Diari Més

Societat

Joves d'Amposta creen un rap contra la violència masclista narrant experiències personals

La proposta educativa els aporta habilitats comunicatives, esperit crític i coneixements del món musical

Els alumnes del taller de rap, amb Joel Prieto practicant la tornada abans de gravar la cançó

Joves d'Amposta creen un rap contra la violència masclista narrant experiències personalsACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Un grup de joves del Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) d'Amposta han participat en un dels tallers de rima de la cooperativa Versembrant contra la desigualtat, la discriminació i la violència masclista. Han escrit i enregistrament un rap per fomentar la igualtat de gènere que han basat en experiències personals però també d'inventades. «Ha estat una forma de comunicar-me millor i no quedar-m'ho tot a dins», ha explicat l'Iris Andrade, una de les participants a la proposta. «Més enllà de les habilitats comunicatives i la tècnica del rap, desenvolupen el seu esperit crític, es qüestionen coses, coneixements que tenen sobre masclisme afloren i queden plasmats amb contundència», ha destacat Joel Prieto, tallerista de Versembrant.

«Ma mare també és alcohòlica, mon pare li pegava; mai van estar junts perquè ell no madurava; no dóna la cara, ella ens cuida sola; i per això beu, perquè la consola». Aquest és un dels versos que els joves del CRAE d'Amposta han escrit al seu rap. Buidar els sentiments en un paper els «empodera» per explicar-se i per desfogar-se. «Arriba un punt que no es pot més i vols treure't aquest pes», canten a l'uníson abans d'enregistrar la tornada un per un, amb nervis, amb cascs posats i un micròfon d'estudi esperant-los en un racó de la sala.

El Joel Prieto els guia i els calma. «Sense nervis que es pot repetir tants cops com faci falta», els diu. Mostren inseguretat davant d'una experiència que desconeixien fins fa no res. Han creat una cançó des de zero, però les seves lletres descriuen la realitat, sobretot la seva realitat tal com raja i sense embuts, i amb un objectiu clar: «alleujar la ràbia» i «deixar sortir els sentiments».

El taller de Versembrants és també un petit espai terapèutic que reconeixen que no els feia cap mena d'il·lusió al principi, però l'han tirat endavant aprenent també a treballar en equip i a cooperar entre ells, sobretot per entrelligar les seves experiències. «Ens coneixem tots i també sabem de les nostres vides. De moment ha estat bé però ja veurem si més endavant en fem un altre», reconeixia amb neguit l'Iris.

Han fet tres sessions, una primera per introduir i conèixer les tècniques del rap, una segona on es van dedicar a escriure la lletra i la tercera on han gravat les veus en un estudi mòbil que conduïa Prieto. «Cadascú ha transmès el que ha volgut als seus versos. Jo, la meva situació a casa», explicava l'Iris. «Les meves frases estan una mica inventades», afegida l'Alexadru, un altre dels participants.

Tenen entre 13 i 14 anys però han carregat la peça de realitats crues i d'una pregunta clau: «Per què jo?». Aquest és l'anàfora del seu rap. «De vegades quan posem les coses per escrit queden més clares, hi ha més consciència, més anàlisi», ha subratllat el tallerista de Versembrant. La proposta educativa també els ajuda a afavorir noves habilitats comunicatives. «Habitualment els rols dins d'una aula o d'un centre es trenquen, s'inverteixen. Veiem veritables canvis en l'àmbit personal. Per exemple, persones que tenen molta timidesa, que mai col·laborarien a l'aula, aquí són els més actius de tots», ha explicat Prieto.

Aquests tallers es fan a través de la música urbana perquè és propera a la gent jove. El trap, el rap o el hip hop és el que més consumeixen. «Potser podries fer el mateix fent rock o música més tradicional o flamenc però sonaria estrany i en un context un pèl divers al que estan acostumats. El rap té aquesta proximitat i els textos que pot desenvolupar un o una lletrista són més extensos, s'omplen més els versos que en un altre estil», ha defensat des de Versembrant.

L'experiència musical que han viscut podria fins i tot despertar alguna vocació. No confien que el seu rap es faci «viral» i es mostren espantats d'imaginar que això pogués passar però s'emporten l'aprenentatge de tot el procés de producció i creació d'una peça musical. Fins i tot en gravaran un vídeo. «Per nosaltres ensenyar a fer un rap serveix per saber analitzar la realitat, saber plasmar-la per escrit, expressar-se millor. Escapa més enllà de la música», ha destacat Prieto.

tracking