Acuamed extreu 73.322 metres cúbics de llots tòxics de l'embassament de Flix

La segona i última fase del procés veu ara, definitivament, la llum al final del túnel. Ha estat necessària una inversió pública addicional de 44,65 milions d'euros. Després d'un any i mig, Tragsa ha acabat d'extreure tots els fangs que l'activitat electroquímica durant més d'un segle va deixar al fons de la llera del pantà. Finalment, són 73.322 metres cúbics. Se n'han hagut de remoure, finalment, 124.710 metres cúbics. L'empresa pública ha confirmat que aquests sediments contenien elements tòxics com DDT, PCBs, HCHs, tetraclorurs de carboni, tricloroetilè, tetracloretilè, hexaclorobenzens i mercuri.

Si bé Acuamed preveia que el projecte en la seva totalitat s'executés, inicialment, en divuit mesos, nous contratemps obligaran a allargar el termini mig any més. Segons la societat estatal, una de les causes més importants del retard ha estat la situació en què Tragsa va trobar el fons de l'embassament arran del dragatge anterior. Concretament, expliquen, han hagut d'actuar sobre un terreny «ja remogut, amb un acabat fortament irregular». Tot i això, indiquen que un cop completada aquesta tasca, «s'han assolit els objectius de qualitat del projecte original».

Satisfacció a Flix

L'alcalde de Flix, Francesc Barbero, ha mostrat la seva «satisfacció» i «alegria continguda» davant una notícia que comença a tancar la ferida oberta fa quinze anys, quan es va fer pública l'existència de 800.000 metres cúbics de substàncies tòxiques i radioactives al fons del pantà. Especialment, destaca, «la perseverança que hi ha hagut per acabar les obres i acabar-les bé: ja hem tingut prou contratemps en aquests quinze anys». És a dir: prioritzar la necessitat d'executar-les de la forma adequada per sobre dels terminis, segons reitera.

De fet, en el moment que es van reprendre les obres al pantà, l'Ajuntament fixanco va posar sobre la taula la necessitat de controlar de forma estricta les possibles emissions atmosfèriques. Un vector que, a diferència de l'aigua, «no està tan ben monitoritzat». El consistori, llavors, va encarregar estudis independents al CSIC per fer aquest seguiment. Unes tasques que encara no han finalitzat i es mantindran fins que existeixi la seguretat que no es farà cap més treball.

«Veiem en les primeres anàlisis d'aquest vector aire que les modificacions del projecte, la centralització dels punts d'evacuació de l'aire del recinte, els filtres de carboni que es van incorporar han donat una analítica sensiblement millor que a la primera fase», assegura l'alcalde. Fins i tot, explica, la ciutadania ha pogut apreciar que no s'han produït episodis de males olors. També, afegeix, gràcies a la incorporació d'una draga que evitava la terbolesa i el contacte amb l'aire del que s'extreia del fons. «El que al seu dia semblava una petita obsessió de l'Ajuntament de Flix perquè aquestes mesures correctores i vectors s'analitzessin amb més cura, es van recollir i s'ha notat», ha conclòs.

Tot i que el gruix de l'actuació, l'extracció, ha finalitzat, encara queden pendents algunes tasques importants que faran allargar la intervenció de Tragsa fins el pròxim mes de desembre, segons calculen les fonts de l'empresa estatal consultades per l'ACN. Una part dels fangs extrets encara es troba a les instal·lacions vora el pantà i hauran de ser traslladats a l'abocador municipal del Racó de la Pubilla, que serà clausurat i segellant.

Un dic integrat ambientalment

També s'han de desmantellar les instal·lacions habilitades per Acuamed al recinte de la fàbrica d'Ercros, com la planta de tractaments de tractaments de fangs, així com el mur metàl·lic de «taulaestaca» que confina el tram de pantà on s'ha treballat, d'on s'haurà de depurar l'aigua abans que conflueixi amb la de la resta del pantà. Tragsa, a més, ha iniciat ja les obres per restaurar el marge fluvial afectat pels treballs, on construeix un dic que protegirà el mur d'un quilòmetre i mig que aïlla el subsòl de la fàbrica de la llera del riu i reté la terra ferma.

