Les pluges d'enguany atenuen el risc d'incendi a les Terres de l'Ebre a l'inici de la campanya forestal

Uns valors que han tingut la seva visible translació en l'estadística dels focs registrats fins aquest moment. Dels 66 incendis i 5.836 hectàrees afectades el passat 2019, principalment pel gran foc de la Ribera d'Ebre a finals de juny, s'ha passat a vuit incendis i menys de sis hectàrees afectades. De l'activació gairebé continuada del pla Alfa al llarg des de principis de la primavera s'ha passat enguany a casos molt puntuals per petits episodis de vent, un dels fenòmens més temuts pels bombers i que, sorprenentment, no s'ha deixat sentir durant aquests últims mesos.

Però tot i reconèixer que el punt de partida d'aquest 2020 és, en qualsevol dels casos, considerablement més favorable, els responsables dels Departaments d'Interior i Agricultura, així com bombers i agents rurals, alerten que caldrà extremar les precaucions perquè les condicions meteorològiques, amb l'avenç de l'estiu, poden empitjorar i dibuixar un nou panorama per a la tardor, en funció també de les habituals tempestes de finals d'agost i principis de setembre.

Una de les principals preocupacions, en aquest sentit, dels responsables dels cossos de prevenció i extinció és la proliferació en gran abundància de vegetació herbàcia, tant en camps de conreus i erms com en zones pròximes a nuclis urbans i habitatges de zones rurals. A diferència dels arbres i matolls, amb un potencial d'ignició i propagació actualment baix, aquestes herbes s'assequen molt fàcilment durant l'estiu i proporcionen una càrrega de combustible fi molt elevada, en termes de propagació i intensitat. Especialment, «amb les quatre calorades que hem tingut i els dos últims dies vent», segons ha assenyalat el cap de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre, Ricard Expósito.

«El risc d'incendi, aquí, pot ser superior», admet Garcia. Avisa, a més, que en l'actual context de desconfinament arran de la crisi del coronavirus i el desplaçament de molta població cap a l'entorn rural cal parar molt de compte en les tasques de neteja o desbrossament d'aquesta vegetació herbàcia que ha crescut extraordinàriament –en molts casos, prop dels habitatges-. Garcia demana «màxima precaució»en aquests casos i recorda la prohibició, vigent des del 15 de juny al 15 de setembre, d'efectuar cremes.

De cara la campanya d'aquest estiu, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament treballa amb la idea de desestacionalitzar la cobertura dels focs i fer-la extensiva al llarg de tot l'any, també davant l'amenaça dels incendis de sisena generació. El seu director general, Manel Pardo, ha apuntat que els bombers han hagut d'adaptar-se a les condicions que imposa la pandèmia de la covid-19, procurant minimitzar l'exposició dels efectius en el cas d'un incendi. «Treballem les emergències dins d'una emergència», ha indicat.

Més de 200 efectius

Les Terres de l'Ebre compten actualment amb dotze parcs de bombers, set de funcionaris i cinc de voluntaris –en aquest últim àmbit, després de l'obertura del de Benifallet el passat mes de gener-. La campanya forestal comptarà amb divuit vehicles d'aigua, 153 bombers, 36 auxiliars d'ofici Forestal i nou efectius a l'Equip de Prevenció Activa Forestal (EPAF). Al territori també s'ubica un helicòpter bombarder, una base del GRAF, una base EPAF, una base logística i 1 UMC.

Aquesta, però, serà la primera campanya sense guaites a les torres de vigilància, després que el Govern les decidís substituir per videocàmeres. Pardo ha precisat que els treballadors que volen seguir treballant en tasques contra els incendis dins de l'estructura de la Generalitat estan immersos en aquests moments en els diversos concursos i processos laborals per a la seva integració a partir de setembre. De moment, des del passat 15 de juny quinze de les torres de guaita ja estan equipades amb videocàmeres. Segons Expósito, els nous dispositius garanteixen una vigilància més «eficaç»i la visió del territori tot l'any, independentment de les condicions meteorològiques.