Terres de l'Ebre
Tots Som Poble retreu als alcaldes taurins que parlin en nom de les Terres de l'Ebre per defensar els correbous
L'entitat recorda que l'aprovació de la llei de 2010 de regulació dels actes taurins no va tenir en compte si la majoria de la població estava a favor d'aquests espectacles
Tots Som Poble, l'entitat ciutadana en contra dels correbous nascuda a Amposta, ha retret als alcaldes dels municipis taurins que parlin en nom de les Terres de l'Ebre per defensar la continuïtat d'aquests actes. En un article al qual ha tingut accés l'ACN, recorden que «menys d'un 50%» dels municipis del territori celebren actes taurins –al Montsià, al Baix Ebre i als municipis terraltins d'Arnes i Horta de Sant Joan- i «molta gent d'aquestes poblacions es manifesta marcadament antitaurina». Argumenten, a més, que per a l'aprovació de la llei 34/2010 que regula les festes tradicionals amb bous «no es va tenir en compte ni ves a consultar el gruix de la població, que no estava a favor d'aquest espectacle de divertiment en el sofriment animal».
Menystenir les Terres de l'Ebre i actuar d'esquena al territori ha estat un dels arguments recurrents dels aficionats taurins i els alcaldes que els donen suport arran de l'aprovació de la proposició de llei per abolir els correbous que va aprovar el Parlament el passat 26 de setembre. Una afirmació que va tornar a aparèixer aquest dijous a la nit, en el moment d'anunciar que una vintena de municipis han creat un «front comú» institucional per defensar els correbous, segons la regulació i les modalitats de la llei aprovada l'any 2010.
L'entitat dona «ple suport» a la proposta de resolució del Parlament al mateix temps que «desaprova» explícitament la reacció de penyes taurines i governs de municipis que celebren actes taurins, identificant el procés i el resultat de la votació amb una agressió cap al territori. Durant els últims anys, de fet, un altre dels grans eixos centrals de la defensa dels correbous era que les crítiques arribaven d'organitzacions animalistes implantades en entorns urbans que desconeixien la realitat del territori.
L'aparició en escena de la Plataforma Antitaurina de les Terres de l'Ebre i, més recentment, de Tots Som Poble, qüestiona obertament aquest plantejament i fa emergir la veu d'una part de la societat contrària als correbous que, fins ara, s'havia mantingut bàsicament silenciosa o «silenciada». «Un fet extremadament greu en una societat que es pretén oberta i participativa», subratllen.
«És un fet que en aquests deu anys des que es va aprovar la llei la societat ha fet importants avenços tecnològics i de comunicacions amb xarxa. Això ha provocat que diferents entitats i persones sensibles al maltractament animal assistiren a aquests actes taurins i fessin públiques imatges i gravacions esfereïdores del que passa en aquests espectacles, per exemple, els bous embolats i capllaçats», recorda Tots Som Poble.
La conseqüència d'això, apunten, ha estat un «creixement de la consciència entre la població» que fins ara coneixia aquesta realitat i es limitava a no assistir o no participar en aquestes festes «sense contemplar les crueltats». En aquest sentit, un dels seus principals objectius, reconeix l'entitat, és aglutinar ciutadans i entitats que rebutgen aquests espectacles i treballen per «modificar aquesta llei tan desafortunada que impedeix a la societat progressar en valors sans».
L'entitat, a més, personalitza la seva decepció amb l'actitud dels representants polítics municipals del territori en el cas concret de l'Ajuntament d'Amposta. «Ha desaprofitat una ocasió molt important per demostrar que ens representa a tots i a totes, no només als que criden més, als que s'apropien de manera imperativa de la identitat del territori i als que utilitzen un discurs populista, si no també a una part dels ciutadans que s'han dirigit a ell per parlar del tema i no se'ls ha tingut en compte», lamenten, tot recordant que no han pogut concertar una trobada amb el govern municipal d'ERC fins un mes després d'haver-se creat l'associació.
«És que potser pensen que poden perdre els vots que els sectors taurins els han donat? Tenen constància absoluta de quants vots representen? Han avaluat si la seva actuació els pot comportar la pèrdua de vots del sector contrari als correbous? Potser van errats de comptes», subratllen, tot agraint, al mateix temps, el vot de tres regidors en contra dels correbous en el debat d'una moció al ple del passat 30 de setembre.
«Si més no, celebrem que la societat està evolucionant en consciència i que ha arribat a entendre que els animals són éssers, igual que els humans, que mereixen un respecte i mai han de ser maltractats. Fer-ho per divertir-se en el seu sofriment no té perdó», sentencia l'article, apel·lant als dirigents polítics a apostar pel debat «serè i constructiu» així com el diàleg «des de la pluralitat i el respecte» com a fórmules per mostrar el camí d'avançar socialment a les futures generacions.