sentit. L'executiu espanyol, però, titular ara de les instal·lacions un cop va fer efectiva la indemnització de 1.350 milions d'euros a Florentino Pérez que els tribunals estan qüestionant obertament, haurà de prendre una decisió de forma imminent.

El segellat provisional dels pous, arran la hibernació l'any 2016, s'hauria de reforçar en un màxim de quatre anys. Una operació que afegiria encara major despesa als prop de 16 milions anuals que han pagat els consumidors per mantenir anualment les instal·lacions. L'alternativa seria la clausura definitiva dels pous i el seu abandonament. «És un moment idoni per deixar-se d'excuses i escometre amb seguretat i garanties el desmantellament d'aquestes instal·lacions, el que aportarà la tranquil·litat que les comarques properes a la desembocadura de l'Ebre estan buscant», ha argumentat Mulet, tot recordant que les reiterades peticions d'informació al respecte durant els últims anys, han estat avortades sistemàticament pel PP i el PSOE.

tracking