La Plataforma del Sénia i els afectats pel Castor lamenten que només s'acabin jutjant dos directius d'Escal UGS

La decisió de limitar un més que previsible judici pels terratrèmols provocats pel projecte Castor a l'exconcessionària Escal UGS i els seus dos principals directius, el president Recaredo del Potro, i el conseller delegat, Javier Martínez Dalmau, no ha acabat de satisfer els moviments socials i els afectats pel magatzem de gas submarí. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha recordat la responsabilitat en el projecte del president del grup ACS, Florentino Pérez, així com dels funcionaris i càrrecs estatals exonerats. També l'associació d'afectats Aplaca, que exerceix d'acusació popular, ha mostrat la seva sorpresa per la resolució judicial, però confia que el processament els permeti rebre compensacions.

«Ja va bé que s'acusi als que són els caps visibles de l'empresa i l'empresa en sí. El jutge reconeix que ha passat alguna cosa, que van haver més de 500 terratrèmols, que la Universitat de Saragossa i una Alemanya van elevar després a més de mil», ha recordat el portaveu de la Plataforma del Sénia, Evelio Monfort. En la seva interoluctòria el titular del jutjat número 4 de Vinaròs acusa els alts càrrecs d'incrementar el cabal de les injeccions de gas en fase de proves quan ja sabien que provocaven terratrèmols i existia un risc «catastròfic» per a les persones i el medi ambient.

El moviment social contra el projecte Castor, però, creu que el jutge s'ha quedat curt a l'hora d'assenyalar els grans responsables del cas. «Si només matem els peixos del mig i no al gros, aquest seguirà menjant-se als petits. És una expressió. Però el màxim culpable, qui va consentir que passés això és un senyor: el president del Real Madrid, el senyor Florentino Pérez», ha reblat.

Monfort, de fet, ha recordat les paraules que el mateix Pérez va pronunciar davant la comissió d'investigació del Castor al Parlament, durant el qual va qualificar de «desgràcia» els fets, es va desentendre totalment de la presa de decisions al respecte i va assegurar que el projecte només suposava un 1% del seu negoci. «Les despeses ho eren però si això hagués funcionat hauria estat el que li havia donat més rendibilitat de totes les seves empreses», ha precisat. Més encara, ha volgut desmentir la suposada desvinculació del president d'ACS tot apuntant que la decisió en el seu moment de batejar la planta terrestre a Vinaròs amb el nom Ignacio Pérez, en honor al seu germà difunt, referma la seva clara aposta i vinculació amb les decisions operatives del projecte.

L'exoneració de responsabilitats dels alts càrrecs i funcionaris dels llavors ministeris d'Indústria i Medi Ambient, per tramitar i autoritzar de forma acrítica el magatzem de gas submarí, ha estat també acollida amb contrarietat. «Si es va posar el gas que es va posar va ser perquè el permís el va donar algú que no era del Potro. Això ho hem de tenir clar. Si algú del govern i els funcionaris va donar permisos també eren culpables, per molt que algú per sobre d'ells els digués que fiermés que ja ho arreglarien. Si algú posa la firma es fa responsable del que posa», retreu Monfort. «Aquests ho han fet malament i ningú els ha dit res. Oh pobres, ho van fer sense voler, ningú ho podia saber. Nosaltres vam dir que havia perill de terratrèmols al primer tríptic», ha precisat, tot afegint que tant l'Observatori de l'Ebre com la Generalitat van reclamar un estudi de risc sísmic que el govern espanyol i l'empresa van explícitament rebutjar.

Però malgrat les advertències, i essent informats dels terratrèmols per l'Observatori de l'Ebre quan incrementaven les injeccions de forma sobtada fins al màxim previst, l'empresa no només no va aturar l'activitat sinó que va mantenir els seus plans durant pràcticament dos setmanes. «Els ho van dir i no van fer cas. Aquí hi ha una sèrie de culpables que no són només els caps de l'empresa, sinó molta més gent que ho va consentir. Per aquesta part no estem contents. De culpables n'hi ha molts més», ha tancat Monfort.

Reconeixement dels afectats

En una línia similar, però més matisada, s'ha pronunciat Joan Ferrando, president d'Aplaca, l'associació d'afectats que encapçala l'acusació popular al jutjat de Vinaròs. «Ens estranya que exonerin tots alts càrrecs perquè no tenien mala fe. Ens estranya perquè quan veiem altres jutges atribuint fets que no han passat per condemnar, aquí diuen que sí que han passat els fets però que no tenien mala fe», ha declarat.

Més enllà d'això, Ferrando s'ha mostrat satisfet davant el fet que del Potro i Martínez Dalmau acabin seient a la banqueta dels acusats per suposat delicte ambiental. «Ells sabien –que existia risc sísmic a l'injectar gas-, ho havien de saber. A nosaltres ens deien exagerats i alarmistes. L'Observatori de l'Ebre els va advertir clarament», sosté. Així, la interlocutòria dona «com a fets comprovats» aspectes que fa anys el moviment social denunciava.

«Ens dona ànims que s'obri definitivament judici a Escal i els seus representants», sosté Ferrando, que ha posat èmfasi en el fet que es relacionin els casos de nou propietaris d'habitatges afectats pels sismes i la consideració d'un potencial risc «catastròfic» arran de l'activitat d'injecció de gas. «Veiem de manera clara el possible delicte contra el medi que se'ls pot atribuir pel risc que vam córrer la comarca i els pobles pròxims», sosté. Aplaca, amb uns 200 associats, creu doncs que el procés judicial reactiva la seva lluita: reconeix l'existència d'afectats, tant física com moralment, i reforça la possibilitat de reclamar compensacions.