'Portes de la Memòria' anima els joves a reflexionar a partir d'històries personals de la Batalla de l'Ebre

A Tortosa, aquest dimecres, s'ha presentat el projecte educatiu Portes de la Memòria. La iniciativa, que es va fer el curs passat a l'Institut Berenguer IV d'Amposta, incentiva els alumnes de secundària i postobligatòria a descobrir les històries de vida de la Batalla de l'Ebre i les deportacions als camps nazis amb l'objectiu que reflexionin sobre el present i el futur a partir d'experiències personals que fins ara s'han mantingut silenciades al territori. Els estudiants han hagut de liderar treballs de recerca per descobrir les vivències de deu deportats ampostins i dues exiliades actuals. Ensenyament i Justícia col·laboren perquè el projecte s'estengui en xarxa a altres centres educatius de les Terres de l'Ebre.

Els alumnes de l'Institut Berenguer IV d'Amposta han estat els primers en desplegar el projecte Portes de la Memòriaamb el qual treballen per recuperar la memòria històrica i conèixer les vivències de persones que van viure la Batalla de l'Ebre i la deportació a camps de concentració. Els estudiants fan aquesta recerca de forma transversal des de diferents assignatures i es busca que el coneixement d'aquestes vivències els emocionin i els sacsegin la consciència sobre els fets actuals.

«En la educació de la gairebé tercera dècada del segle XXI, ensenyem aptituds i valors perquè en base als coneixements que els transmetem esdevinguin ciutadanes formades, crítiques i lliures», ha destacat el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, durant la presentació del projecte. També la consellera de Justícia, Ester Capella, que hi ha assistit, ha posat les iniciatives sorgides del Porta de la Memòria, com exemple dels coneixements que permeten als més joves, «a partir de l'aprenentatge i la construcció d'experiències pròpies, contribuir en la record actiu del seu passat». «Ho empraran com una eina per entendre i qüestionar el seu present. També ens permeten fer de la memòria un patrimoni social sa per reconstruir la convivència», ha afegit.

Durant el curs anterior, Portes de la Memòriava arribar en xarxa a altres instituts com el Cristòfol Despuig de Tortosa, el Sòl de Riu d'Alcanar, el de Roquetes i l'escola-institut de Batea. Està preparat perquè aquesta xarxa s'estengui. «Es tracta que cada centre faci seus els procediments, i adapti els eixos del projecte a les seves circumstàncies específiques, perquè el nostre territori és molt ric en memòria històrica i a les necessitats dels seus alumnes», ha assenyalat el professor Lluís Montull, un dels seus impulsors juntament amb Carme Magí.

La feina pilot que han fet els alumnes d'Amposta ha consistit en relatar l'experiència de vida de deu deportats ampostins que van patir l'holocaust nazi durant la Segona Guerra Mundial. La iniciativa ha permès reforçar matèries com filosofia, història del món, alemany, i cultura audiovisual, entre d'altres. També ha inclòs una visita al camp d’extermini de Mauthausen, perquè descobrissin allò que abans havien investigat a l'aula i als arxius, i han fet una exposició on es descriuen el viacrucis de cadascun dels deportats que han estudiat. La feina dels estudiants ha permès fins i tot descobrir documentació inèdita, com la correspondència que Jacinto Forcadell intercanviava amb la seva família o la d'un combatent de la Batalla de l'Ebre.

Per coordinar totes aquestes iniciatives s'ha creat el Grup DEMD-Ebre (Departament d’Educació i Memorial Democràtic) que s'encarrega d'establir una xarxa entre el professorat que treballa la memòria històrica. El grup també ofereix formació en metodologies de recuperació de la memòria històrica. S'ha creat, a més a més, una pàgina web per al projecte que permet als docents l'intercanvi d'experiències a través de la plataforma.

Finalment, s'ha creat el premi literari Petjades, de relats curts de memòria entre 1930 i 1970. Està adreçat a l'alumnat de 4t d'ESO i 1r de batxillerat, i es lliurarà en les dates en què es commemora el bombardeig sobre Tortosa.