En quatre anys s'han capturat més de 2 milions de crancs blaus, la majoria a les Terres de l'Ebre

Pel que fa al preu de primera venda del cranc blau, tot i haver assolit inicialment valors de fins a 12 euros el quilo per la seva escassetat, l'any 2019 s’ha mantingut en un preu mitjà de 2,6 euros el quilo.

A l'espera dels resultats del seguiment científic que han d'anar aportant informació sobre l'evolució de la densitat de la població de cranc blau, d'aquestes dades es dedueix que les captures continuen incrementant-se, ja que han passat de 79.476 quilos el 2018 a 437.693 quilos l'any 2019, la qual cosa representa un 550% en l'increment de les descàrregues. Aquest fet, amb tota probabilitat, està més vinculat al gran increment de l'esforç pesquer professional dirigit al cranc blau que no pas a un augment real de les seves poblacions, segons el DARP.

A diferència d'altres espècies foranes com el musclo zebrat o el cargol poma, el cranc blau (Callinectes sapidus), procedent de la costa est americana, té un alt valor comercial en els seus països d’origen i s'està assentant com un valuós producte gastronòmic de la cuina del delta de l'Ebre. Comercialitzat principalment a través de les llotges pesqueres de Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i l'Ampolla, i també de Palamós, el seu consum s'està estenent al llarg del territori

Per lluitar contra l'expansió del cranc blau, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims (DGPAM) del Departament d'Agricultura va crear el Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l'Ebre. Constituït el 13 de novembre de 2018, està format per pescadors i mariscadors de cranc blau, la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona i la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), la consultora mediambiental Monverte, les ONG Ecologistes en Acció - Tarragona i SEO BIRDLIFE, la Federació de Productors de Mol·luscs del Delta (FEPROMODEL) i la DGPAM mateixa. A més, compta com a observadors amb representants del Parc Natural del Delta de l'Ebre i de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

L'activitat del Comitè de cogestió s'ha fet notar principalment en l'autorització d’un gran ventall de llicències de pesca professional que abasten des de la pesca a mar obert en embarcació i a peu, la pesca a l'interior de les badies dels alfacs i el fangar, al curs del riu Ebre i a la gola de migjorn també amb embarcació i a peu, a les llacunes deltaiques i a les seves pantenes i també a les desembocadures dels rius Ter, Fluvià i Muga.