Agents Rurals intensifiquen els controls sobre els femers de granges després de l'incendi
Les inspeccions pretenen detectar la possible fermentació de les dejeccions i garantir la separació de la vegetació
Quan la matèria orgànica dipositada té un nivell d'humitat suficient i un entorn anaeròbic, de manca d'oxigen, especialment a la zona de la base de l'acumulació de fems, s'inicia la fermentació. El procés eleva la temperatura per tot el femer, arribant a la superfície on es troba l'oxigen. La presència de materials inflamables com la palla o la clofolla d'arròs en les dejeccions, l'ajut dels elements climàtics externs i la proximitat de vegetació seca poden fer la resta.
La investigació posterior al sinistre va permetre confirmar que, efectivament, és un cas «que pot passar» i, en conseqüència, la necessitat de posar sobre la taula mesures de prevenció. Per això, a partir de l'any passat i arran de l'incendi, els Agents Rurals van endegar una campanya de controls específica. Van inspeccionar una vintena de granges de la comarca i també algunes de la Terra Alta. Enguany, la crisi del coronavirus retardarà l'inici d'aquestes actuacions, que també serveixen per vigilar el compliment d'un decret del mateix 2019, que regula les dejeccions ramaderes –que també són controlades per les possibles emissions que poden generar als subsòls, aqüífers o a l'aire-.
Inspeccions amb l'ajut de drones
Els femers de les granges són instal·lacions que han de complir una sèrie de requisits concrets de construcció, com el fet de construir-se sobre una base impermeable. A banda d'aquestes condicions, els Agents Rurals vigilen també que no es produeixen processos de fermentació tant femers com dipòsits temporals. Ho fan, també, amb l'ajut de drones van equipats amb una càmera tèrmica, que permet detectar els principals punts de calor en les acumulacions de dejeccions sòlides.
Una de les principals preocupacions, però, és la proximitat de «continuïtat de vegetació», especialment en el casos de dipòsits temporals de fems que s'escampen com a adob als camps de conreu. En aquest aspecte, els Agents Rurals aconsellen, com en altres casos d'equipaments potencialment conflictius, mantenir una distància mínima de 25 metres respecte la vegetació pròxima –en molts casos herbàcia- per evitar que el foc generat per una combustió pugui propagar-se amb facilitat.
La campanya, segons explica Garcia, es basa en la informació i la sensibilització, prioritzant la voluntat de correcció o millora de les irregularitats detectades sense que, d'entrada, s'apliquin sancions. «La resposta dels ramaders i agricultors ha estat molt bona: han estat molt oberts a fer els canvis que els hem proposat per evitar aquests riscos», precisa el responsable dels Agents Rurals al territori.
La jutgessa de Falset segueix investigant l'incendi
En paral·lel a les inspeccions, el cas concret de la granja de pollastres de la Torre de l'Espanyol des d'on s'hauria escampat l'incendi que van patir la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues fa un any, continua sobre la taula de la jutgessa de Falset, que n'ha assumit directament la instrucció i haurà de valorar la possibilitat d'exercir accions penals contra el ramader. L'atestat elaborat pels Agents Rurals, que ja han prestat declaració, apunta directament a la combustió del femer existent a les instal·lacions com l'origen del foc. Segons van comprovar, l'espai no estava condicionat segons la normativa i es trobava en contacte amb la vegetació del voltant.