Ratifiquen l'absolució de l'exalcalde del Perelló, Ferran Cid, jutjat per una construcció il·legal

L'Audiència de Tarragona ha ratificat l'absolució de l'exalcalde del Perelló, Ferran Cid, jutjat per participar com a contractista en la construcció d'una casa de camp al mateix municipi que Fiscalia qualificava d'il·legal. Els magistrats de la instància superior, responent el recurs presentat pel ministeri públic contra la sentència absolutòria emesa inicialment pel jutjat penal número 2 de Tortosa, consideren que l'edificació no va comprometre els interessos col·lectius ni la protecció del sòl que es deriven de l'ordenació urbanística. Remarquen, a més, que la casa podia ser legalitzable com a «maset», d'acord amb la nova normativa de la Generalitat. L'Audiència també reitera l'absolució del promotor, l'empresari danès Sten Sorensen.

La segona sentència sobre el cas per part de l'Audiència de Tarragona exonera novament Cid i Sorensen com a responsables del delicte contra l'ordenació del territori que els atribuïa Fiscalia. L'acusació pública argumentava que les obres es van iniciar l'any 2010 en una zona catalogada com a no urbanitzable i d'especial protecció pel seu valor forestal i paisatgístic, a la partida de les Comes. El promotor disposava d'una llicència d'obres per canviar teules i reparar la cisterna que havia d'executar l'empresa de Cid, primer tinent d'alcalde en el moment de donar el permís i alcalde quan s'efectuava la construcció.

Quan va començar la reparació de la teulada, les parets de càrrega van esfondrar-se, motiu pel qual van iniciar la reconstrucció dels murs després d'aconseguir una nova llicència municipal. Aquesta situació, segons Fiscalia, hauria estat aprofitada per Sorensen i el mateix Cid per construir de nou la caseta amb una superfície teòricament força més gran que la de l'edifici original.

Sorensen va intentar legalitzar l'obra com a magatzem agrícola davant d'Urbanisme de la Generalitat i va presentar l'informe de l'enginyer tècnic agrícola Ferran Marsal –que ja havia estat absolt definitivament d'un delicte lleu de falsedat en aquest procés- certificant que la superfície construïda s'ajustava a la preexistent. Uns mesos després va ser paralitzada pels Agents Rurals, de forma paral·lela amb el rebuig administratiu del projecte. Llavors ja s'havien aixecat les parets, instal·lat els forjats i tancat el sostre.

Insistència de Fiscalia

Fiscalia retreia que la construcció finalment executada era un habitatge residencial i no un magatzem agrícola pel qual es va sol·licitar el permís. En el seu recurs davant l'Audiència de Tarragona, tornava a demanar que es condemnés Cid i Sorensen a quinze mesos de presó, multa de 5.400 euros i inhabilitació de tres anys per a professió o activitats relacionades amb la construcció, a més d'enderrocar les obres. Segons els seus arguments, la jutgessa del penal de Tortosa havia comès un «error» en la valoració de les proves que la conduís a no acceptar la comissió del delicte contra l'ordenació del territori. Fins i tot davant la possibilitat que la nova normativa de la Generalitat permetés legalitzar l'edificació com a «maset» entenia que això no excloïa la comissió del delicte.

Els magistrats de l'Audiència de Tarragona no han acceptat, finalment, cap d'aquests arguments i dona la raó a les defenses, que van recordar la impossibilitat des del punt de vista legal de tornar a valorar les proves i de revocar l'absolució més enllà de la nul·litat, un extrem que no està previst per la llei. Els magistrats consideren que la sentència del Penal argumentava de forma «raonable» que no existien indicis suficients per condemnar l'exalcalde i l'empresa per un delicte contra l'ordenació del territori.

La sentència de la instància provincial, de fet, considera que l'obra de Cid i Sorensen no va suposar un dany a l'ordenació urbanística, entesa com la «utilització racional del sòl orientada als interessos generals». «Fins i tot l'edificació sense llicència efectuada en sòl no urbanitzable, quan no afecta a espais protegits o d'especial rellevància (...) no passa necessàriament per la sanció penal», apunta. Així, conclou es castiguen les construccions que infringeixen de forma «nuclear» els fonaments de «l'ordenació urbanística», aquelles que la interpretació flexible i favorable de les normes no permet «sanar» o «reduir a límits tolerables» el possible perjudici per als interessos col·lectius.

Ampliació poc rellevant

Tot i admetre l'existència de divergències dels perits en els mesuraments i les superfícies de l'edifici original, creuen que l'edificació construïda no superava «de forma particularment rellevant» l'espai que ocupava l'original. Entenen també que la inclusió d'elements «impropis en principi d'un magatzem agrícola» –com l'ús de fusta al sostre, forats per les finestres, un lavabo o una xemeneia- no la convertien en un habitatge residencial ni impedien que actués com a magatzem agrícola.

Recorden, a més, que la llicència municipal de reconstrucció de l'any 2011 preveia que l'obra es podia autoritzar si s'incorporaven modificacions, com la reducció de superfície. En aquest sentit, l'aprovació l'any 2015 del Pla Director Urbanístic de les construccions agrícoles tradicionals de les Terres de l'Ebre, que regulava la construcció de «masets», propis d'aquest àmbit, unit al canvi de clau del POUM que va retirar la protecció aquest espai, permetia que aquesta edificació fos «legalitzable, sota determinades condicions, com a maset».