Desmantellar el projecte Castor costaria més de 260 MEUR i cinc anys de treballs

Desmantellar les instal·lacions del fracassat projecte Castor tindria un cost superior als 260 milions d'euros i els treballs s'allargarien durant cinc anys. Així consta en el pla previ que la companyia Enagás va elaborar el mes de febrer del passat 2018 i que es troba sobre la taula del govern espanyol. Malgrat disposar del document, reclamat pel senador de Compromís, Carles Mulet, i al qual ha tingut accés l'ACN, el Ministeri per la Transició Ecològica no ha deixat de donar llargues a l'encàrrec dels estudis per valorar i executar l'obra. El pla d'Enagás, que s'encarrega de la hibernació i manteniment de les instal·lacions, no preveu retirar la totalitat dels gasoductes terrestres i submarins sinó que aposta per abandonar-los.

El document, inèdit fins aquests moments, demostra que el govern espanyol ha estat sondejant el possible desmantellament del Castor tot i que en un estadi encara força prematur. De fet, els estudis tècnics que la mateixa ministra en funcions, Teresa Ribera, va prometre fa deu mesos per fer-ho possible, teòricament, encara no s'han licitat. Durant els últims mesos, i a preguntes de Compromís, el mateix govern espanyol no ha deixat de repetir que aquest tràmit, posar fi a la hibernació i iniciar el desmantellament, està en mans del consell de ministres i aquest encara no s'ha pronunciat. També ha negat que estigui estudiant donar un ús alternatiu a les instal·lacions.

L'estimació pressupostària que efectuava Enagás fa 20 mesos, concretament 259,92 milions d'euros en total, se situa dins de la forquilla entre els 143,1 milions d'euros que Escal UGS –l'empresa controlada per l'ACS de Florentino Pérez- va haver de preveure en el moment d'obtenir la concessió l'any 2008 i els 300 milions que podia acabar costant si hagués consumit el període d'explotació màxim de 50 anys previst, per l'encariment de la vida.

Segons la Llei d'Hidrocarburs en vigor, el concessionària tenia l'obligació prèvia d'aprovar un pla de desmantellament i abandonament de les instal·lacions per executar-lo al final de la seva vida útil partint d'aquesta garantia financera. Escal UGS, però, no va elaborar ni el pla ni va fer efectiva dotació. A finals de 2014, les instal·lacions van acabar revertint a l'Estat. Malgrat això, en el seu article 29, la mateixa norma recorda que, en cas d'anul·lació o extinció de la concessió i revertides les instal·lacions a l'Estat, l'administració «podrà exigir» al titular el desmantellament. De moment, però, el govern espanyol, immers en una batalla legal pel finançament de la indemnització de 1.350 milions d'euros a Florentino Pérez i el cost de manteniment a Enagás, encara no ha obert la boca al respecte.

En qualsevol cas, l'informe no descarta una desviació del 30%, no inclou el marge de benefici industrial que tindria si executés ella mateixa l'obra i els imports es troben reflectits en euros constants de 2018. Tampoc s'ha previst el possible aprofitament dels equips o el seu «tractament com a ferralla». Això podria elevar força per sobre dels 260 milions el cost final.

160 milions per a la plataforma marina

De les partides detallades al document, les més destacades són les que corresponen al desmantellament de les plataformes marines –la de processos, que pesa 9.000 tones sobre una estructura de 4.700, i la dels pous amb 1.200 tones de pes i una estructura de 1.400-, amb 159,35 milions d'euros; l'abandonament dels tretze pous, 58,16 milions; i el desmantellament de la planta terrestre d'operacions i restitució dels terrenys, amb 18,93 milions d'euros previstos; així com 8,4 milions per a la neteja i la reposició de l'entorn marí.

