La plataforma AP-7 gratuïta denuncia l'opacitat informativa de l'Ajuntament d'Alcanar

El moviment veïnal transversal Prou! AP-7 Gratuïta Jaha denunciat a l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) les dificultats que està trobant en l'accés a informació pública de l'Ajuntament d'Alcanar (Montsià) sobre la construcció de rotondes a la N-340. Sol·licitada fa deu mesos a l'empara de la Llei de Transparència, l'entitat va recórrer a la Comissió de Garantia per a l'Accés a la Informació Pública (GAIP), que va acusar el consistori de dos infraccions molt greus per la seva «resistència contumaç i retirada del consistori» a facilitar la informació, a més d'exigir expedientar el funcionari responsable. Poques hores abans de portar el cas a Antifrau aquest passat dijous, l'Ajuntament ha començat a remetre els primers documents.

En l'escrit dirigit a l'organisme, al qual ha tingut accés l'ACN, l'entitat demana a l'OAC que estudiï el cas i emprengui les accions pertinents «en la mesura en què els fets descrits puguin constituir conductes contràries a la transparència en l'exercici de les funcions públiques i/o produir-se una situació de deficient o mala gestió i administració dels assumptes públics». Malgrat tot, confien que després de les dos infraccions molt greus que la GAIP va certificar a finals d'octubre, el consistori acabarà facilitant la informació. Tot i haver rebut una primera part de la documentació demanada via correu electrònic, el moviment veïnal considera que no és «normal» la demora de deu mesos experimentada i consideren que, en qualsevol cas, cal donar conèixer aquesta incidència a Antifrau.

El passat febrer el moviment veïnal va presentar sis instàncies demanant informació sobre obres de camins i modificacions de planejament, llicències d'obres i activitats, així com expedients de restauració de la legalitat urbanística per entendre els motius del suport municipal a la construcció de les rotondes a la carretera N-340. En el document adreçat a Antifrau, expliquen que s'han vist obligats a recórrer al visualitzador de canvis urbanístics de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per intentar aconseguir la informació.

Asseguren haver comprovat amb aquesta eina la proliferació durant els últims deu o dotze anys d'edificacions residencials aïllades d'»importants dimensions» i amb piscines a la zona costanera pròxima al vessant de la serra del Montsià. Un «boom immobiliari» en zones com el Camí del Codonyol, el Pouet d'Antó, el camí barranc del Llop/Granes de Patacó o el Camí de Bandolers «amb camins asfaltats que, quan es construeixi la rotonda que s'ha projectat allí mateix, les deixaran magníficament comunicades» amb la carretera N-340. Recorden que es tracta de sòl rústic no urbanitzable pròxim a zones protegides pel PEIN i la Xarxa Natura 2000.

Edificacions irregulars se'n beneficiarien

«Seria molt trist que d'aquestes rotondes –que els veïns consideren que perjudica el trànsit i la mobilitat del territori- al final que més profit en tregui indirectament fos, precisament, alguna instal·lació que, presumptament, no estigués ajustada a la legalitat urbanística», apunten en l'escrit, tot apuntant que la inversió pública de millora de les comunicacions amb la construcció de la rotonda a l'encreuament del camí del Mas del Llop amb l'N-340 farà «augmentar extraordinàriament el seu valor immobiliari».

Els veïns es pregunten també les dificultats que el consistori addueix per no complir les sis resolucions emeses per la GAIP al respecte –des de fa sis mesos- i lliurar-los la informació que reclamen. Segons aquest organisme, no només es va negar a proporcionar-la sinó que tampoc va atendre, d'entrada, la possibilitat d'acordar alternatives: plantejaven que l'Ajuntament facilités una relació en format digital d'expedients. Recorden que el consistori és el millor coneixedor de l'existència d'aquestes edificacions i disposa d'informació actualitzada sobre elles –una informació que ha facilitat als cossos d'emergències del territori per garantir l'actuació dels serveis operatius, recorden-.

Després que es fes públiques l'última resolució de la GAIP en les quals censurava de forma contundent l'actuació de l'Ajuntament, l'alcalde d'Alcanar, el republicà Joan Roig, va explicar que no podien donar compliment a la petició d'informació perquè els serveis municipals no estan «preparats» per haver de complir al mateix temps la Llei de Transparència i la normativa de protecció de dades. Argumentava que s'estava requerint a l'ajuntament d'un municipi petit quantitats de documentació «ingents» que, prèviament al seu trasllat, requerien un tractament fer fer-les anònimes, esborrant els noms que hi apareixen. Roig també va anunciar l'obertura d'un expedient sancionador contra l'exsecretari, a qui responsabilitzava dels fets.