Energia
La multinacional EDP projecta una central eòlica entre Tortosa i el Perelló
El parc eòlic la Mola s'emplaça en una zona de la serra de Cardó-Boix amb sis instal·lacions ja en funcionament
molins, parc eòlic
Actualment, els contraforts del sud de la serra de Cardó-Boix ja concentren sis centrals eòliques en marxa separades per una distància màxima d'uns deu quilòmetres. Tres es troben a Tortosa i sumen més de 80 aerogeneradors: el parc eòlic Baix Ebre, amb 4,05 MW i el primer comercial en marxa a Catalunya; el d'Ecovent, a la serra de Cardó-Boix, amb 48,1 MW; i el del coll de l'Alba, amb 29,9 MW.
Per la seva banda, el Perelló concentra actualment tres instal·lacions amb prop també de 80 molins de vent: les Colladetes, 36,63 MW; les Calobres, 12,75 MW; i la Collada, que l'any 2008 va posar en marxa l'aerogenerador més gran i potent instal·lat fins llavors a l'estat espanyol, amb 140 metres de boixa, 100 de rotor i una potència de 3 MW.
Molins de 115 metres d'altura
De dimensions igualment gegantines, superant el centenar de metres de boixa i diàmetre del rotor en tots dos casos, els que EDP vol instal·lar al parc eòlic de la Mola es trobarien també entre els més potents del país. En l'avantprojecte presentat, justifiquen l'elecció d'aquests molins d'ingents dimensions i 5 MW per la seva «gran àrea de captació i potència elèctrica elevada», tenint en compte «el tipus de vent existent a la zona». En termes d'alçada, els 115 metres de la boixa són equiparables a l'Hotel Porta Fira, de l'Hospitalet de Llobregat, i els 170 metres de diàmetre de rotor superen en quinze l'altura de l'Hotel Arts de Barcelona. Tindran una velocitat d'arrencada de 3,5 m/s i una de parada de 22,5 m/s.
La promotora preveu que la central pugui produir una mitjana de 93,13 GW/any. A banda dels sis aerogeneradors –quatre dels quals dins del terme de Tortosa i els dos restants compartits amb el terme del Perelló-, la instal·lació requerirà obrir prop de 2 quilòmetres de camins nous –amb una xarxa d'uns 7 quilòmetres en total, aprofitant vials existents- i construir una subestació elèctrica juntament amb l'edifici de control, en aquest cas dins del terme perellonenc. Tot el procés es preveu completar en un termini de deu mesos.
L'energia elèctrica produïda s'evacuarà amb una nova línia que aniria seguint «pràcticament en la totalitat del seu traçat paral·lela a línies elèctriques aèries existents o carreteres», creuant tot el terme del Perelló i l'Ametlla de Mar fins la subestació de Red Eléctrica a Vandellòs. De fet, l'avantprojecte preveu que, malgrat la majoria dels aerogeneradors de la central s'ubicacarien en terrenys privats del terme de Tortosa, per traslladar el material i accedir al parc s'utilitzaran majoritàriament les vies d'accés del Perelló, principalment des de la carretera TV-3022 i el parc eòlic Calobres, que té el seu nucli urbà a només 4,5 quilòmetres.
El document de diagnòstic territorial presentat per EDP reconeix que el parc i les seves instal·lacions auxiliars es troben a uns 500 metres del PEIN i Xarxa Natura 2000 de les serres de Cardó-Boix però destaca que no afecta «cap espai natural de protecció especial», àrees d'interès faunístic per la presència de l'àliga cuabarrada o espais d'interès geològic, així com tampoc «corredors terrestres ni fluvials». Nega, a més, que la presència dels molins gegantins pugui alterar la unitat del paisatge, amb pinars i matolls però també camps de conreu i elements de pedra en sec. Segons la promotora, els terrenys escollits són compatibles urbanísticament amb el projecte.
També considera que la proximitat de parcs eòlics existents i ja en funcionament al Perelló des de fa més de 20 anys–el de les Calobres es troba només dos quilòmetres del projectat a la Mola-, sense haver registrat «incidències ambientals significatives» i amb «una bona acollida al territori» són factors favorables. En aquest sentit, EDP sosté que, des del punt de vista del paisatge i per la seva situació no tindrien un impacte paisatgístic acumulatiu, perquè formen part de «conques visuals independents». Tampoc en el cas de les centrals de Tortosa, de Pebesa i Ecovent, situades a uns vuit quilòmetres.
Tocant al nucli medieval de Fullola
Els documents presentats, en canvi, no fan referència a la proximitat de l'antic poblat medieval abandonat de Fullola, actualment dins del terme de Tortosa. L'enclavament, que històricament havia estat refugi dels habitants del Perelló davant els atacs dels pirates a la costa, conserva encara part d'una torre cilíndrica de defensa –actualment d'uns 20 metres d'altura però originalment força més alta-, l'estructura de l'església amb elements gòtics i diversos habitatges antics reutilitzats o enrunats.
Allunyat d'un nucli urbà tortosí ric en patrimoni històric, el poblat medieval de Fullola ha estat sistemàticament oblidat per les diferents administracions locals que no han fet res per evitar la seva degradació continuada durant les últimes dècades. En aquest context, el ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar el passat gener una nova moció per recuperar l'enclavament, tal i com reclamen des de fa anys entitats com Amics dels Castells i el Nucli Antic.
Consultats per l'ACN, els consistoris de Tortosa i el Perelló han demanat temps per estudiar la documentació de l'avantprojecte, que han rebut fa només uns dies, abans de pronunciar-se obertament al respecte.