Desestimen els recursos dels directius d'Escal UGS per evitar el judici pels terratrèmols del projecte Castor

El titular del jutjat número 4 de Vinaròs ha desestimat els recursos presentats pels directius d'Escal UGS, el president Recaredo del Potro i el conseller delegat José Luis Martínez Dalmau, per evitar l'obertura de judici oral per delicte ambiental com a presumptes responsables dels terratrèmols que van causar les injeccions de gas al magatzem de gas submarí.

En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'ACN, el jutge tomba els arguments de la defensa i remarca que com a responsables del projecte Castor no només van decidir continuar les injeccions de gas en fase de proves quan ja sabien que provocaven sismes sinó que les van accelerar i en van incrementar el seu cabal. El resultat final van ser més d'un miler de terratrèmols.

Com en la interlocutòria recorreguda, que iniciava la via del procediment abreujat per portar als dos directius i l'empresa a judici, el jutge segueix relacionant sense embuts l'activitat d'injecció de gas amb la sèrie sísmica desencadenada a partir de principis de 2013, segons van determinar els estudis de l'IGME, l'IGN i el MIT.

Curiosament, també utilitza l'informe pericial de la defensa, elaborat per Jesús Artieda, directiu de l'empresa Geostock, una de les principals subcontractes del projecte Castor, per determinar «amb absoluta claredat» com davant dels terratrèmols que es produïen «els investigats no només van continuar injectant gas al magatzem sinó que, fins i tot, van incrementar-ne la velocitat».

Segons el jutge Javier Verdeguer, més enllà dels resultats que l'onada sísmica van suposar per al medi ambient i les persones, els fets s'han d'inscriure com un «delicte de risc en abstracte o potencial i no un delicte de resultat». «No importa el resultat que l'actuació dels investigats hagi provocat, sinó el risc o perill que la seva actuació va suposar», esclareix en la interlocutòria de desestimació del recurs. Apunta també que la gravetat de la seva conducta podria incloure la «pura intencionalitat o dol eventual», atès que coneixent el perill que generaven no van adoptar cap mesura per evitar-lo.

En aquest sentit, reforça la tesi de Fiscalia segons la qual els directius d'Escal UGS haurien vulnerat la Llei de responsabilitat medi ambiental, que exigeix un «especial deure de diligència» en el desenvolupament d'aquesta activitat «que la instrucció de la causa ha determinat que no es va produir». Així doncs, amb la desestimació del recurs de reforma el jutge ratifica fil per randa els argument que ja havia posat sobre la taula per portar a judici a del Potro, Martínez Dalmau i la societat exconcessionària, que encara poden interposar recurs d'apel·lació per tractar d'evitar-ho definitivament.

Segons va apuntar ja en la interlocutòria anterior, els dos directius d'Escal UGS com a «responsables amb funcions» en el moment que, entre els dies 2 i 5 de setembre de 2013, van decidir iniciar la tercera fase de les injeccions en fase de prova al magatzem fins els 230.000 Nm3/hora. Un cabal que el cinc de setembre es va disparar fins els 350.000 Nm3/h i es va mantenir així fins el dia 8, amb l'objectiu de superar la prova d'injecció que el govern espanyol els va imposar per obtenir la llicència definitiva. «Com a conseqüència de les injeccions», deia el jutge, l'Observatori de l'Ebre va registrar un «alarmant» increment de sismicitat a la zona que va comunicar als responsables d'Escal UGS el dia 9.

«Conscients» i «coneixedors» del perill

Malgrat això, en aquell moment, i «essent plenament conscients i coneixedors de la perillositat sísmica que la seva activitat estava produint amb perill per al medi ambient i per a les persones», van continuar injectant gas fins el dia 11. En aquest sentit, el jutge remarca que l'aturada es va produir per motius «tècnics», per efectuar tasques de manteniment tot el dia, i no de seguretat. Un extrem, recorda, que va quedar confirmat pels correus electrònics entre els responsables del projecte que es van incorporar a la causa.

Així les coses, els responsables d'Escal UGS, «en comptes d'injectar gas a una velocitat inferior donada l'advertència i coneixement que amb la seva activitat» generaven sismes a la zona amb el consegüent perill per a les persones i el medi, van «acordar conjuntament i amb coneixement del greu risc potencial» injectar gas a un ritme «molt superior» que anteriorment. Durant pràcticament un dia, de finals de l'11 a finals dels 12 van arribar als 360.000 Nm3/hora, «desencadenant una gran sèrie de sismes a la zona». Posteriorment, van rebaixar i estabilitzar ell cabal a 170.000 Nm3/h i, tot i conèixer que es produïen terratrèmols, van mantenir l'activitat fins el 17 de setembre.

Verdeguer, que xifrava en 519 el nombre de sismes generats pel Castor, que un informe d'institucions científiques i universitats va elevar fins als més d'un miler, així com «danys de diversa consideració en infraestructures civils generant una situació de perill potencialment catastròfic que es va prolongar fins que finalment l'administració va acordar el cessament de l'activitat» el 26 de setembre de 2013.

El jutge no reconeix Aplaca

D'altra banda, el jutge també ha rebutjat el recurs de reforma que va presentar també la plataforma d'afectats Aplaca, acusació particular en el procediment, que volia aparèixer reconeguda i esmentada explícitament en la interlocutòria judicial. Verdeguer desestima també aquesta pretensió, tot argumentant que des que va començar la instrucció del cas el gener de 2015, l'entitat no ha aportat cap pericial, pressupost o altres elements per determinar la seva afectació en els fets investigats.

Tampoc, assegura, ha acreditat els possibles danys materials o morals abans dins del termini o abans que finalitzés la instrucció, el passat 16 d'octubre.