La construcció continua liderant el tímid creixement de l'economia de les Terres de l'Ebre

El sector de la construcció continua liderant –amb un augment de l'ocupació del 4,7%- el tímid creixement econòmic de les Terres de l'Ebre, segons constata el Butlletí d'Anàlisi Econòmica de la Conjuntura Local que elabora cada trimestre la URV. Les dades corresponents al segon trimestre de 2019 confirmen una tendència general a la «desacceleració» ja apuntada en informes anteriors, malgrat el creixement continuat durant cinc anys consecutius. El director de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la universitat, Juan Antonio Duro, ha constatat una caiguda de l'ocupació en el sector industrial, en un 1,7%, després de dos anys seguits de creixement. L'agricultura també ha descendit un 2,2% i els serveis creixen un 0,9%.

Durant el segon trimestre de l’any el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social va ser de 54.676 persones, 630 més que el mateix trimestre de l’any passat, el que representa un creixement interanual de l’1,2%. «És la xifra d’ocupació màxima des de la recuperació la crisi, però és el segon trimestre de l’any en què menys ha crescut l’ocupació des del 2014», apunta Duro, tot contextualitzant aquest estancament en la similar tendència del context global.

Únicament el sector de la construcció continua creixent com ho ha fet en els últims tres porta tres anys consecutius de creixement. Un símptoma, sosté, que «l'ambient econòmic és positiu», en la línia que «empresaris i consumidors pensen que la situació del futur serà igual o millor que ara». Per comarques, el Baix Ebre és la comarca que més ha crescut aquest trimestre, amb un 3%, seguida del Montsià, un 0,6%. Mentre que a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre s’ha enregistrat un descens de l’ocupació d’un 0,2 i 4,2%, respectivament.

Pel que fa a l’atur, la taxa d’aturats ha continuat caient durant el segon trimestre del 2019. El nombre d’aturats s’ha situat 8.678 persones, 619 menys que l’any anterior. La franja en la qual més ha baixat el nombre d’aturats és en els de llarga durada, un fet que Duro interpreta de forma positiva en clau social. Per contra, els contractes temporals de tres mesos continuen sent els més nombrosos. Així durant aquest segon trimestre del 2019 s’han formalitzat 5.931 contractes i només un 7,4% han estat indefinits.

Competitivitat

Duro ha analitzat també les dades de l'Índex FEGP 2019, realitzat per a la Federació Empresarial del Gran Penedès, sobre la competitivitat comarcal i emprenedoria. Concretament, el Baix Ebre i el Montsià es troben en la posició 7 i 14, respectivament, en aspectes com el sòl industrial. Per contra, segons aquestes dades de competitivitat, i d’altres analitzades, el PIB per càpita i la Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD) que els correspondria hauria de ser un 15% més elevat de les que tenen actualment, si prenem com a referència la tendència comarcal a tot Catalunya».

Per la dotació de factors que tenen el Baix Ebre i el Montsià haurien de tenir resultats econòmics millors. No només hem de discutir i debatre sobre major inversió, millors infraestructures de comunicació i tecnologia, sinó que amb el que tenim estem per sobre de la mitjana. Hem de veure com podem fer-ho per extreure el suc al que tenim», ha reflexionat Duro.