Arrossars del delta de l'Ebre acumulen làmines d'aigua del mar de fins a 1,5 metres de profunditat

Els camins agrícoles que comuniquen el nucli de Deltebre i la costa del Delta són un anar i venir de cotxe i furgonetes de pagesos que no deixen de vigilar si l'aigua del mar comença a retrocedir. Els arrossaires veuen amb desesperació com la llevantada s'enduu els arrossars més pròxims a la costa i pot frustrar les pròximes collites. Aprofitant l'aturada de les pluges d'aquest dimecres al matí, Jordi Margalef ha visita els seus quadres d'arròs a la zona de la bassa de l'Arena. Ho hagut de fer preparat i utilitzant un camí elevat. Segons ha calculat, als seus arrossars s'acumula una làmina d'aigua salada d'un metre i mig. Per poder conrear l'arròs a la primavera caldrà drenar-la i rentar el terreny. «No crec que hi hagi temps», reflexiona.

Des que aquest dilluns al migdia va començar a fer-se sentir un dels pitjors temporals de llevant que es recorden al delta de l'Ebre, Jordi Margalef ja ha visitat diversos cops les desenes de jornals d'arròs que té a la zona de la bassa de l'Arena. Va venir aquest passat dimarts i ha tornar aquest dimecres. Per poder comprovar l'estat del terreny, totalment inundat pel mar, s'ha hagut de calçar les botes d'aigua i travessar els quadres per un camí absolutament inundat.

L'arrossar a banda i banda és, visualment, com el mateix mar. Les ones esmorteïdes baten contra les estructures de formigó de les sèquies paral·leles al camí asfaltat. Margalef agafa una barra de fusta de longitud considerable i la clava fins al fons de l'arrossar. No pot mesurar de forma exacta la part mullada, però diu que, en bona part de la seva propietat, la làmina d'aigua salada arriba al metre i mig. «És molt bèstia. Mai havia passat», esbufega, entre la ràbia i la resignació.

L'arrossaire explica que és el panorama que des de fa dècades estaven «esperant» davant el que consideren la inacció de les administracions i les mesures poc efectives que s'han desplegat sobre el terreny per evitar la regressió de la línia costanera del Delta, especialment fràgil a l'hemidelta nord, entre la zona de la Marquesa i la urbanització de Riumar. «Fa 40 anys que estem reclamant que l'administració s'hi posi seriosament i ens ajudi una mica. Som propietaris prop del mar i la llevantada ha arribat gairebé cinc quilòmetres terra endins. No sabem com s'ha de reparar i com s'ha de fer», apunta.

A la pèrdua física de terreny se suma la preocupació pel futur del conreu de l'arròs. Perilla la collita d'aquesta pròxima campanya i de les temporades següents. Primer, explica Margalef, caldrà drenar tota l'aigua acumulada i valorar les afectacions. «Si les estacions de bombeig estan en condicions, la traurem», apunta. Amb tot, reconeix, la «producció baixarà seguríssim, estem més q convençuts». «No sabem el que hem de fer encara. És massa recent. De moment, tels tubs de regadiu aguanten, però dels desguassos no en sabem res», indica. Un cop s'hagi pogut extreure l'aigua caldrà «rentar» el terreny. «Però estem ja al mes de gener. S'ha de tirar aigua dolça però tenim 1,5 metres de salada. S'ha de rentar durant un mes. Ens n'anem al març. No crec que hi hagi temps material per a tot això», conclou.

A més llarg termini, Margalef, com altres arrossaires afectats que ha consultat l'ACN, tenen clar que cal actuar de forma contundent i urgent per a preservar la línia de costa actual del Delta. Creuen, de fet, que comprar terrenys per ampliar la zona de batuda, com han suggerit alguns tècnics, no és solució suficient. «Quan es mengi el tros comprat què farem, comprar-ne més? He estat a Holanda i per sota del nivell del mar conreen flors. No crec que sigui tan complicat mantenir el Delta que tenim, no ja ampliar-lo. Si s'ha de fer una obra dura, de pedra, per què no?», insisteix l'arrossaire, tot denunciant que el dic de sorra construït d'urgència entre la zona de Nen Perdut i la Bassa de l'Arena es va acabar d'aixecar dimarts passat. «Va durar una setmana. Si hem de gastar diners així, no hi ha solució"», tanca.