En aquest context, Barbero ha anunciat que el consistori manté converses amb la societat estatal sobre la millor forma de «rematar sosteniblement i ambientalment» la part superior d'aquesta estructura: «la part submergida serà una escullera però a la superficial volem que hi hagi bosc de ribera i sigui apta per altres usos més enllà de la funció mecànica de protecció i s'integri com un espai més de la riba del riu, que a l'altra banda, davant per davant, té un espai d'alt interès ecològic com la reserva de Sebes».

Amb el «comptador ambiental a zero» d'aquest punt de l'embassament de Flix, el municipi s'enfronta a partir d'ara al repte de poder valoritzar aquest projecte i aconseguir que serveixi per atreure activitat econòmica, dels sectors ambiental o industrial a una zona que pateix de forma severa l'abandonament d'activitats per part d'empreses com la mateixa Ercros. «Si alguna cosa hem tingut com a factor limitant a Flix però a l'entorn era la persistència de la incògnita de quan acabarien les obres i donaríem per acabat el gran projecte de descontaminació.

Una pregunta fins ara sense resposta que, explica, es feia la ciutadania però també «inversors interessats en els terrenys industrials adjacents a l'actuació». Creu així, Barbero, que era «una condició necessària per posar en valor Flix com a ubicació industrial», davant la possibilitat que la incertesa es convertís en un risc que foragités el possible interès d'algunes empreses per establir-s'hi. «Haurem de posar en valor l'obra ben feta, la ubicació i la restauració del riu i l'entorn natural. Tenim feina els pròxims anys per passar pàgina ben passada d'aquest episodi», subratlla.

La descontaminació, a més, deixa alguns capítols pendents que requeriran una especial atenció de les administracions implicades. D'una banda, la necessitat de descontaminar les duesàrees fora del recinte industrial d'Ercros on es van detectar sòls contaminats per l'activitat d'aquesta empresa. «És un tema que no deixarem córrer. Comparativament, l'episodi és molt menor respecte la contaminació de l'embassament, però no hi ha excusa perquè un cop fet el mapa i coneguda la contaminació del sòl fora del recinte de la fàbrica no s'abordi amb la mateixa insistència que el de l'interior», apunta l'alcalde. Recorda que l'Agència Catalana de Residus segueix treballant en la qüestió, amb taules sectorials que han estat paralitzades recentment amb la crisi del coronavirus, i que caldrà actuar també per netejar els terrenys industrials que ara ocupa Ercros.

La incògnita del Pla de Restitució

L'altre aspecte que el final de la descontaminació tampoc ha aconseguit resoldre és la implementació de l'anomenat Pla de Restitució Territorial, inicialment plantejat com una sèrie de projectes, al voltant d'una trentena, per garantir l'abastament d'aigua durant la seguretat de la neteja de l'embassament i que va acabar reconvertint-se en una llista d'obres compensatòries per a municipis de les Terres de l'Ebre i el Priorat dins de la conca fluvial que fa anys tenen greus problemes d'abastament d'aigua potable. Tot i que alguns projectes es van començar a executar, la majoria no es van iniciar o van quedar inacabats, a excepció de les captacions per garantir el subministrament d'emergència del minitransvasament a Tarragona.

«El més calent està a l'aigüera i hi ha actuacions urgents per alguns municipis», apunta Barbero, tot citant els exemples dels dipòsits de Ginestar, la captació d'aigua potable de Móra la Nova o la planta de potabilització de Flix, que ha de permetre desvincular l'actual captació compartida amb Ercros per a usos industrials. «Volem pensar que el Ministeri per a la Transició Ecològica del govern del PSOE assumirà els compromisos que un altre govern, també del PSOE, va posar damunt de la taular al territori», ha abundat l'alcalde de Flix, tot instant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) –encarregada en un primer moment de redactar els projectes- i el Ministeri –que els executava- a posar-se d'acord per desencallar aquestes millores. «Faríem un pèssim favor al conjunt del projecte si l'èxit que ha tingut la descontaminació de l'embassament es tanca en fals per no atendre els compromisos del Pla de Restitució al territori», ha tancat.