Per contra, dins del pressupost no consten partides per al desmantellament del gasoducte. I és que Enagás considera que retirar aquest element –de 42 quilòmetres en total: 22 quilòmetres submarins i els 20 restant terrestres- seria «molt costós i tècnicament difícil d'executar», especialment el tram que transcorre pel llit marí, a més de «l'impacte» que generaria. Això porta a Enagás a optar per l'»abandonament» de les instal·lacions enterrades intertitzades i sense servei, també en el tram terrestre on igualment es troba soterrat, desmantellant només les de superfície. Aquest capítol s'enduria, sumant les diverses partides incloses per als diferents sectors, uns 8,74 milions d'euros.

L'operació, segons les previsions que apunta el mateix operador en un cronograma, s'allargarien durant cinc anys. Un termini, addueixen, que es pot veure alterat pel retard en la concessió de permisos o les finestres de treball en equip. Començarien amb els tràmits administratius, entre els quals, l'inici de l'Estudi d'Impacte Ambiental o la sol·licitud del permís a la comissió del Conveni per la Protecció del Medi Ambient Marí de l'Atlàntic Nordest (OSPAR).

També caldria complir les disposicions de seguretat en explotacions d'hidrocarburs al medi marí, designant un operador com a màxim responsable, fer plans d'emergències i sotmetre's a verificació independent així com formula la sol·licitud d'autorització administrativa per al tancament de les instal·lacions. En aquest àmbit, també es requereixen autoritzacions dels municipis afectats pels gasoductes i instal·lacions terrestre així com diversos serveis de la Generalitat catalana i valencianes, confederacions hidrogràfiques, o la concessió de l'ús del Domini Públic Marítim Terrestre estatal. En un següent pas, caldria tornar a inscriure en el registre industrial i aixecar la servitud sobre els terrenys afectats, que els propietaris podrien recuperar en la seva totalitat o la part sobrant –en aquest cas amb indemnització).

Des del punt de vista tècnic, un dels capítols més complexos, segons Enagás, seria l'abandonament dels pous, que actualment compten amb taps temporals que han de ser desmuntats i que, de fet, haurien de ser renovats per garantir-ne la seguretat quatre anys després de la seva instal·lació en el procés d'hibernació. La seva retirada, de fet, s'efectuaria abans de mobilitzar els equips per abandonar definitivament el magatzem i s'allargaria sis setmanes.

Estació submarina de monitoratge sísmic

Una de les novetats seria la instal·lació d'una estació submarina de monitoratge sísmic per conèixer a temps real si es produeixen terratrèmols d'una forma «més precisa» que els sismògrafs actuals situats a la costa. Una tecnologia que molts experts, apunten, s'hauria d'haver instal·lat en el moment de construir el Castor. Segons Enagás caldrà tenir en compte a l'hora de segellar els pous la presència d'asfaltens, el conegut com a 'xapapote' a la canonada de producció, fet que requereix una neteja prèvia a l'abandonament definitiu, tapant amb ciment, dels pous.

Per al desmuntatge i desmantellament de la plataforma marina, la construcció de la qual va requerir la participació de la llavors més gran grua marina que existia al món, caldrà estudiar la disponibilitat d'aquest tipus d'equips en l'àmbit mundial o un buc dissenyat per especialment per aquestes tasques. Es tractaria d'efectuar l'operació de forma inversa al muntatge, tot i que només existeixen dues grues al món capaces d'hissar la plataforma de processos a alta mar i desmantellar-la per peces resultaria més car. Tot plegat podria allargar-se durant més d'un any. Les previsions d'Enagás és que per a les restes de la plataforma es prioritzarà la reutilització al reciclatge i, en última instància, l'eliminació com a ferralla.

La mateixa sort seguirien els equips i elements de la planta terrestre: reutilització o ferralla. Els terrenys s'haurien de netejar i anivellar novament abans de donar per acabat el procés. Pel que fa al gasoducte enterrat serà abandonat. Únicament als encreuament amb serveis com autopistes, carreteres o camins asfaltats, s'aïllaran i reompliran amb morter per evitar subsidències. Les instal·lacions del gasoducte que connecta amb la xarxa general –amb un nus de vàlvules, unitat de mesurament i sala de control- serien desmuntades i desmantellades, seguint el mateix criteri anterior.