Josep Maria Estela declara que l'1-O «la mediació va permetre tancar centres»

Els caps regionals dels Mossos d’Esquadra creuen que l’1-O el principal problema que va tenir l’actuació policial va ser la falta de coordinació entre els tres cossos. Tot i que fins el mateix matí estava previst que Policia Nacional i Guàrdia Civil actuessin a requeriment dels Mossos, ja a primera hora els cossos estatals van començar a actuar pel seu compte, cosa que va causar «desconcert, dificultats, estrès i caos en els comandaments de la policia catalana. En tot cas, tots han sostingut durant el judici a l’Audiència Nacional contra el major Trapero que no van fer seguiments als cossos estatals i que van fer el que van poder amb els pocs equips d’ARRO que tenien.

L’aleshores cap de la regió policial de Terres de l’Ebre, Josep Maria Estela, creu que el «trencament» el matí de l’1-O del dispositiu conjunt dels cossos de seguretat va provocar «deficiències» en l’actuació policial. L’ara comissari va dir que la situació va obligar el cos a fer canvis en l’actuació prevista amb el «reagrupament» d’agents en veure que no podien comptar amb Policia Nacional i Guàrdia Civil i va relatar «moments difícils». Malgrat això, va dir que van poder tancar 24 centres amb «insistència» i «mediació». En aquest sentit, va dir que li va «sorprendre» la intervenció dels cossos estatals i va insistir que la interlocutòria de la magistrada del TSJC parlava d’una actuació «conjunta» el dia del referèndum.

A preguntes de la defensa de Trapero, el comandament dels Mossos va explicar que a la reunió del 29 de setembre al complex d’Egara, el major va demanar-los «esforç» «També va parlar de rigor, professionalitat i disciplina», va dir. En aquest sentit, va detallar que el comissari Ferran López també els va parlar de «canvi d’escenari» amb la interlocutòria de la magistrada del TSJC Mercedes Armas. «Va dir que a partir d’ara s’interpel·lava als tres cossos policial per actuar l’1-O», va argumentar durant la seva declaració com a testimoni a l’Audiència Nacional. Estela va afirmar també que el sistema de binomis i la coordinació amb el Cecor central per demanar suport d’ordre públic és «habitual» dins del cos. En aquest sentit, va explicar que el passat mes d’octubre, ja com a cap de la regió policial del Camp de Tarragona, arran dels disturbis postsentència van actuar «igual». El comissari va dir que fins a les 6 del matí de l’1 d’octubre ell creia que els tres cossos actuarien de forma coordinada. De fet, va explicar que, fins i tot, al Cecor regional tenia cadires preparades per a Guàrdia Civil i Policia Nacional i que li va «sorprendre» la intervenció individualitzada a primera hora. «Vaig preguntar al Cecor central què passava», va precisar. En aquest sentit, va dir que la situació els va obligar a actuar amb els efectius que tenien i que això va provocar «moments difícils». Malgrat això, assegurava que van aconseguir tancar 24 centres de votació –alguns amb ajuda de l’ARRO– amb «insistència i mediació». També que van haver de «reagrupar» patrulles perquè amb els equips d’ordre públic que tenien no n’hi havia prou per tancar alguns centres amb un gran volum de gent.

«Amb dos equips no podíem començar una batalla, que hauríem perdut i que hauria acabat molt malament», va dir. A preguntes del fiscal, va assegurar també que aquest «trencament» del dispositiu conjunt va provocar «deficiències» en l’actuació el dia del referèndum. D’altra banda, el comandament també va negar durant la declaració ahir que hi hagués cap ordre per incomplir el mandat judicial, les pautes d’actuació o que s’instés a fer seguiments dels altres cossos policials.