Justícia busca a Bot un veí i dos soldats desapareguts durant la Guerra Civil

Miquel Sanromà, la seva dona embarassada de quatre mesos i les seves dues filles de 9 i 3 anys van anar a treballar a una finca dels afores de Bot un matí d'abril de 1938. Un cop hi van arribar, es van veure sorpresos per un gran trànsit de gent que fugia i per les bombes de l'exèrcit nacional. Les tropes franquistes havien trencat el Front d'Aragó i la població civil havia començat a marxar dels pobles amb carros i animals per refugiar-se en masos o en zones més segures.

En Miquel va amagar les filles i la dona en una cova pròxima però quan es va fer de nit, va tornar sol a Bot per ocupar-se de la seva mare, que ja no es podia valdre per ella mateixa. Saben que l'home va arribar a casa i va poder assistir la mare però no el van tornar a veure mai més. La família va passar dècades sense saber d'ell fins que un familiar, Mariano Lahosa Sabaté i la seva dona, van explicar-los que el van trobar mort, al costat de dos soldats difunts, i el van enterrar a la part posterior de l'ermita de Sant Josep.

«No sabíem si havia marxat o l'havien pres. Uns deien que l'havien vist fins aquí, altres a cap lloc, i veníem aquí al riu a rentar, agenollades a uns còdols i mira si el teníem a prop!», es lamentava la Mariana Sanromà, una de les filles del desaparegut, de 91 anys, que ha presenciat l'obertura de la fossa asseguda a una cadira. El perquè que el seu cosí hagués mantingut el secret tants anys, l'explica la repressió i la por.

«Aquestes coses eren molt delicades. Després de l'enterrament el meu oncle li va explicar a la dona i van decidir no dir res. Perquè si ho deien a les filles i preguntaven per desenterrar-los, patien que el prenguessin pres», ha explicat el nebot de Lahosa, Francesc Fonanet, amb una foto dels tiets antiga a les mans.

Quan el cas es va traslladar a la direcció general de Memòria Democràtica, es va obrir una investigació i a partir de la recerca oral i històrica, s'ha decidit excavar el punt. La de Bot és la vint-i-setena fossa que s'obre a través del Pla de fosses, el programa del Govern que des de 2017 planifica i prioritza l'obertura de fosses comunes per identificar-ne les víctimes.

Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de les restes de 304 persones i d'aquestes, vuit han estat identificades amb el programa d'identificació genètica. La consellera de Justícia, Ester Capella, que ha presenciat l'obertura de la fossa a Bot, ha insistit en la importància d'aquest programa perquè les famílies puguin tancar els dols i recordar els seus morts, i confia que es puguin localitzar les restes del Miquel Sanromà perquè els familiars i les filles el puguin acomiadar.

Capella també ha avançat que des d'aquest any fins al 2022, el departament de Justícia té previst senyalitzar tots els punts on s'han fet les excavacions del Pla de fosses. A Catalunya n'hi ha 517 de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.