Medi Ambient
Resignació i enuig a la Terra Alta pel «secretisme» i la manca de diàleg amb què s'han derogat les ZDP
La DO, les plataformes i les entitats socials lamenten que no tingui caràcter retroactiu per aturar els nous parcs reactivats
La DO Terra Alta, la plataforma i les entitats socials que batallen contra la massificació eòlica han rebut amb enuig la derogació del decret que establia Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) perquè no s'ha tingut en compte el criteri de retroactivitat que demanava la comarca. Lamenten el «secretisme» i la falta d'informació amb què s'ha fet. «Si una cosa que no anava bé i es deroga s'hauria de derogar amb retroactivitat, que ens l'esperàvem com a deguda per al territori», ha defensat Marco Bernava, cellerista i portaveu. La comarca lamenta que no se'ls hagi convidat a participar en la comissió tècnica amb què la Conselleria d'Empresa elabora la nova normativa.
La «massificació» d'algunes zones de Catalunya és una de les principals queixes de les plataformes contràries a l'aprovació del decret. La Terra Alta, per exemple, és responsable de la producció del 35% de l'energia eòlica del territori. «Hem copsat perfectament que no hi ha d'haver una saturació», ha assegurat la consellera d'Empresa, Àngels Chacón.
En concret, el decret exigia que els parcs eòlics de més de 10 MW s'implantessin en Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP). Pel que fa a l'energia fotovoltaica, les plantes solars sobre sòl no urbanitzable només es podien fer en terrenys de zones industrials, amb una ocupació màxima de sis hectàrees, o en edificacions agrícoles, amb una superfície màxima de tres hectàrees. «Creiem que són mesures restrictives i que no permeten aprofitar l'economia d'escala», ha assegurat Chacón.
La potència de les instal·lacions d'energies renovables és actualment de 1.200 MW d'energia eòlica i 300 MW d'energia fotovoltaica a Catalunya. De cara al 2050, el Govern preveu arribar als 36.000 MV d'energia eòlica i 12.000 de fotovoltaica. En cas de ser així, les instal·lacions d'energies renovables ocuparien el 2% del territori, segons dades de la conselleria d'Empresa.
A la llarga, les energies renovables haurien de substituir també les centrals nuclears, proveïdores actualment del 24,1% de l'energia consumida a Catalunya. El govern espanyol preveu aturar la seva activitat el 2035, una mesura que s'hauria de substituir amb la producció de 13.000 MW d'energies renovables.