Personalitats de la cultura i la societat ebrenques mostren el seu rebuig als correbous

Els organitzadors han traslladat a les personalitats adherides, adscrites a tres grans sectors –cultural i artístic, educatiu i sanitari així com professionals i gent diversa-, divuit frases relatives al maltractament dels animals, el malbaratament de diners públics en actes taurins i els valors humanistes darrere la lluita contra els correbous. Cadascuna d'elles n'ha escollit una, que és la que apareixerà amb la seva foto en cadascun dels bannerseditats en format de vídeo. Se'n publicarà un cada tres dies al llarg d'un mínim de dos mesos als comptes de Twitter i Facebook de Tots Som Poble.

«Hem d'aprendre les lliçons de la natura. Cap maltractament animal», declara la pescadora i lluitadora antitaurina d'Amposta, Carme Sapinya, de 92 anys. «Els animals no parlen però senten. No al maltractament», sosté per la seva part, l'il·lustrador roquetenc Ignasi Blanch. «Ara és l'hora. Repensem les festes del poble», subratlla la mestra ampostina Sílvia Franch, la més jove activista de l'entitat promotora de la iniciativa. Aquests són els tres primers missatges de la campanya que es difondran a partir d'aquest divendres al matí.

Vèncer la por

Arribar fins aquí, asseguren, no ha estat fàcil. En el moment de posar-se en marxa fa un any com a entitat, Lajunta recorda que van trobar «gent que tenia por de coses molt senzilles i de donar la cara». Una situació, asseguren, que ha estat evitant la visualització de nombroses opinions discordants respecte la d'una suposada majoria que aposta per mantenir els correbous com un suposat símbol d'identitat ebrenca i atribueix l'oposició a grups reduïts i dispersos de persones de fora del territori vinculades a entitats animalistes. Moltes de les que han gosat manifestar-se públicament en contra, han estat sovint boicotejades o amenaçades.

La irrupció de Tots Som Poble, però, ha alterat sensiblement aquesta percepció durant els últims mesos. Malgrat reconèixer que encara són moltes precaucions, detecten cada cop més ciutadans ebrencs que qüestionen obertament la continuïtat d'una «tradició» que infligeix patiment als animals. Sense oblidar tampoc les crítiques a l'habitualment abundant finançament públic que ramaderies i aficionats reben de molts ajuntaments per finançar actes taurins. Especialment, en un moment de crisi i emergència sanitària com l'actual.

Entre les més seixanta persones adherides a la campanya Al segle XXI la tortura no és cultura, procedents de diversos sectors i activitats, participaran en pròximes publicacions personalitats com la internacionalment reconeguda pallassa Pepa Plena, establerta des de fa anys a Sant Jaume d'Enveja; l'artista i professora de l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta, Antònia Ripoll; el catedràtic d'INEFC i reconegut especialista en jocs i esports tradicionals, l'ampostí Toni Costes; així com el director del festival de cinema de paisatge mónFILMAT, Xavier Miró.