Preocupació per la supervivència de les nacres al delta de l'Ebre després del trencament del Trabucador pel Gloria

La majoria dels exemplars estan ubicats a la península de la Banya de la badia dels Alfacs, tot i que també n'hi ha al la zona del Trabucador i del Fangar. De fet, en aquest indret hi ha una petita població que no està afectada per la malaltia i, on la salinitat s'ha estabilitzat després de la borrasca Gloria. Les altes temperatures, pròpies de l'estiu, propicien la transmissió del paràsit i, per tant, la mort d'aquests individus. «Estic molt preocupada, les poblacions s'han reduït considerablement. La pregunta és com evolucionarà en els propers estius i com afectarà el trencament del Trabucador. Ha entrat aigua de mar amb el paràsit i això pot afectar a les poblacions de la badia», ha lamentat Prado.

A la vegada, s'ha mostrat preocupada per la poca regulació sobre les embarcacions que naveguen per aquest espai, ja que, diu, que els turistes no són conscients de l'afectació que provoquen les àncores, els motors o altres estris de la navegació, que impacten en l'hàbitat de les nacres.

Recuperar el Trabucador

A banda d'alertar que les nacres es troben en perill d'extinció, en la jornada també s'ha denunciat, novament, la regressió que pateix el delta de l'Ebre. Des de fa dies es treballa per reposar la sorra desapareguda i, segons els experts, la barra podria estar emergida en els propers quatre o sis mesos. Segons la representant de CEO Birdlife, Sofia Rivaes, el temporal ha posat en el «mapa» el delta i ha evidenciat la seva «fragilitat». «Necessitem els sediments i un cabal ecològic que porti aquests sediments per poder mantenir el delta el més estable possible», ha manifestat.

Ara bé, també ha dit que caldria evitar «l'alarmisme», malgrat que la situació és greu. «Tenim un problema greu de falta de sediments, de regressió històrica en algunes zones del delta. Per això, hem d'estar preparats per a perdre algunes de les zones més emblemàtiques, si no arriben els sediments», ha subratllat Rivaes. Així mateix, la portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Susana Abella, ha recordat que no és la primera vegada que una llevantada trenca aquest espai del paratge natural. «S'haurà de veure si es restaura de manera natural –com altres vegades-, o potser haurem d'ajudar amb l'acció de l'home per fer-ho més ràpid», ha tancat Abella.