Els agricultors afectats pel foc de la Ribera, decidits a refer-se

Tot i això, el potencial productiu dels arbres encaratrigarà entre tres i quatre anys a recuperar-se, i caldrà afrontar els costos i les despeses amb menys producció i menys liquiditat per part dels pagesos. «És feixuc i les baixades de preu són un altre problema», diu el coordinador d'UP a la Ribera d'Ebre. Els agricultors han de seguir invertint i reposant els danys i, en aquest escenari, coincideixen que les ajudes «han estat poques i minses».

«Qualsevol ajut, per poc que sigui és bo però també hi ha gent que no sap si acceptar-los. Sembla que amb això ja han fet prou per tu, però et sents amb l'obligació de fer una despesa que és més alta que el que reps. El que rebré no arriba ni al 10% de la inversió que he d'arribar a fer», apunta Enric Prunera, pagès de Flix que va perdre dotze de les divuit hectàrees d'olivera que té al terme de Bovera. També en aquest municipi de les Garrigues, l'agricultor Julio Cabré reconeix que està «igual o pitjor que l'any passat». Cabré assegura que ningú l'ajuda i que segurament acabarà deixant la finca, i es qüestiona si el Departament d'Agricultura aposta realment perquè els pagesos tinguin les seves terres conreades. Recorda que després de l'incendi «va venir tothom» i polítics com Teresa Jordà o Pere Aragonès van dir que «no havien de tenir cap problema». Malgrat això, Cabré considera que de problemes n'han tingut dos: l'incendi i els diners que els han donat per l'altra, ja que creu que «no són nets» perquè estan subjectes a una assegurança «que és molt cara» i segurament els hauran de tornar.

Cabrété aquests diners guardats al compte i no els ha fet servir per recuperar la seva finca, una explotació amb producció integrada que en l'últim any només li ha generat despeses per posar, per exemple, mesures contra la mosca. La seva finca tenia una producció d'uns 30.000 quilos d'olives abans que l'arrasés el foc, però també ha perdut terrenys forestals, on tampoc l'han satisfets els treballs de reforestació duts a terme. Es queixa que l'empresa que va tallar-hi pins ha costat molts diners «per a res», ja que els pins s'han quedat a terra acumulats i es podriran.

Prunera també opina que les brigades que han desplegat ajuntaments i Consell Comarcal per netejar finques no els ha beneficiat en excés. «La majoria de gent se n'ha sortit per si sol, és un ajut anecdòtic més que una altra cosa», diu. De fet, s'han ajudat els uns als altres sobretot entre els agricultors professionals que no podien esperar i es van posar a recuperar terrenys amb les brases encara enceses. Qui tenia maquinària, ajudava l'amic i els favors entre el grup de pagesos afectats s'han anat repartint. «No ens hem cobrat res entre nosaltres, ens hem donat un cop de mà com hem pogut. Estem acostumats a treure'ns les castanyes del foc nosaltres mateixos», destaca.

Però les brigades i la reforestació han estat apreciades sobretot per aquells propietaris que no tenen l'agricultura com a primera ocupació. «La Generalitat han vingut a fer unes feixines per evitar erosió del bosc que hem perdut i ens ha ajudat molt, i de l'ajuntament també van venir a tallar els arbres de cultiu que estaven cremats», uns 300 olivers en el cas de la Lurdes Masot, propietària de Flix. A ella li encongeix el cor que el bosc de la finca quedés arrasat. El foc no va entrar al cultiu perquè estava llaurat però el paisatge al voltant de la seva masia és encara desolador. «L'impacte encara hi és i va ser molt gran. Quan puges aquí al mas és terrible», lamenta.

Abandonar el cultiu ni s'ho ha plantejat. «Mai de la vida», exclama. «Tenir una finca cultivada ens ajuda per si hi ha un futur incendi, és un tallafoc», diu. La masia es va salvar, però insisteix que el valor del bosc que han perdut és «incalculable». Denuncia que la gestió forestal no és l'adequada i que aquest ha estat el motiu que va convertir l'incendi del juny passat en devastador. «Vam perdre un tresor impressionant que tardarem a recuperar», lamenta Masot.