Alcaldes ebrencs fan un «front comú» per defensar els correbous i la llei de 2010

Una vintena d'alcaldes i regidors de les Terres de l'Ebre –als quals s'ha afegit també el de Cardona, Ferran Estruch- han creat un «front comú» per defensar la celebració de correbous als seus municipis segons els termes previstos a la llei de 2010. Asseguren que ho fan des de la «unitat» i enfront d'una decisió que el Parlament ha pres «sense tenir en compte» la sensibilitat d'una part del territori. Tot i que partits com ERC van plantejar comissions al Parlament per eliminar el patiment dels animals als correbous, en la trobada a l'Ajuntament d'Amposta ajuntaments governats tant pels republicans, Junts per Catalunya, PSC com Movem han acordat prendre com a punt de partida comú la validesa totes les modalitats acceptades –inclòs els controvertits bou embolat i capllaçat- així com la regulació que marca la llei de 2010. Els alcaldes han estat rebuts per més de 200 aficionats taurins que s'han concentrat davant la casa de la vila per donar-los «suport».

«Defensarem la llei de 2010 i el reglament que es va fer perquè entenem que no ha passat res des de llavors que ens faci pensar que aquest reglament no és bo», ha argumentat l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, que ha actuat de portaveu dels alcaldes i regidors reunits, 21 en total. De la reunió ha sortit la proposta de formar una comissió en la qual participaran dos representants de cadascun dels quatre partits que governen en municipis taurins. Així, ERC serà representada per Amposta i Paüls, a més de Cardona; Sant Jaume d'Enveja i Ulldecona ho faran pel PSC; Deltebre i l'Aldea per Junts per Catalunya; Movem, a la Sénia,

La missió d'aquesta comissió, a banda de reunir-se i coordinar-se amb l'Agrupació de Penyes i Comissions de Bous del territori, serà demanar reunions amb tots els grups parlamentaris per explicar «què fem». «En el cas d'Amposta, hi ha uns veterinaris que estan assignats pel Col·legi de Veterinaris de Catalunya, que fan una acta al començar i al sortir, i sempre han estat favorables. Aquesta feina no es pot posar en dubte i, si es fa, s'ha d'explicar el motiu», ha argumentat Tomàs, convençut que l'obertura del debat sobre els correbous té un rerefons «antitaurí» més que no pas animalista.

Novament, els alcaldes han volgut mostrar el seu enuig amb el que consideren una falta de consideració cap a una part del territori per part dels mateixos partits que representen arreu de Catalunya. «Que s'expliqui per què i s'escolti al territori, perquè a nosaltres no ens han demanat cap reunió i ens ha afectat a més de 20 municipis de les Terres de l'Ebre i altres de Catalunya», ha afegit. Tomàs, que el passat divendres va comparèixer amb alcaldes i càrrecs electes d'ERC demanant la creació d'una comissió tècnica al Parlament per eliminar el patiment dels animals i millorar la seguretat en els correbous, ha modificat aquest dimecres el plantejament i ha fet una aposta per la «unitat».

«És una lluita de tots i hem d'estar units en la defensa de les nostres festes i tradicions», ha apuntat l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, que ha «negat la major» de la proposta aprovada pel Parlament, relacionant correbous «amb maltractament dels animals». «Els principals animalistes i defensors de la festa som les persones, les penyes i ajuntaments dels territoris. No admetem que se'ns acusi de maltractar els animals. Als correbous de Cardona, les Terres de l'Ebre i Catalunya no n'hi ha, sinó no es farien. Es poden qüestionar moltes altres coses però no el maltractament de l'animal», ha reblat.

«S'hauria d'haver fet abans», diuen els aficionats

Els aficionats convocats per l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre davant l'Ajuntament han aplaudit els alcaldes i regidors a la seva arribada, que han saludat religiosament als representants de l'entitat i a tots els concentrats. S'han escoltat crits de «Catalunya és taurina» i s'han vist pancartes defensant els correbous de diversos municipis ebrencs. «És un pas molt important, que s'hauria d'haver fet abans, no esperar avui a fer-ho», ha declarat Santi Albiol, president de l'Agrupació.

Confien que les reunions serveixin, «deixant a banda els colors polítics», per treballar de forma comú per defensar la tradició dels correbous després que, asseguren, el Parlament hagi «oblidat» els aficionats. En aquest sentit, Albiol ha avançat que se centraran a fer «pedagogia» entre representants dels partits o entitats com el Consell de l'Associacionisme Cultural de Catalunya, de la qual participen.

«Si s'ha aprovat la proposta per 50 vots a favor, la majoria s'ha abstingut o ha dit no i és amb aquesta gent que hem de treballar», ha insistit. El president de l'Agrupació ha negat l'existència de «patiment animal» i, en aquest sentit, ha apuntat que «la majoria» d'expedients contra contra els correbous oberts pel Departament d'Interior no es poden relacionar aquest concepte, tot reclamant a ERC que esclareixi el seu plantejament d'una comissió per eradicar aquest sofriment.